GEMMA C. SERRA - BERLÍN
Angela Merkel no va poder tancar el congrés de la Unió Cristianodemòcrata (CDU) amb la imatge d'unitat que dimarts va reclamar als seus per afrontar la cursa cap a la reelecció a les generals de l'any vinent. Els delegats del partit que presideix des del 2000 van donar suport a una moció que la líder rebutja –per convicció i perquè la veu inviable–, ja que derogaria la llei vigent de la doble nacionalitat, aprovada fa dos anys per la seva gran coalició de govern.
Es tracta d'una llei impulsada en el seu moment pels aliats socialdemòcrates, segons la qual els fills d'immigrants nascuts al país poden mantenir la doble nacionalitat de per vida. Abans d'aquesta llei, consensuada amb els socis de govern, en arribar a la majoria d'edat havien de triar entre el passaport d'origen dels pares o l'alemany. “No em sembla correcte”, va dir la cancellera, un cop aprovada la moció defensada per les joventuts del partit, per les quals, un cop passats els 18 anys, la persona ha de decidir on té les arrels.
Merkel considera que, dins l'actual legislatura, no és viable tirar enrere la llei de la doble nacionalitat, perquè forma part del pacte de coalició amb els socialdemòcrates. I, a més, tampoc no ho serà en el mandat següent, si és que guanya les generals del 2017, perquè cap dels socis potencials no ho acceptaria, va advertir el seu ministre de l'Interior, Thomas de Maizière. Dit d'una altra manera: els únics hipotètics aliats que estarien disposats a derogar la llei de la doble nacionalitat serien els de la dreta radical –Alternativa per Alemanya (AfD)–, que lògicament està descartada com a soci de govern per tot l'espectre parlamentari.
L'ombra d'AfD
Merkel, que el dia abans havia fet senyals a l'ala dretana i havia defensat la prohibició del burca, es va trobar ahir enmig d'un debat que palesa la divisió interna entre conviccions i estratègies. Tothom sap, en un partit, que una cosa són las resolucions d'un congrés federal i una altra, els projectes de govern. Encara més si, com a Alemanya, es governa en coalició. Però convé fixar les bases de la posició de la CDU, van defensar els promotors de la controvertida moció. El mateix congrés que va reelegir dimarts Merkel com a líder –89,5% dels vots– la va deixar ahir en evidència. El resultat era inferior als vots que havia tingut la presidenta de la CDU des que va arribar a la cancelleria, el 2005. A sobre, hi ha símptomes que són molts els que volen donar un gir clarament dretà per fer front a la “competència” d'AfD.
Pot ser, però, que l'estratègia del doble discurs beneficiï la candidatura de Merkel a un quart mandat. Són molts els que no combreguen amb la CDU, però que sí votarien Merkel. Un distanciament amb la CDU no hauria de perjudicar-la entre aquest sector. Ahir, però, va haver de tancar el congrés entre uns senyals d'insubmissió desconeguts per ella.
Angela Merkel no va poder tancar el congrés de la Unió Cristianodemòcrata (CDU) amb la imatge d'unitat que dimarts va reclamar als seus per afrontar la cursa cap a la reelecció a les generals de l'any vinent. Els delegats del partit que presideix des del 2000 van donar suport a una moció que la líder rebutja –per convicció i perquè la veu inviable–, ja que derogaria la llei vigent de la doble nacionalitat, aprovada fa dos anys per la seva gran coalició de govern.
Es tracta d'una llei impulsada en el seu moment pels aliats socialdemòcrates, segons la qual els fills d'immigrants nascuts al país poden mantenir la doble nacionalitat de per vida. Abans d'aquesta llei, consensuada amb els socis de govern, en arribar a la majoria d'edat havien de triar entre el passaport d'origen dels pares o l'alemany. “No em sembla correcte”, va dir la cancellera, un cop aprovada la moció defensada per les joventuts del partit, per les quals, un cop passats els 18 anys, la persona ha de decidir on té les arrels.
Merkel considera que, dins l'actual legislatura, no és viable tirar enrere la llei de la doble nacionalitat, perquè forma part del pacte de coalició amb els socialdemòcrates. I, a més, tampoc no ho serà en el mandat següent, si és que guanya les generals del 2017, perquè cap dels socis potencials no ho acceptaria, va advertir el seu ministre de l'Interior, Thomas de Maizière. Dit d'una altra manera: els únics hipotètics aliats que estarien disposats a derogar la llei de la doble nacionalitat serien els de la dreta radical –Alternativa per Alemanya (AfD)–, que lògicament està descartada com a soci de govern per tot l'espectre parlamentari.
L'ombra d'AfD
Merkel, que el dia abans havia fet senyals a l'ala dretana i havia defensat la prohibició del burca, es va trobar ahir enmig d'un debat que palesa la divisió interna entre conviccions i estratègies. Tothom sap, en un partit, que una cosa són las resolucions d'un congrés federal i una altra, els projectes de govern. Encara més si, com a Alemanya, es governa en coalició. Però convé fixar les bases de la posició de la CDU, van defensar els promotors de la controvertida moció. El mateix congrés que va reelegir dimarts Merkel com a líder –89,5% dels vots– la va deixar ahir en evidència. El resultat era inferior als vots que havia tingut la presidenta de la CDU des que va arribar a la cancelleria, el 2005. A sobre, hi ha símptomes que són molts els que volen donar un gir clarament dretà per fer front a la “competència” d'AfD.
Pot ser, però, que l'estratègia del doble discurs beneficiï la candidatura de Merkel a un quart mandat. Són molts els que no combreguen amb la CDU, però que sí votarien Merkel. Un distanciament amb la CDU no hauria de perjudicar-la entre aquest sector. Ahir, però, va haver de tancar el congrés entre uns senyals d'insubmissió desconeguts per ella.