Donde Frank Walter

Merkel busca el sí de Schulz para desbloquear la búsqueda de un nuevo gobierno

Gemma Casadevall

Berlín, 30 nov (EFE).- La canciller alemana, Angela Merkel, y el líder socialdemócrata, Martin Schulz, abrieron hoy una vía de diálogo, diez semanas después de las elecciones generales y ante la evidencia de que solo ellos pueden negociar un gobierno estable para la primera economía europea. 

A las 19.00 GMT, noche cerrada en Berlín y bordeando los cero grados, la líder de la Unión Cristianodemócrata (CSU), el del Partido Socialdemócrata (SPD) y el de la Unión Socialcristiana bávara (CSU), Horst Seehofer, acudieron a su cita con el presidente alemán, Frank-Walter Steinmeier, para tantear salidas que eviten nuevas elecciones. 

Era una reunión sin más imágenes que las de la entrada y la salida de los políticos al Palacio de Belleveu presidencial, que se prolongó algo más de dos horas, al término de las cuales y de acuerdo a lo previsto no hubo declaraciones, puesto que cada uno de los líderes evaluará lo abordado primero con su partido. 

Teóricamente no debería haber escollos insalvables entre tres formaciones que han gobernado juntas en la primera y en la tercera legislatura de Merkel, además de seguir haciéndolo en funciones y en varios de los 16 estados federados del país. 

Pero tanto conservadores como socialdemócratas han sufrido una fuerte erosión, ya que si en la primera coalición de Merkel sumaron el 70 % de los votos, ahora estarían en el 53 %, en medio del ímpetu de la ultraderechista Alternativa para Alemania (AfD). 

La canciller tanteó primero una coalición inédita, con los verdes y los liberales, pero fracasó tras cinco semanas de contactos, mientras que Schulz, inicialmente determinado a ir a la oposición, ha tenido que abrirse al diálogo a instancias del presidente. 

Steinmeier ha cobrado una inusitada relevancia, en un país donde la Constitución reserva al presidente un papel representativo y neutral, ya que deja en suspenso su militancia durante su mandato. 

Procede del SPD y tiene su peso en el partido -fue su candidato a la Cancillería en 2009-, pero a la vez mantiene una muy buena relación con la canciller, de quien fue ministro de Exteriores, hasta que en febrero accedió a la presidencia como candidato consensuado por la gran coalición. 

Tras fracasar los contactos entre conservadores, liberales y verdes, Steinmeier llamó a la CDU/CSU y SPD al diálogo, lo que favoreció el propósito de la canciller de romper el bloqueo del SPD. 

Steinmeier encarna en esta crisis la solidez, en contraste con la canciller, Schulz y el bávaro Seehofer, cada uno en su encrucijada. 

Merkel quedó debilitada en las generales del 24 de septiembre, ya que se impuso claramente pero obtuvo para la CDU/CSU el peor resultado desde 1949 -un 33 %-, lo que su ala más derechista atribuye a la falta de un perfil más claramente conservador. 

Schulz está bajo presión, ya que bajo su liderazgo el SPD se hundió en su mínimo histórico -un 20,5 %- y ahora se va visto forzado a rectificar, tras haber rechazado categóricamente la posibilidad de reeditar la gran coalición. 

El rival de Merkel no podía negarse a la llamada de Steinmeier de abrirse al diálogo, pero la izquierda del SPD le apremia a no entrar en otro gobierno con la canciller. 

Cualquier forma de apoyo a un Ejecutivo de Merkel, inclusive si es brindando apoyo parlamentario a un gobierno en minoría, deberá ser sometido a la aprobación de sus bases. 

Desde su posición de líder derrotado en las urnas, pero forzado a seguir en diálogo con Merkel, Schulz se presentará a su reelección como líder del SPD en el congreso federal del partido, del 7 al 9 de diciembre próximos, 

Extremadamente delicada es también la posición del líder bávaro, cuyo partido se debate entre la fracción continuista -representada por el ministro de Interior, Joachim Herrmann- y el eterno rival interno de Seehofer, su ministro de Finanzas, Markus Söder. 

Tras varias prórrogas en la toma de decisiones, se espera que el lunes se defina un nuevo liderazgo, en medio del nerviosismo creciente ante el empuje de la AfD en Baviera, el próspero "Land" donde la CSU ha sido partido hegemónico desde los 50. 

El próximo año se celebran regionales en dicho estado federado y los sondeos apuntan a que la CSU podría quedar en el 38 % de los votos, tal vez con la AfD como segunda fuerza. 

La CSU tuvo bajo presión a Merkel en la pasada legislatura con sus exigencias de limitar la entrada de los refugiados y un proceder más propio de un rival que de un aliado, lo que dificulta cualquier vía de diálogo con el SPD necesitado de recuperar electorado. EFE 

gc/fpa/mmg 

(vídeo) (foto) (audio)

La soledad del edil de fondo

Apunyalen un alcalde alemany solidari amb els refugiats

Gemma C. Serra - Berlín

 

Andreas Hollstein, de la Unió Cristianodemòcrata (CDU) d’Angela Merkel, va experimentar dilluns al vespre en pròpia pell la indefensió en què viu a Alemanya un alcalde de províncies compromès amb l’acollida de refugiats.
De camí cap a casa, després de la feina, a Hollstein se li va acudir aturar-se en un més que modest –o directament deixat– kebab d’Altena, una ciutat de 18.000 habitants en una zona socialment deprimida de l’oest alemany. Volia comprar-se alguna cosa feta per sopar, per a ell i la seva dona, en un local “conegut”, d’on era més o menys client habitual.
Del no-res li va sortir un altre home, alemany com ell i més o menys de la seva edat –54 anys–, visiblement borratxo, que, després de preguntar a l’amo del local si aquell client era l’alcalde de la ciutat, se li va tirar al damunt amb un ganivet de 36 centímetres. “Em mateu de set mentre ho doneu tot als refugiats”, li va cridar mentre el feria al coll, afortunadament sense grans conseqüències. L’home, un aturat, es referia al fet que li havien tallat l’aigua per falta de pagament, segons Der Spiegel.

Auxiliat per dos turcs

“Segurament, si no fos per la intervenció de l’amo del kebab i el seu pare, avui no seria aquí explicant-los això”, assegurava Hollstein l’endemà, en roda de premsa, després d’agrair l’ajuda a aquests dos immigrants turcs, Ahmet i Abdullah Demir. Hollstein i la seva ciutat havien rebut de Merkel el Premi Nacional a la Integració per haver acollit més refugiats dels que els correspon, en funció de les quotes per al repartiment dels asilats marcades pel govern central enmig de la crisi migratòria que va portar a Alemanya, des del 2015 ençà, 1,3 milions de refugiats.
La fiscalia ha obert investigacions per presumpte intent d’assassinat amb rerefons xenòfob, en un cas que recorda l’agressió patida l’octubre del 2015 per Henriette Reker, l’alcaldessa de Colònia, al mateix land, la vigília de les eleccions municipals. Un home, també borratxo i militant ultradretà, se li va abraonar i la va deixar malferida a ganivetades.
Aleshores Reker era l’encarregada de l’acollida de refugiats en aquesta ciutat i la favorita dels comicis. Va guanyar l’endemà, però no ho va saber fins unes setmanes després, ja que va quedar en coma induït com a conseqüència de l’atac.

Merkel crida a l’ordre el seu govern en funcions

El cas del ministre d’Agricultura, Christian Schmidt, que es va saltar l’acord de coalició per donar suport a la prolongació, dins de la UE, de la llicència de l’herbicida glifosat, va aixecar ahir les alertes d’Angela Merkel sobre el descontrol en el seu govern en funcions. Schmidt tenia ordre expressa d’abstenir-se, en la votació a escala europea per perllongar cinc anys més l’ús d’aquesta substància, ja que els socis socialdemòcrates s’hi oposen taxativament. En comptes de cenyir-se a l’ordre, hi va votar a favor “per decisió pròpia”, segons va admetre el ministre. “Casos com aquest no es poden repetir. El govern en funcions està subjecte a les mateixes regles de comportament”, va dir ahir Merkel, en presència de la ministra de Medi Ambient, Barbara Hendricks, que havia posat el crit al cel per la indisciplina del seu col·lega, de la Unió Socialcristiana de Baviera (CSU).
Que els bavaresos van a la seva és sabut per Merkel, que no sempre aconsegueix tenir controlat el partit agermanat amb la seva Unió Cristianodemòcrata (CDU). Ara la situació és verinosa, no només perquè afecta aquest preparat de Monsanto –comercialitzat a Alemanya per Bayer–, sinó perquè afegeix tensió a l’arrencada de les converses per a una nova gran coalició. Fins ara, el líder socialdemòcrata, Martin Schulz, s’havia tancat a reeditar aquesta aliança. La intervenció del seu correligionari i president del país, Frank Walter Steinmeier, l’ha dut a acceptar obrir el diàleg, en una reunió demà. El comportament de Schmidt, però, no afavoreix precisament la creació d’un clima de confiança entre socis que es miren de reüll.

Und läuft und läuft

Merkel converteix la gran coalició en funcions en eina de continuïtat

Merkel, ahir a la seu berlinesa del seu partit, la cristianodemòcrata CDU, sota el lema “El centre” Foto: FELIPE TRUEBA / EFE.

GEMMA C. SERRA - BERLÍN

“Estem disposats a conversar amb els socialdemòcrates amb la mateixa voluntat d’acord amb què vam negociar amb els liberals i els verds”, va dir ahir Angela Merkel, respecte a la reunió que mantindrà dijous amb el seu rival en les generals passades, Martin Schulz, per mirar de reeditar la seva gran coalició.

Serà la primera trobada entre els dirigents dels dos grans partits que fins ara s’han alternat en el poder a Alemanya, des que la nit electoral del 24 de setembre van coincidir en la “ronda dels elefants” de la televisió pública, el debat entre els líders de les formacions parlamentàries. Aleshores, una Merkel afeblida per uns resultats poc afavoridors –un 32,9%, el segon percentatge més baix del seu bloc conservador des del 1949– va demanar a Schulz que es “repensés” el no a una nova gran coalició. El líder del Partit Socialdemòcrata (SPD), enfonsat al seu mínim històric amb un 20,5%, va rebutjar en un to agressiu l’oferta, va recomanar-li que busqués altres socis i li va assegurar que se n’anava a l’oposició.

Merkel va posar fil a l’agulla. Va obrir converses informals amb els verds i els liberals, sense deixar d’insistir, sempre que li semblava oportú, que la porta continuava oberta per a l’SPD. Amb el fracàs de les converses per a un tripartit, va dir que preferia anar a noves eleccions que governar en minoria. Un cop el president del país, el socialdemòcrata Frank-Walter Steinmeier, va demanar “reflexió” a tothom –inclòs l’SPD–, Merkel va tornar a insistir en la via de la continuïtat.

La gran coalició segueix activa, ja que és la fórmula amb què governa en funcions Merkel, amb l’excap socialdemòcrata, Sigmar Gabriel, com a vicecanceller i ministre d’Exteriors.

Després de Nadal

Aquesta via afavoreix que no hagi d’anar amb presses. Digui el que digui Schulz, la gran coalició existeix i rutlla. Schulz no ha tastat el que vol dir governar amb Merkel. Va deixar el Parlament Europeu a principi d’any, després de mitja vida a Estrasburg, per agafar el timó de l’SPD. Curiosament, representa ara l’obstinació contra una altra gran coalició, mentre Gabriel i altres companys de partit –incloent-hi Steinmeier, ministre d’Exteriors durant vuit anys amb Merkel– hi semblen resignats.

A la CDU de Merkel es calcula que les negociacions formals amb l’SPD poden començar passat Nadal. Dijous hi ha la primera cita entre Merkel, Schulz i el bavarès Seehofer –líder de la CSU–, presidida per Steinmeier. La setmana vinent, Schulz s’ha de presentar a la reelecció com a cap de l’SPD i ha de plantejar quan se sotmet al vot de les bases qualsevol forma de cooperació amb la CDU/CSU.

Carta als Reis

La CDU no vol una llista d’imposicions de Schulz

La cancellera Angela Merkel en una moment de la seva intervenció en una reunió regional de partit, dissabte, a Kuehlungsborn Foto: FOCKE STRANGMANN / EPA.

GEMMA C. SERRA - BERLÍN

“D’aquí quatre setmanes és Nadal. Però això no vol dir que puguin fer una llista impossible de regals que volen”, va dir Julia Klöckner, la vicepresidenta de la Unió Cristianodemòcrata (CDU) d’Angela Merkel, en al·lusió als socialdemòcrates, ahir abans d’entrar a la reunió de la cúpula del partit. La sessió, convocada per diumenge al vespre, era per preparar l’estratègia davant el torcebraç de dijous vinent entre Merkel i el socialdemòcrata Martin Schulz, arbitrada pel president Frank-Walter Steinmeier.
Ara que el Partit Socialdemòcrata (SPD) s’ha desdit del no rotund a formar una altra gran coalició –que seria la tercera, sota Merkel–, no és qüestió de “regalar-los” un pacte de govern fet a mida del que seria el soci menor del nou executiu. Dins el partit de Merkel hi ha fortes pressions de l’ala dura, que exigeix un gir a la dreta per fer front als radicals de l’Alternativa per Alemanya (AfD), la tercera formació parlamentària, després del bloc conservador i l’SPD.
Aquesta setmana ha de ser decisiva per a la formació, o no, d’una gran coalició, la solució més “neta” per a Merkel, que no vol arriscar-se a un govern en minoria. Alemanya no té cap experiència, a escala federal, d’executius sense una majoria parlamentària sòlida al darrere. Es prefereix explorar coalicions inèdites –com hauria estat el tripartit entre els conservadors, els Verds i els liberals, que es va ensorrar fa una setmana– abans que endinsar-se en suports parlamentaris puntuals, que a la primera potència europea es veuen com a sinònim d’inestabilitat.
El dia clau serà dijous, en qué Steinmeier –socialdemòcrata– ha convocat la reunió entre Merkel, Schulz i el bavarès Horst Seehofer, cap de la Unió Socialcristiana (CSU), partit agermanat amb la CDU de la cancellera. Els partits, però, aprofiten el compàs d’espera per deixar anar els seus globus sonda. El ministre d’Afers Estrangers i exlíder de l’SPD, Sigmar Gabriel, va deixar clar, ahir, que la gran coalició no està assegurada, per molt que aquest sigui el camí més fàcil per evitar noves eleccions. Segons el diari Süddeutsche Zeitung, des de l’agrupació de Renània del Nord-Westfàlia, el land més poblat del país, es condiciona el sí a una gran coalició a una reforma del sistema de jubilacions i un programa d’inversions en educació i ajut a l’habitatge. Si la segona gran coalició va quedar marcada per la implantació d’un salari mínim interprofessional, aleshores la condició sine quan non de l’SPD per donar-hi el vistiplau, ara es vol aplicar aquesta mateixa estratègia negociadora a altres punts de l’agenda socialdemòcrata.
Schulz s’ha compromès a sotmetre qualsevol acord de cooperació amb un govern de Merkel al vot de les bases. Així es va fer abans de signar el pacte de govern entre la CDU/CSU i l’SPD l’any 2009. Ara és més necessari encara que els socialdemòcrates puguin presentar aquest plec de condicions pròpies per poder vendre a les bases una nova aliança que, fins divendres passat, Schulz havia rebutjat categòricament.
Són moltes les peces que han d’encaixar perquè es pugui segellar una tercera gran coalició. La CSU bavaresa, en paral·lel, ha d’elegir, a principi de desembre, la nova cúpula i es dona per fet que Seehofer serà defenestrat com a president. El paper que el líder bavarès jugarà en la partida de pòquer té la seva importància. Es diu que reclama el Ministeri de Finances, a canvi de deixar lliure el terreny dins el partit al seu rival intern, Markus Söder. No serà fàcil per a ningú tenir dins el govern Seehofer, que en l’anterior legislatura va fer la vida impossible a Merkel amb les seves exigències de tancar les portes als refugiats.

Noch eine GroKo, bitte

Merkel enfila cap a la gran coalició

GEMMA C. SERRA - BERLÍN

Com si el sol fet que Martin Schulz ja no es negui a dialogar vulgués dir que dona llum verd, de facto, a una nova gran coalició, Angela Merkel va reaparèixer a la vida pública, ahir a Alemanya, convertida en una defensora d’aliar-se de nou amb els socialdemòcrates com la millor manera per aconseguir un govern estable. El proper govern mantindrà la línia de la contenció pressupostària, va afirmar, en una reunió regional de la seva CDU, a l’est del país, en què, a més, va prometre una sèrie de desgravaments fiscals. Semblava un acte preelectoral, més que un discurs per a la militància.

Merkel, que des de feia dies es mantenia fora dels focus mediàtics, té ara clar que no vol tornar a recórrer a les urnes. “L’elector ja va parlar quan va ser el moment, en les generals del 24 de setembre, i ara és hora de fer política”, sosté. És a dir, que els partits aconsegueixin desbloquejar la formació d’un nou govern per tornar al camí de l’estabilitat. “Els polítics hem rebut el mandat de l’elector. Demanar-li que torni a votar seria un error”, va dir la cancellera, guanyadora de les generals, amb un 32,9%, davant el 20,5% dels socialdemòcrates. Va ser un resultat desastrós per a tots dos grans partits, erosionats després de les dues legislatures en coalició –la primera i la tercera de Merkel. Però és l’única solució possible, a ulls de Merkel, per desbloquejar la formació d’un nou govern. No fa ni una setmana, després de fracassar les negociacions entre el seu bloc conservador, els Verds i els liberals, la mateixa cancellera deia que s’estimava més que es convoquessin noves eleccions que intentar governar sense una majoria estable. Això va ser dilluns, després de la ruptura de negociacions del tripartit virtual. Enmig, hi ha hagut la intervenció del president, el socialdemòcrata Frank-Walter Steinmeier, que ha mogut peces dins el partit per convèncer el seu líder, Schulz, d’asseure’s a dialogar amb Merkel.


La cita entre la cancellera i l’aspirant derrotat en les passades eleccions, amb Steinmeier d’àrbitre i el bavarès Horst Seehofer, serà dijous vinent. Merkel, però, ja ha trepitjat l’accelerador. Seehofer, el seu aliat bavarès, no té assegurada la continuïtat en el càrrec, sotmès a dures pressions internes dins la seva Unió Socialcristiana de Baviera (CSU). Dimecres passat, va aconseguir una pròrroga a la seva gairebé segura defenestració. Merkel no vol arriscar-se a una reestructuració de lideratges dins la CSU abans de tenir més o menys lligada l’arrencada formal de les negociacions per a la següent coalició.

Remando para atrás

Schulz afluixa i finalment accedeix a dialogar amb Merkel

El líder del Partit Socialdemòcrata alemany, Martin Shulz , durant la compareixença d’ahir davant de la premsa a la seu de la formació a Berlín Foto: EFE.

GEMMA C. SERRA - BERLÍN

La por a la ingovernabilitat en un país obsessionat per l’estabilitat, i el xàfec de crítiques internes al líder socialdemòcrata Martin Schulz van actuar a favor de la cancellera, Angela Merkel.

Schulz es va desdir ahir del seu no rotund a una nova gran coalició, per convertir-ho en un “potser sí”, si és que les bases ho toleren. I el president alemany, Frank-Walter Steinmeier, socialdemòcrata però més proper a Merkel que a Schulz, va convidar a parlar-ne la setmana vinent, en una reunió conjunta entre tots els implicats: el cap d’estat, la cancellera i líder de la Unió Cristianodemòcrata (CDU), el de la Unió Socialcristiana de Baviera (CSU), Horst Seehofer, i Schulz.


No serà fàcil la trobada per al líder socialdemòcrata. No estarà precisament entre amics, ja que ni tan sols el president, que va ser ministre d’Afers Exteriors de Merkel en la primera i la tercera legislatura de la cancellera, no forma part dels seus lleials dins la família socialdemòcrata.

Schulz va arribar al lideratge de l’SPD el mes de març passat com a gran esperança del partit per remuntar posicions davant la favorita dels sondejos, Merkel.

Durant tota la campanya electoral va assegurar que, amb ell, no hi hauria una nova gran coalició. I quan va enfonsar el seu SPD en el pitjor resultat històric electoral –un 20,5% dels vots– va ratificar-se en aquesta posició, a més de dir que era l’hora de “regenerar-se” en l’oposició.

En fracassar les negociacions per formar govern entre els conservadors, Els Verds i els liberals, diumenge passat, va mantenir-se en aquesta posició, fins assegurar que preferia noves eleccions que ajudar Merkel a governar. L’aposta de Schulz a favor de consultar de nou les urnes no és compartida ni per Steinmeier ni pels seus socis europeus i el món econòmic alemany.

No hi ha cap garantia que de la trobada de la setmana vinent a la seu presidencial en surtin negociacions de coalició i, després, un pacte de govern. L’hostilitat de Schulz vers Merkel és massa evident per imaginar-los plegats signant un pacte de coalició. Però s’obren un seguit de possibilitats, inclòs que Merkel i Schulz facin un pas al costat per deixar la feina a altres noms del partit i facilitar el compromís. O, també, que la cancellera opti pel govern de minoria que no volia, si és que l’SPD li garanteix, si més no, un suport parlamentari sòlid.

La impressió ahir, a Berlín, és que el procés de desgastament del lideratge de Schulz es pot precipitar. El naufragi com a candidat és evident. Si a més no és capaç de redreçar ara la situació, de manera que el diàleg acabi amb algun benefici per a l’SPD, la seva etapa com a president d’un partit en persistent crisi –com bona part de la resta de la socialdemocràcia europea– pot tenir un final abrupte.

A todo Martin

La crisi de Merkel esdevé una amenaça per a Schulz

Frank Walter Steinmeier i Martin Schulz, en la reunió que van mantenir ahir, segons una foto cedida pel govern federal d’Alemanya Foto: EFE.

GEMMA C. SERRA - BERLÍN


El propòsit de Martin Schulz de “regenerar” la socialdemocràcia alemanya des de l’oposició trontolla, enmig de les pressions que venen de totes bandes per tornar el país a l’estabilitat, i sota un nou govern liderat per Angela Merkel. Dos mesos després de les eleccions generals del 24 de setembre, on el Partit Socialdemòcrata (SPD) va enfonsar-se en el mínim històric del 20,5%, el seu líder corre el perill d’esdevenir la primera víctima política real del fracàs de les negociacions per lligar una nova majoria entre els conservadors de Merkel, amb els verds i els liberals de socis.

La temptació de forçar l’SPD, des de les seves estructures o des de fora, a una nova coalició és forta. I també la de precipitar la fi del lideratge de Schulz, que no fa ni un any que va agafar les regnes del partit, amb el compromís de col·locar-lo un altre cop al poder, i no com a soci d’una gran coalició dirigida per Merkel –que és al poder des del 2005–, sinó com a successor del darrer canceller socialdemòcrata que ha tingut Alemanya, Gerhard Schröder.

Les crítiques d’aquests dies a Schulz, pel seu rebuig a una altra coalició amb Merkel, eren tan fortes que ahir es parlava d’un final prematur com a líder, fins i tot abans del congrés de l’SPD de principis de desembre. Amb aquesta mala maror es va reunir ahir amb el president del país, Frank Walter Steinmeier, i, tot seguit, es va tancar en una reunió amb l’executiva de l’SPD.

Una sotragada

La ruptura de les converses entre conservadors, liberals i verds, diumenge passat, va ser una bufetada per a Merkel i, de retruc, una sotragada per a l’estratègia de Schulz de deixar el seu partit exercint de primera força de l’oposició.

El nerviosisme a l’SPD és molt gran, perquè amb l’enfonsament del tripartit virtual els ha caigut al damunt l’amenaça de noves eleccions. Molts socialdemòcrates temen un altre naufragi electoral, segurament encara més greu que el del 24 de setembre passat.

Els sondejos que circulen aquests dies, sota l’impacte de la ruptura del diumenge, apunten que l’únic guanyador d’unes noves eleccions seria la ultradretana Alternativa per Alemanya (AfD), que va quedar en tercera posició al setembre, per sota dels conservadors de Merkel i l’SPD de Schulz. Si no hi ha nous comicis, AfD no tindrà aquesta opció d’augmentar els resultats d’aleshores –un 12,6%–. Però en cas de segellar-se una nova gran coalició, la ultradreta accediria a la categoria de primera força de l’oposició, amb dret a primera rèplica a cadascun dels debats parlamentaris i el corresponent efecte multiplicador de la repercussió mediàtica.

La reunió de Schulz amb Steinmeier, socialdemòcrata i exministre d’Exteriors amb Merkel, va durar una hora i quart, la més llarga entre les reunions mantingudes aquests dies entre el president i els líders dels partits susceptibles de ser socis de govern, sol o amb altres, de la cancellera. De la seu presidencial Schulz va marxar a la de l’SPD, envoltat per rumors de dimissió. Allà l’esperaven més converses entre companys d’un partit de 150 anys d’història, el més antic d’Alemanya, amb moltes crisis internes per resoldre i molt preocupat pel seu futur.

A regañadientes

Schulz retrocede y accede a dialogar con Merkel, si las bases lo aprueban

Gemma Casadevall

Berlín, 24 nov (EFE).- El líder socialdemócrata alemán, Martin Schulz, dio hoy marcha atrás en su rechazo tajante a una nueva gran coalición y aceptó dialogar con la canciller alemana, Angela Merkel, aunque condicionó al visto bueno de sus bases cualquier apoyo del bloque conservador a otro gobierno. 

El Partido Socialdemócrata (SPD) responderá "por descontado" a la llamada del presidente alemán, Frank-Walter Steinmeier, a sentarse a dialogar con Merkel, afirmó hoy Schulz, para añadir que lo hace por sentido de "responsabilidad" hacia Alemania y hacia Europa. 

Si, de resultas de ese diálogo, se acuerda "algún tipo de cooperación" para la formación de otro gobierno, ésta se someterá a las bases, añadió Schulz, quien ayer se entrevistó con Steinmeier, compañero de partido antes de llegar a la presidencia del país, y después se reunió durante ocho horas con la ejecutiva del SPD. 

Que la eventual entrada en una coalición pase por el sí de la militancia no es sorprendente, ya que así se hizo en 2013, cuando se sometió a su voto el pacto de gobierno alcanzado entre la Unión Cristianodemócrata (CDU) de Merkel, su hermanada Unión Socialcristiana bávara (CSU) y el SPD. 

Ahora Schulz precisa imperiosamente ese respaldo, ya que durante su campaña por las generales del 24 de septiembre, primero, y, después, ya con los resultados electorales en la mano, había descartado una nueva gran coalición. 

Tras fracasar las conversaciones entre el bloque conservador, los verdes y los liberales para formar gobierno, Schulz rechazó de nuevo el lunes una gran coalición con Merkel y apostó por celebrar nuevas elecciones, pero pronto comenzaron a escucharse críticas internas. 

A los reproches procedentes del ala izquierda siguió el pronunciamiento de la jefa del grupo parlamentario y exministra de Trabajo de Merkel, Andrea Nahles, apuntando que no se descartaba "tolerar" un gobierno de minoría de Merkel. 

Las voces disonantes fueron en aumento los días siguientes, mientras crecía la expectación ante su reunión con Steinmeier, celebrada ayer jueves. 

El encuentro duró algo más de lo previsto -una hora y cuarto-, por lo que quedó claro es que había sido más que un conversación de trámite en la ronda de consultas convocada por el presidente federal con los líderes de todos los partidos susceptibles de coaligarse. 

A esa cita siguió la larga reunión con la ejecutiva del SPD, envuelta en rumores de dimisión de Schulz, quien llegó al cargo el pasado marzo como la gran esperanza de la socialdemocracia, pero que en las generales hundió al partido en su mínimo histórico, un 20,5 % de los votos. 

De madrugada surgió el primer pronunciamiento del secretario general, Hubertus Heil, quien aseguró que el partido estaba "dispuesto" al diálogo. 

Horas después, la presidencia anunció una reunión para el próximo día 30 entre Steinmeier, Merkel, Schulz y el líder bávaro Horst Seehofer, aliado conservador de la canciller, pero también con fuertes presiones en su territorio. 

Steinmeier se ha erigido en figura clave en la búsqueda de soluciones, tras llegar al cargo de presidente por consenso de la gran coalición de Merkel y después de haber sido su ministro de Exteriores en su primera y su tercera legislatura. 

Aceptar el diálogo propuesto por Steinmeier no implica un "automatismo" en ninguna dirección, aseguró Schulz, quien dijo que respondía a la "dramática llamada" a la responsabilidad lanzada por el presidente, determinado a evitar nuevas elecciones. 

Schulz reveló que había recibido en estos días numerosas llamadas de "nuestros amigos europeos", expresando su preocupación ante la situación en Alemania tras el fracaso de las negociaciones entre la CDU/CSU, los verdes y los liberales. 

El SPD "por supuesto" actuará con responsabilidad, insistió, para comprometerse a continuación a que en ningún caso su partido practicará la "obstrucción parlamentaria", en caso de ir a la oposición. 

Entre las alternativas de cooperación que se han barajado estos días, en caso de no formarse una gran coalición, está la de un gobierno de minoría liderado por Merkel, con el respaldo parlamentario del SPD para garantizar una legislatura estable. EFE 

gc/nl/si/fpa 

(foto) (audio) (vídeo)

Pagando el pato

Las tensiones políticas se ciernen sobre Schulz

Gemma Casadevall

Berlín, 23 nov (EFE).- Las tensiones por la crisis política alemana cayeron hoy sobre el líder socialdemócrata, Martin Schulz, cuya determinación a dejar que su formación se regenere en la oposición se topa con las presiones para que brinde la llave de la gobernabilidad a Angela Merkel. 
Schulz se convirtió hoy en el quinto líder al que recibió esta semana el presidente del país, Frank Steinmeier, en busca de una solución a la situación creada por la ruptura de negociaciones entre el bloque conservador de Merkel, los verdes y los liberales. 
La cita era entre correligionarios, aunque ambos políticos parten de posiciones opuestas: Schulz ha rechazado entrar en otra gran coalición y apuesta por nuevas elecciones, mientras que el presidente ha llamado a todos los partidos a "reflexionar" para facilitar la formación de un gobierno, sin mencionar siquiera la posibilidad de repetir los comicios. 
La reunión duró una hora y cuarto, más que las anteriormente mantenidas estos días, por separado, con Merkel, los líderes de los Verdes, del Partido Liberal (FDP) y de la Unión Socialcristiana bávara (CSU). 
La visita de Schulz a la sede presidencial venía envuelta en una fuerte expectación, ya que mientras las anteriores tenían cierto aire de trámite por no esperarse de ellas una reapertura de las negociaciones rotas el domingo, de la de hoy podría derivarse un cambio de postura en el Partido Socialdemócrata (SPD). 
Desde las propias filas socialdemócratas se han sucedido estos días las críticas a la posición de Schulz, que desde la misma noche electoral, cuando su partido se hundió en su peor resultado histórico -un 20,5 %-, ha insistido en que no habrá otra gran coalición. 
De Steinmeier, quien fue ministro de Asuntos Exteriores en la primera y la tercera legislatura de la canciller, Angela Merkel, se esperaba una labor arbitral, ya que para el presidente la convocatoria de nuevos comicios solo debe producirse como último recurso y una vez descartada toda opción de gobernabilidad. 
Se ha convertido así, indirectamente, en un aliado del bloque conservador de la canciller, quien tanto esa misma noche electoral como en las semanas sucesivas ha invitado reiteradamente a Schulz a negociar otra coalición. 
Tras reunirse con Steinmeier, Schulz citó en Berlín a los miembros de la ejecutiva de la SPD para informarles de la conversación con el presidente. 
"Evaluaremos lo que se ha tratado y consideraremos la situación con responsabilidad", apuntó a su llegada a la Willy Brandt Haus, la sede del SPD, la vicepresidenta Manuela Schwesig. 
El rechazo a una gran coalición es una postura mayoritariamente compartida entre los socialdemócratas, pero se considera también que Schulz cometió un error estratégico al fijarla de antemano y corre ahora el peligro de enrocarse en ella. 
Entre las alternativas que se barajan está la de "tolerar" un gobierno de Merkel en minoría, lo que en Alemania se denomina "modelo Magdeburg", en alusión a la capital del "Land" de Sajonia-Anhalt, que fue gobernado ocho año bajo esa fórmula. 
Entre la familia socialdemócrata crece asimismo el nerviosismo por lo que puede ocurrir en caso de nuevos comicios ya que, según sondeos difundidos esta semana, podría sufrir el siguiente hundimiento electoral. 
De celebrarse nuevos comicios, la gran beneficiada podría ser la ultraderechista Alternativa para Alemania (AfD), tercera fuerza en las generales del pasado 24 de septiembre, por detrás de los conservadores de Merkel y el SPD. 
La socialdemocracia alemana celebrará del 7 al 9 de diciembre su próximo congreso federal, donde la cúpula se someterá a su elección, con Schulz como único candidato a la presidencia por el momento. 
En Berlín circulaban este jueves intensos rumores sobre un posible fin abrupto del liderazgo de Schulz, quien a principios de año dejó la presidencia del Parlamento Europeo para asumir las riendas del SPD. EFE 
gc/nl/si 

Malhumorado Martin

 

Merkel, el traïdor i l’enrabiat

Merkel es va adreçar a Schulz en la sessió d’ahir al Bundestag Foto: EFE.

GEMMA C. SERRA

 

 

Christian Lindner, el líder liberal que es va saltar les regles del joc per trair l’aliada Angela Merkel. O Martin Schulz, el socialdemòcrata que va deixar a principi d’any la comoditat del Parlament d’Estrasburg per estavellar-se com a rival de la cancellera en les generals del setembre passat. Tots dos líders tenen la clau d’un quart mandat per a Merkel. Però resulta que en el laberint parlamentari alemany l’únic noi bo que ha apostat en ferm per unir-se a la cancellera és el representant d’una formació nascuda com a moviment antijeràrquic sense experiència, cosa que vol dir formar part d’un govern federal amb el partit fundat per Konrad Adenauer. El noi bo és Cem Özdemir, un fill d’immigrants turcs nascut a la Selva Negra i líder dels Verds, qui fins al darrer moment, la mitjanit de diumenge, va lluitar per fer possible traslladar Jamaica a l’hivern alemany –és a dir, la coalició entre conservadors, liberals i verds, que hauria dut el nom de Jamaica perquè els colors dels partits són els de la bandera d’aquest exòtic país.

El somni jamaicà es va estavellar uns minuts després de la mitjanit de diumenge, quan Lindner va donar per trencat el tripartit amb la frase “Millor no governar que fer-ho malament”.

Özdemir va ser el primer aquest dimarts a reunir-se amb Frank-Walter Steinmeier, el president socialdemòcrata elegit per a aquest càrrec el mes de febrer passat amb el consens de la gran coalició de Merkel. Al cap d’estat li correspon buscar una sortida o, en cas extrem, dissoldre el Parlament i convocar noves eleccions. Sembla que Özdemir, que el 1994 es va convertir en el primer diputat d’arrels turques del Bundestag (cambra baixa del Parlament), no podrà fer història de nou ara com a ministre d’Afers Estrangers de la dona que ja ha marcat unes quantes fites –com a primera dona i primera persona crescuda a l’est que va arribar a la cancelleria, el 2005–. Però Steinmeier el va rebre en primer lloc com a representant del partit que es va comportar amb responsabilitat en tancar-se a negociar una aliança contra natura, amb enemics declarats com ara la Unió Socialcristiana de Baviera (CSU), partit agermanat de la Unió Cristianodemòcrata (CSU) de Merkel, o el Partit Liberal (FDP) de Lindner, el tradicional representant dels interessos del món econòmic.

“Les cinc setmanes de negociació ens han servit per conèixer-nos millor. Potser hem creat una base futura”, va resumir Merkel, en acomiadar l’intent jamaicà, respecte als Verds.

Özdemir, de 51 anys, casat amb una periodista argentina, és el noi bo, però per si sol no pot donar a Merkel la majoria que necessita. Lindner, de 38 anys, casat amb una periodista alemanya, és el representant d’un partit que, durant dècades, va apuntalar tant governs conservadors com socialdemòcrates. El soci fiable, fins ara, però que sembla haver-se desviat cap a la dreta pura i dura, disposat a minvar l’electorat de la ultradretana Alternativa per a Alemanya (AfD), la tercera força al Bundestag, després de la CDU/CSU i l’SPD.

“Lindner ha lluitat amb fermesa per tornar el seu partit al Parlament. Una gran tasca. No vull valorar el seu comportament”, va dir Merkel, després de la ruptura de negociacions per part liberal. L’FDP, un partit històric en el panorama alemany, va quedar per primer cop en la història sense escons, en les generals del 2013, després d’una legislatura com a soci de Merkel. Lindner ha optat per “trair” la lleialtat al seu soci dit natural, la CDU/CSU, probablement perquè un govern amb participació dels verds no hauria estat compatible amb la seva nova dinàmica clarament dretana.

Lindner va ser el segon consultat per Steinmeier, ahir a la tarda. Dijous li toca el torn a l’enrabiat, Schulz, el derrotat candidat del Partit Socialdemòcrata (SPD) i company de partit del president, que continua amb la mateixa cara d’enrabiat que li va quedar la nit electoral. Ja aleshores, en l’anomenada “ronda dels elefants” –debat televisat entre els líders dels partits–, Schulz es va comportar d’una manera semblant a com va fer-ho Gerhard Schröder, el 2005, en ser derrotat per Merkel: amb males maneres, desafiant i agressiu, sense voler admetre la victòria de Merkel. Dos mesos després continua amb el mateix posat, aferrissat a la negativa a reeditar la gran coalició.

Steinmeier, ministre d’Afers Estrangers en les dues grans coalicions que ha liderat Merkel, ara per ara no vol parlar de convocar unes altres eleccions. Vol que els partits reflexionin i negociïn.

Si Schulz i Lindner no volen jugar-se-la amb una aliança amb Merkel, tenen l’opció de l’anomenat govern de minoria “sota tolerància”, una altra fórmula inèdita a Alemanya, a escala federal, com ho hauria estat la jamaicana. És a dir, sense dependre d’acords puntuals, sinó lligat a un no soci que li dona suport parlamentàriament, sense ministres propis al govern.

Steinmeier pot intentar convèncer el liberal o el company socialdemòcrata d’acceptar aquesta solució de compromís. Merkel, “sota tolerància” del traïdor o de l’enrabiat? Les dues opcions sonen a experiment d’efectes difícils de calcular, per a una cancellera que tem més la inestabilitat que les urnes.

El amigo liberal

http://www.dw.com/es/cuadriga-especial-fracasa-coalici%C3%B3n-desastre-para-alemania/av-41457881

Cuadriga Especial - Fracasa coalición: ¿desastre para Alemania?

Después de dos meses de las elecciones federales en Alemania, los partidos triunfantes no lograron ponerse de acuerdo para formar una coalición de gobierno. Se habla de un fracaso de Merkel y de su partido conservador para negociar con los Liberales del FDP y los Verdes. ¿Se trata de un mero proceso democrático o es un desastre para Alemania?

Gemma Casadevall, periodista española. Forma parte del equipo de la Agencia EFE en Berlín. Gemma dice que este fracaso "es un desastre para Merkel y destapa la figura del presidente alemán como la clave en esta crisis".

Maria Befeldt, politóloga de la Universidad Libre de Berlín. Es consultora política del partido socialdemócrata SPD en varias áreas. Maria opina que "la ruptura de las negociaciones no es un desastre, sino solo un proceso democrático".

Hinnerk Berlekamp, periodista alemán. Trabajó en la sección de internacionales del diario berlinés Berliner Zeitung. Hinnerk opina que "cualquier coalición de gobierno habría sido una mentira. Se necesita más honestidad para formar un gobierno".

Adiós a Jamaica

Merkel, contra les cordes

Merkel, en una reunió del grup parlamentari de la CDU-CSU, a Berlín Foto: AXEL SCHMIDT / REUTERS.

GEMMA C. SERRA - BERLÍN

Angela Merkel es va estrenar ahir en una situació inèdita a Alemanya: la manca de socis per assegurar-se una majoria parlamentària, en un país on a escala federal mai no s’ha governat en minoria.

La cancellera, una líder acostumada a trobar consensos allà on no n’hi ha, va haver d’admetre el fracàs de gairebé cinc setmanes de negociació entre el seu bloc conservador, els verds i els liberals a la recerca d’una constel·lació de govern també inexplorada a escala federal. El líder liberal, Christian Lindner, un polític ambiciós representant de la nova generació d’aquest partit històric, va donar per trencats els contactes previs amb la frase: “Millor no governar que governar malament.”

Merkel s’estima més eleccions anticipades que anar a un govern en minoria, segons va confessar a la televisió pública. Alemanya necessita un govern estable, va dir, sense descartar l’altra opció.

L’altra possibilitat que sí que li donaria una majoria sòlida, la reedició d’una gran coalició, no depèn d’ella, sinó del Partit Socialdemòcrata (SPD). I el seu líder, Martin Schulz, l’ha descartada des de la nit electoral del 24 de setembre. La figura clau ahir a Berlín era el president Frank-Walter Steinmeier, exministre d’Afers Estrangers de Merkel en la primera i la tercera legislatures, a més del candidat de l’SPD a qui la cancellera va derrotar en les generals del 2009. Un socialdemòcrata a qui Merkel va col·locar a la presidència el febrer passat per consens de la seva gran coalició.

En una intervenció institucional, Steinmeier va instar els partits a “reflexionar” i no trencar el diàleg, els va recordar que havien anat a les eleccions amb la voluntat de governar, i els va dir que aquesta responsabilitat no pot retornar-se, sense més ni més, a l’elector.

Període d’incertesa

El president Steinmeier no pot obligar el seu company de partit i líder, Martin Schulz, a anar a una nova gran coalició que “salvi” la situació. Però sí que pot influir perquè faciliti la reelecció de Merkel al capdavant d’un govern en minoria. I també té la clau per dissoldre el Parlament i convocar noves generals, si és que Merkel o un altre candidat no aconsegueixen ser elegits en la primera o la segona voltes –per majoria absoluta–, ni tampoc en la tercera –per majoria simple.

La gestió de Steinmeier com a president ha estat fins ara més aviat discreta. Ahir, en canvi, era en el focus d’atenció mediàtica. Que primer demanés als partits “responsabilitat” i anunciés trobades amb els seus líders per temptejar possibilitats negociadores formava part del que era previsible, però que no parlés de “noves eleccions” vol dir que, efectivament, si es convoquen serà un cop esgotades totes les vies. És a dir, que passaran encara mesos, durant els quals la primera potència de la zona euro serà governada en pilot automàtic per un executiu en funcions.

Alemanya s’endinsa en la incertesa en uns moments en què fallen moltes tecles dins la família europea. Merkel va sortir afeblida de les generals del setembre, quan el seu bloc conservador –la Unió Cristianodemòcrata, juntament amb la Unió Socialcristiana de Baviera (CDU/CSU)– va obtenir els resultats més pobres des del 1949, un 32,9%. Té el Bundestag més diversificat de la història, amb set partits, dels quals dos estan descartats com a socis –l’Esquerra i la ultradretana Alternativa per a Alemanya (AfD)–, però sense cap aliat sòlid. El Partit Liberal de Lindner ha sortit de la línia tradicional de la formació, que va ser soci en 17 dels 23 governs federals del país. Ha optat per un gir a la dreta, com si volgués fer el joc a l’AfD per guanyar-los electorat de la seva branca menys radical o neoliberal.

En aquest context, els Verds són els menys perjudicats per la jugada: s’han comportat amb responsabilitat i han negociat fins al final sense renunciar als seus principis en matèria d’acollida dels refugiats. S’han estalviat, a més, el tràngol d’haver de defensar un pacte amb l’enemic liberal i la dreta bavaresa davant les seves encara imprevisibles bases, que tard o d’hora haurien hagut de ratificar una coalició contra natura.

Urnes contra el neguit de la inestabilitat

Merkel no és l’única que prefereix noves eleccions en lloc d’intentar un govern en minoria. Un 45% dels alemanys comparteixen aquest parer i s’estimen més tornar a votar que caure en la inestabilitat. Només un 24% aposten per un executiu minoritari, segons un sondeig de la televisió privada RTL, menys encara dels que voldrien repetir la gran coalició (27%). “Alemanya necessita estabilitat”, va defensar ahir la cancellera, mentre mostrava el seu “respecte” a la decisió dels liberals de trencar les converses de coalició, tot i lamentar-la. El desig de recuperar una majoria estable és el gran repte, en cas d’anar a unes eleccions de resultats que la mateixa Merkel considera imprevisibles. Fa dos anys, Merkel es mirava amoïnada, però des de lluny, el panorama espanyol i les successives sessions d’investidura fallides, inclosa la dissolució de les Corts i noves eleccions, fins que Rajoy va aconseguir ser reelegit. L’estratègia del seu gran aliat espanyol és encara impensable a Alemanya. Merkel no descartava res ahir. Per si de cas, va anar amb cura per evitar atacs verbals als liberals –“no vull valorar la seva decisió”– i encara menys als Verds. Dos partits que pot tornar a necessitar, en la seva recerca d’un govern estable un cop consultat de nou el poble sobirà, o per a un govern en minoria apuntalat en alguna mena de pacte “a l’espanyola” amb tercers.