Un altre cop al burca
GEMMA C. SERRA - BERLÍN
La cancellera Angela Merkel, fins ara, ha contingut les embranzides de l'ala més dretana entre els conservadors alemanys –i molt especialment, dels seus socis de Baviera– amb retocs que endureixen les lleis d'asil i promeses de mà de ferro contra el radicalisme islàmic.
Ara pretén estendre aquesta pràctica al burca i a altres formes de vel integral. Alemanya no es planteja la prohibició total i a escala nacional, perquè segurament toparia amb el bloqueig del Tribunal Constitucional, segons va dir ahir el ministre d'Interior, Thomas de Maizière, després de passar-se dos dies tancat amb els seus homòlegs dels estats federats on la Unió Cristianodemòcrata (CDU) de Merkel o la Unió Socialcristiana de Baviera (CSU) formen part del govern.
En comptes d'això, les forces conservadores n'impulsaran la restricció o el vet en espais públics, en manifestacions, a l'escola o la guarderia, per accedir a l'administració pública o davant tribunals, per anar a fer alguna gestió en oficines com ara el registre civil o en qualsevol lloc on es requereixi identificar la persona que es té al davant. També s'haurà de deixar la cara al descobert en controls de trànsit o en altres situacions en què l'autoritat així ho demani. Dit d'una altra manera: la dona que porti un burca o qualsevol altra forma de vel integral ha de comptar, segons els plans del ministre, que en un moment donat se li pot demanar que se'l retiri.
La fórmula de De Maizière queda a mig camí entre l'eradicació del burca que vol Baviera i altres representants de l'ala dretana de la CDU i la permissivitat total que defensen els seus socis a la gran coalició, el Partit Socialdemòcrata (SPD).
El ministre, un home de confiança de Merkel i company de moltes lluites compartides amb la cancellera, es va treure del damunt així la patata calenta del sí o no al burca, enmig dels clams dels que argumenten que en altres països veïns ja s'ha prohibit. És una jugada que es vol equilibrada i assenyada, ja que d'una banda vol donar una resposta a les pors de molts alemanys pel radicalisme religiós i, de l'altra, no retalla el dret a la llibertat de culte. Una prohibició total no només no passaria la prova del Constitucional, sinó que segurament quedaria encallada en un Consell de Ministres, bloquejada per l'SPD. De moment, la proposta de De Maizière no és ni tan sols un projecte de llei, sinó una fórmula consensuada amb els ministres regionals d'Interior de la CDU/CSU.
En el rerefons de la mesura hi ha la campanya electoral per a les regionals del setembre a Mecklenburg-Pomerània Occidental i la ciutat estat de Berlín. En tots dos lands, a l'est, hi governa una gran coalició amb lideratge socialdemòcrata. En totes dues eleccions es preveu que l'SPD es mantindrà com a primera força, tot i la sagnia de vots que l'amenaça. A la CDU també li vaticinen una caiguda de l'electorat.
A la dreta radical i islamòfoba d'Alternativa per Alemanya (AfD) li pronostiquen un altre triomf moral. Tot indica que obtindrà escons i ampliarà a deu –del total de setze– el nombre de lands on té representació. L'AfD fa una campanya obertament islamòfoba, mentre la CDU i la CSU fan equilibris entre la resposta a la por ciutadana i el que és viable en una democràcia avançada. “El burca és un obstacle per a la integració de la dona en la nostra societat”, ha afirmat Merkel.
La frase és inqüestionable, però també ho és que, segons els experts, no hi ha cap constància que portar un burca impliqui un problema de seguretat real per al país. Es calcula que hi ha poc més de 200 dones al país que en porten, tot i que sí que hi ha una presència creixent d'altres formes de vel integral als grans nuclis urbans. Un vet podria ser contraproduent, ja que podria atiar sentiments negatius de certs col·lectius musulmans que se senten rebutjats a Alemanya.
La cancellera Angela Merkel, fins ara, ha contingut les embranzides de l'ala més dretana entre els conservadors alemanys –i molt especialment, dels seus socis de Baviera– amb retocs que endureixen les lleis d'asil i promeses de mà de ferro contra el radicalisme islàmic.
Ara pretén estendre aquesta pràctica al burca i a altres formes de vel integral. Alemanya no es planteja la prohibició total i a escala nacional, perquè segurament toparia amb el bloqueig del Tribunal Constitucional, segons va dir ahir el ministre d'Interior, Thomas de Maizière, després de passar-se dos dies tancat amb els seus homòlegs dels estats federats on la Unió Cristianodemòcrata (CDU) de Merkel o la Unió Socialcristiana de Baviera (CSU) formen part del govern.
En comptes d'això, les forces conservadores n'impulsaran la restricció o el vet en espais públics, en manifestacions, a l'escola o la guarderia, per accedir a l'administració pública o davant tribunals, per anar a fer alguna gestió en oficines com ara el registre civil o en qualsevol lloc on es requereixi identificar la persona que es té al davant. També s'haurà de deixar la cara al descobert en controls de trànsit o en altres situacions en què l'autoritat així ho demani. Dit d'una altra manera: la dona que porti un burca o qualsevol altra forma de vel integral ha de comptar, segons els plans del ministre, que en un moment donat se li pot demanar que se'l retiri.
La fórmula de De Maizière queda a mig camí entre l'eradicació del burca que vol Baviera i altres representants de l'ala dretana de la CDU i la permissivitat total que defensen els seus socis a la gran coalició, el Partit Socialdemòcrata (SPD).
El ministre, un home de confiança de Merkel i company de moltes lluites compartides amb la cancellera, es va treure del damunt així la patata calenta del sí o no al burca, enmig dels clams dels que argumenten que en altres països veïns ja s'ha prohibit. És una jugada que es vol equilibrada i assenyada, ja que d'una banda vol donar una resposta a les pors de molts alemanys pel radicalisme religiós i, de l'altra, no retalla el dret a la llibertat de culte. Una prohibició total no només no passaria la prova del Constitucional, sinó que segurament quedaria encallada en un Consell de Ministres, bloquejada per l'SPD. De moment, la proposta de De Maizière no és ni tan sols un projecte de llei, sinó una fórmula consensuada amb els ministres regionals d'Interior de la CDU/CSU.
En el rerefons de la mesura hi ha la campanya electoral per a les regionals del setembre a Mecklenburg-Pomerània Occidental i la ciutat estat de Berlín. En tots dos lands, a l'est, hi governa una gran coalició amb lideratge socialdemòcrata. En totes dues eleccions es preveu que l'SPD es mantindrà com a primera força, tot i la sagnia de vots que l'amenaça. A la CDU també li vaticinen una caiguda de l'electorat.
A la dreta radical i islamòfoba d'Alternativa per Alemanya (AfD) li pronostiquen un altre triomf moral. Tot indica que obtindrà escons i ampliarà a deu –del total de setze– el nombre de lands on té representació. L'AfD fa una campanya obertament islamòfoba, mentre la CDU i la CSU fan equilibris entre la resposta a la por ciutadana i el que és viable en una democràcia avançada. “El burca és un obstacle per a la integració de la dona en la nostra societat”, ha afirmat Merkel.
La frase és inqüestionable, però també ho és que, segons els experts, no hi ha cap constància que portar un burca impliqui un problema de seguretat real per al país. Es calcula que hi ha poc més de 200 dones al país que en porten, tot i que sí que hi ha una presència creixent d'altres formes de vel integral als grans nuclis urbans. Un vet podria ser contraproduent, ja que podria atiar sentiments negatius de certs col·lectius musulmans que se senten rebutjats a Alemanya.