Merkel trontolla
Un daltabaix de 12 punts en el sondeig de popularitat més fiable d'Alemanya, el de la televisió pública ARD: Angela Merkel ha caigut en un mes del 59% que tenia al juliol a només un 47%. I el que és encara més perillós: el seu gran rival intern, el bavarès Horst Seehofer, és a només dos punts de la cancellera (45%).
No són xifres dramàtiques si es té en compte que les pròximes eleccions generals són el 2017 i encara poden passar moltes coses. Però sí que reflecteixen una erosió desconeguda en la cancellera, en un moment en què la doctrina bavaresa de mà de ferro contra els refugiats sembla que pren força entre el ciutadà corrent. Tres atacs en una setmana –dos dels quals amb rerefons gihadista, a Würzburg i a Ansbach, i tots dos comesos per refugiats– han fet decantar la balança a favor de la posició bavaresa, per molt que Merkel no es vulgui desviar d'una frase que marca la seva tercera legislatura: “Ens en sortirem”, amb referència a la capacitat d'Alemanya per afrontar el repte d'acollir els refugiats. En cap dels dos atacs esmentats hi va haver víctimes mortals tret dels dos autors dels atemptats: un afganès de 17 anys que es va abraonar amb una destral contra els passatgers d'un tren regional i un sirià de 27 anys que volia entrar amb una bomba a la motxilla en un festival a l'aire lliure.
El fet que el tiroteig a Munic, amb nou morts a més de l'atacant –un alemany d'arrels iranianes que odiava turcs i àrabs–, no tingués rerefons islàmic conegut no salva Merkel de la caiguda de popularitat. Tot Alemanya se sent objectiu del terrorisme, començant per Baviera, el land per on van entrar principalment els 1,1 milions de refugiats que va rebre l'any passat el país.
Enmig de les alarmes, Merkel va tornar a deixar en suspens la seva intenció de presentar-se a la reelecció el 2017. No és el moment de decidir-ho, va afirmar en la mateixa roda de premsa en què es va refermar en el seu “ens en sortirem”, dies després del tercer atac a Baviera. També en aquests mateixos dies, Seehofer no va concretar si el seu partit, la CSU, presentarà una candidatura compartida amb la CDU de Merkel. Les dues formacions agermanades s'han presentat de bracet, des de fa dècades, a les generals. Ara Seehofer sembla que exigeix a la CDU un canvi de líder i un gir cap a la dreta, no només per convicció, sinó també en vista de l'empenta que agafen les noves formacions de la dreta radical alemanya i de la resta de la UE.
Merkel no pot pensar a presentar-se sense el suport de la CSU. L'hostilitat persistent, de fa mesos, de Seehofer envers la cancellera s'ha transformat gairebé en guerra oberta. “Seehofer, canceller?”, es demanava avui en un comentari el Frankfurter Allgemeine, paradigma de la premsa conservadora seriosa. A Merkel li ha caigut al damunt el foc dit amic de dos falsos aliats: el del líder bavarès, que en realitat fins ara acceptava la cancellera perquè era garantia de victòria electoral, i el del president turc, Recep Tayyip Erdogan, amb qui la cancellera vol mantenir obert el diàleg, tot i que cada cop són més els socis que veuen inviable qualsevol pacte amb Ankara. Hi ha alguna manera de salvar l'acord entre Turquia i la UE en matèria de refugiats? Té sentit, fins i tot, mantenir en vida artificial les negociacions perquè ingressi al club comunitari, literalment en via morta? Les dues qüestions ja planaven sobre el futur de les relacions amb
el bloc comunitari, amb un Erdogan cada cop més provocador. La purga per l'intent de cop d'estat del juliol converteix en gairebé impensable l'adhesió, encara que sigui a llarg termini, de Turquia. I, per molt que mig Europa estigui de vacances, algú havia de dir les coses pel seu nom.
Va ser el canceller austríac, Christian Kern, quan va qualificar de “ficció diplomàtica” les negociacions d'adhesió amb Turquia. “Els estàndards democràtics de Turquia estan molt lluny de justificar-ne una adhesió”, va afegir. I va anunciar una iniciativa concreta, en la cimera de la UE al setembre a Bratislava, com a escenari per plantejar la fi de la “ficció”. Turquia és candidata a l'ingrés des del 2005, però les negociacions gairebé no han avançat. Des que Merkel és al poder (justament el 2005), Alemanya ha insistit en la fórmula de l'“associació privilegiada” i ha rebutjat l'ingrés com a membre de ple dret. Ni tan sols l'acostament interessat a Erdogan en la crisi dels refugiats va suavitzar el rebuig alemany.
Arribats a aquest punt, la cancellera ha defensat la viabilitat del pacte sobre els refugiats enmig d'unes relacions bilaterals cada cop més enrarides. Les demandes d'Erdogan contra paròdies televisives a Alemanya i els atacs com a “traïdors” als diputats alemanys d'origen turc després de la condemna del Parlament al genocidi armeni han omplert, setmana rere setmana, els informatius alemanys. Des del 15 de juliol, aquests estira-i-arronses semblen més aviat criaturades en comparació de la flagrant vulneració dels esquemes democràtics a què al·ludeix l'austríac Kern. És clar que el canceller també vol plantar cara a la ultradreta del seu país. Però també és evident que la pregunta de fins quan es mantindrà formalment oberta la porta a Turquia pesa sobre la UE.