Angela Merkel es va estrenar ahir en una situació inèdita a Alemanya: la manca de socis per assegurar-se una majoria parlamentària, en un país on a escala federal mai no s’ha governat en minoria.
La cancellera, una líder acostumada a trobar consensos allà on no n’hi ha, va haver d’admetre el fracàs de gairebé cinc setmanes de negociació entre el seu bloc conservador, els verds i els liberals a la recerca d’una constel·lació de govern també inexplorada a escala federal. El líder liberal, Christian Lindner, un polític ambiciós representant de la nova generació d’aquest partit històric, va donar per trencats els contactes previs amb la frase: “Millor no governar que governar malament.”
Merkel s’estima més eleccions anticipades que anar a un govern en minoria, segons va confessar a la televisió pública. Alemanya necessita un govern estable, va dir, sense descartar l’altra opció.
L’altra possibilitat que sí que li donaria una majoria sòlida, la reedició d’una gran coalició, no depèn d’ella, sinó del Partit Socialdemòcrata (SPD). I el seu líder, Martin Schulz, l’ha descartada des de la nit electoral del 24 de setembre. La figura clau ahir a Berlín era el president Frank-Walter Steinmeier, exministre d’Afers Estrangers de Merkel en la primera i la tercera legislatures, a més del candidat de l’SPD a qui la cancellera va derrotar en les generals del 2009. Un socialdemòcrata a qui Merkel va col·locar a la presidència el febrer passat per consens de la seva gran coalició.
En una intervenció institucional, Steinmeier va instar els partits a “reflexionar” i no trencar el diàleg, els va recordar que havien anat a les eleccions amb la voluntat de governar, i els va dir que aquesta responsabilitat no pot retornar-se, sense més ni més, a l’elector.
Període d’incertesa
El president Steinmeier no pot obligar el seu company de partit i líder, Martin Schulz, a anar a una nova gran coalició que “salvi” la situació. Però sí que pot influir perquè faciliti la reelecció de Merkel al capdavant d’un govern en minoria. I també té la clau per dissoldre el Parlament i convocar noves generals, si és que Merkel o un altre candidat no aconsegueixen ser elegits en la primera o la segona voltes –per majoria absoluta–, ni tampoc en la tercera –per majoria simple.
La gestió de Steinmeier com a president ha estat fins ara més aviat discreta. Ahir, en canvi, era en el focus d’atenció mediàtica. Que primer demanés als partits “responsabilitat” i anunciés trobades amb els seus líders per temptejar possibilitats negociadores formava part del que era previsible, però que no parlés de “noves eleccions” vol dir que, efectivament, si es convoquen serà un cop esgotades totes les vies. És a dir, que passaran encara mesos, durant els quals la primera potència de la zona euro serà governada en pilot automàtic per un executiu en funcions.
Alemanya s’endinsa en la incertesa en uns moments en què fallen moltes tecles dins la família europea. Merkel va sortir afeblida de les generals del setembre, quan el seu bloc conservador –la Unió Cristianodemòcrata, juntament amb la Unió Socialcristiana de Baviera (CDU/CSU)– va obtenir els resultats més pobres des del 1949, un 32,9%. Té el Bundestag més diversificat de la història, amb set partits, dels quals dos estan descartats com a socis –l’Esquerra i la ultradretana Alternativa per a Alemanya (AfD)–, però sense cap aliat sòlid. El Partit Liberal de Lindner ha sortit de la línia tradicional de la formació, que va ser soci en 17 dels 23 governs federals del país. Ha optat per un gir a la dreta, com si volgués fer el joc a l’AfD per guanyar-los electorat de la seva branca menys radical o neoliberal.
En aquest context, els Verds són els menys perjudicats per la jugada: s’han comportat amb responsabilitat i han negociat fins al final sense renunciar als seus principis en matèria d’acollida dels refugiats. S’han estalviat, a més, el tràngol d’haver de defensar un pacte amb l’enemic liberal i la dreta bavaresa davant les seves encara imprevisibles bases, que tard o d’hora haurien hagut de ratificar una coalició contra natura.
Urnes contra el neguit de la inestabilitat
Merkel no és l’única que prefereix noves eleccions en lloc d’intentar un govern en minoria. Un 45% dels alemanys comparteixen aquest parer i s’estimen més tornar a votar que caure en la inestabilitat. Només un 24% aposten per un executiu minoritari, segons un sondeig de la televisió privada RTL, menys encara dels que voldrien repetir la gran coalició (27%). “Alemanya necessita estabilitat”, va defensar ahir la cancellera, mentre mostrava el seu “respecte” a la decisió dels liberals de trencar les converses de coalició, tot i lamentar-la. El desig de recuperar una majoria estable és el gran repte, en cas d’anar a unes eleccions de resultats que la mateixa Merkel considera imprevisibles. Fa dos anys, Merkel es mirava amoïnada, però des de lluny, el panorama espanyol i les successives sessions d’investidura fallides, inclosa la dissolució de les Corts i noves eleccions, fins que Rajoy va aconseguir ser reelegit. L’estratègia del seu gran aliat espanyol és encara impensable a Alemanya. Merkel no descartava res ahir. Per si de cas, va anar amb cura per evitar atacs verbals als liberals –“no vull valorar la seva decisió”– i encara menys als Verds. Dos partits que pot tornar a necessitar, en la seva recerca d’un govern estable un cop consultat de nou el poble sobirà, o per a un govern en minoria apuntalat en alguna mena de pacte “a l’espanyola” amb tercers.