Ara que el Partit Socialdemòcrata (SPD) s’ha desdit del no rotund a formar una altra gran coalició –que seria la tercera, sota Merkel–, no és qüestió de “regalar-los” un pacte de govern fet a mida del que seria el soci menor del nou executiu. Dins el partit de Merkel hi ha fortes pressions de l’ala dura, que exigeix un gir a la dreta per fer front als radicals de l’Alternativa per Alemanya (AfD), la tercera formació parlamentària, després del bloc conservador i l’SPD.
Aquesta setmana ha de ser decisiva per a la formació, o no, d’una gran coalició, la solució més “neta” per a Merkel, que no vol arriscar-se a un govern en minoria. Alemanya no té cap experiència, a escala federal, d’executius sense una majoria parlamentària sòlida al darrere. Es prefereix explorar coalicions inèdites –com hauria estat el tripartit entre els conservadors, els Verds i els liberals, que es va ensorrar fa una setmana– abans que endinsar-se en suports parlamentaris puntuals, que a la primera potència europea es veuen com a sinònim d’inestabilitat.
El dia clau serà dijous, en qué Steinmeier –socialdemòcrata– ha convocat la reunió entre Merkel, Schulz i el bavarès Horst Seehofer, cap de la Unió Socialcristiana (CSU), partit agermanat amb la CDU de la cancellera. Els partits, però, aprofiten el compàs d’espera per deixar anar els seus globus sonda. El ministre d’Afers Estrangers i exlíder de l’SPD, Sigmar Gabriel, va deixar clar, ahir, que la gran coalició no està assegurada, per molt que aquest sigui el camí més fàcil per evitar noves eleccions. Segons el diari Süddeutsche Zeitung, des de l’agrupació de Renània del Nord-Westfàlia, el land més poblat del país, es condiciona el sí a una gran coalició a una reforma del sistema de jubilacions i un programa d’inversions en educació i ajut a l’habitatge. Si la segona gran coalició va quedar marcada per la implantació d’un salari mínim interprofessional, aleshores la condició sine quan non de l’SPD per donar-hi el vistiplau, ara es vol aplicar aquesta mateixa estratègia negociadora a altres punts de l’agenda socialdemòcrata.
Schulz s’ha compromès a sotmetre qualsevol acord de cooperació amb un govern de Merkel al vot de les bases. Així es va fer abans de signar el pacte de govern entre la CDU/CSU i l’SPD l’any 2009. Ara és més necessari encara que els socialdemòcrates puguin presentar aquest plec de condicions pròpies per poder vendre a les bases una nova aliança que, fins divendres passat, Schulz havia rebutjat categòricament.
Són moltes les peces que han d’encaixar perquè es pugui segellar una tercera gran coalició. La CSU bavaresa, en paral·lel, ha d’elegir, a principi de desembre, la nova cúpula i es dona per fet que Seehofer serà defenestrat com a president. El paper que el líder bavarès jugarà en la partida de pòquer té la seva importància. Es diu que reclama el Ministeri de Finances, a canvi de deixar lliure el terreny dins el partit al seu rival intern, Markus Söder. No serà fàcil per a ningú tenir dins el govern Seehofer, que en l’anterior legislatura va fer la vida impossible a Merkel amb les seves exigències de tancar les portes als refugiats.