La crisi de Merkel esdevé una amenaça per a Schulz
GEMMA C. SERRA - BERLÍN
El propòsit de Martin Schulz de “regenerar” la socialdemocràcia alemanya des de l’oposició trontolla, enmig de les pressions que venen de totes bandes per tornar el país a l’estabilitat, i sota un nou govern liderat per Angela Merkel. Dos mesos després de les eleccions generals del 24 de setembre, on el Partit Socialdemòcrata (SPD) va enfonsar-se en el mínim històric del 20,5%, el seu líder corre el perill d’esdevenir la primera víctima política real del fracàs de les negociacions per lligar una nova majoria entre els conservadors de Merkel, amb els verds i els liberals de socis.
La temptació de forçar l’SPD, des de les seves estructures o des de fora, a una nova coalició és forta. I també la de precipitar la fi del lideratge de Schulz, que no fa ni un any que va agafar les regnes del partit, amb el compromís de col·locar-lo un altre cop al poder, i no com a soci d’una gran coalició dirigida per Merkel –que és al poder des del 2005–, sinó com a successor del darrer canceller socialdemòcrata que ha tingut Alemanya, Gerhard Schröder.
Les crítiques d’aquests dies a Schulz, pel seu rebuig a una altra coalició amb Merkel, eren tan fortes que ahir es parlava d’un final prematur com a líder, fins i tot abans del congrés de l’SPD de principis de desembre. Amb aquesta mala maror es va reunir ahir amb el president del país, Frank Walter Steinmeier, i, tot seguit, es va tancar en una reunió amb l’executiva de l’SPD.
Una sotragada
La ruptura de les converses entre conservadors, liberals i verds, diumenge passat, va ser una bufetada per a Merkel i, de retruc, una sotragada per a l’estratègia de Schulz de deixar el seu partit exercint de primera força de l’oposició.
El nerviosisme a l’SPD és molt gran, perquè amb l’enfonsament del tripartit virtual els ha caigut al damunt l’amenaça de noves eleccions. Molts socialdemòcrates temen un altre naufragi electoral, segurament encara més greu que el del 24 de setembre passat.
Els sondejos que circulen aquests dies, sota l’impacte de la ruptura del diumenge, apunten que l’únic guanyador d’unes noves eleccions seria la ultradretana Alternativa per Alemanya (AfD), que va quedar en tercera posició al setembre, per sota dels conservadors de Merkel i l’SPD de Schulz. Si no hi ha nous comicis, AfD no tindrà aquesta opció d’augmentar els resultats d’aleshores –un 12,6%–. Però en cas de segellar-se una nova gran coalició, la ultradreta accediria a la categoria de primera força de l’oposició, amb dret a primera rèplica a cadascun dels debats parlamentaris i el corresponent efecte multiplicador de la repercussió mediàtica.
La reunió de Schulz amb Steinmeier, socialdemòcrata i exministre d’Exteriors amb Merkel, va durar una hora i quart, la més llarga entre les reunions mantingudes aquests dies entre el president i els líders dels partits susceptibles de ser socis de govern, sol o amb altres, de la cancellera. De la seu presidencial Schulz va marxar a la de l’SPD, envoltat per rumors de dimissió. Allà l’esperaven més converses entre companys d’un partit de 150 anys d’història, el més antic d’Alemanya, amb moltes crisis internes per resoldre i molt preocupat pel seu futur.
El propòsit de Martin Schulz de “regenerar” la socialdemocràcia alemanya des de l’oposició trontolla, enmig de les pressions que venen de totes bandes per tornar el país a l’estabilitat, i sota un nou govern liderat per Angela Merkel. Dos mesos després de les eleccions generals del 24 de setembre, on el Partit Socialdemòcrata (SPD) va enfonsar-se en el mínim històric del 20,5%, el seu líder corre el perill d’esdevenir la primera víctima política real del fracàs de les negociacions per lligar una nova majoria entre els conservadors de Merkel, amb els verds i els liberals de socis.
La temptació de forçar l’SPD, des de les seves estructures o des de fora, a una nova coalició és forta. I també la de precipitar la fi del lideratge de Schulz, que no fa ni un any que va agafar les regnes del partit, amb el compromís de col·locar-lo un altre cop al poder, i no com a soci d’una gran coalició dirigida per Merkel –que és al poder des del 2005–, sinó com a successor del darrer canceller socialdemòcrata que ha tingut Alemanya, Gerhard Schröder.
Les crítiques d’aquests dies a Schulz, pel seu rebuig a una altra coalició amb Merkel, eren tan fortes que ahir es parlava d’un final prematur com a líder, fins i tot abans del congrés de l’SPD de principis de desembre. Amb aquesta mala maror es va reunir ahir amb el president del país, Frank Walter Steinmeier, i, tot seguit, es va tancar en una reunió amb l’executiva de l’SPD.
Una sotragada
La ruptura de les converses entre conservadors, liberals i verds, diumenge passat, va ser una bufetada per a Merkel i, de retruc, una sotragada per a l’estratègia de Schulz de deixar el seu partit exercint de primera força de l’oposició.
El nerviosisme a l’SPD és molt gran, perquè amb l’enfonsament del tripartit virtual els ha caigut al damunt l’amenaça de noves eleccions. Molts socialdemòcrates temen un altre naufragi electoral, segurament encara més greu que el del 24 de setembre passat.
Els sondejos que circulen aquests dies, sota l’impacte de la ruptura del diumenge, apunten que l’únic guanyador d’unes noves eleccions seria la ultradretana Alternativa per Alemanya (AfD), que va quedar en tercera posició al setembre, per sota dels conservadors de Merkel i l’SPD de Schulz. Si no hi ha nous comicis, AfD no tindrà aquesta opció d’augmentar els resultats d’aleshores –un 12,6%–. Però en cas de segellar-se una nova gran coalició, la ultradreta accediria a la categoria de primera força de l’oposició, amb dret a primera rèplica a cadascun dels debats parlamentaris i el corresponent efecte multiplicador de la repercussió mediàtica.
La reunió de Schulz amb Steinmeier, socialdemòcrata i exministre d’Exteriors amb Merkel, va durar una hora i quart, la més llarga entre les reunions mantingudes aquests dies entre el president i els líders dels partits susceptibles de ser socis de govern, sol o amb altres, de la cancellera. De la seu presidencial Schulz va marxar a la de l’SPD, envoltat per rumors de dimissió. Allà l’esperaven més converses entre companys d’un partit de 150 anys d’història, el més antic d’Alemanya, amb moltes crisis internes per resoldre i molt preocupat pel seu futur.