Merkel busca aliats al sud
GEMMA C. SERRA, Berlín
Intentar salvar les enormes diferències
polítiques entre els 28 socis de la Unió Europea (UE) en matèria
migratòria sembla poc realista. Sobretot si, com tothom sap a Berlín
i a Brussel·les, qui més ho necessita ara és la dona que té el
control d’Alemanya, a qui cada cop queden menys aliats lleials dins
del bloc comunitari.
Malgrat tot, la cancellera ha tornat a
Merkel, rebent ahir Sánchez a la seu de la cancelleria CLEMEN prémer
l’accelerador negociador, encara que Baviera s’acosti més cap a
l’Àustria de Kurz que no pas cap al Berlín de Merkel. A la
minicimera migratòria de diumenge a Brussel·les la van seguir,
dilluns, les reunions per separat dels parlamentaris de la seva gran
coalició i, ahir, tres trobades seguides: amb l’espanyol Pedro
Sánchez; amb el cap del Consell Europeu, Donald Tusk, i, finalment,
entre els líders de la gran coalició –la mateixa Merkel, per la
Unió Cristianodemòcrata (CDU); el seu ministre de l’Interior,
Horst Seehofer, per la Unió Socialcristiana de Baviera (CSU), i
Andrea Nahles, del Partit Socialdemòcrata (SPD).
Merkel ha emprès una de les seves
maratons negociadores a la recerca d’aliats, nous o coneguts, per
apaivagar la revolta dins la CSU, el partit que lidera Seehofer. Un
aliat històric de la CDU, que amenaça de tancar fronteres si els
socis europeus no es fan càrrec dels refugiats que han vist
rebutjada la seva petició d’asil i que van entrar a la UE pel
territori d’aquests països, però després han seguit rumb cap a
Alemanya.
Seehofer vol una aplicació estricta
del sistema Dublín, segons el qual el país on es registra un
refugiat és el que n’ha de gestionar la petició d’asil. No hi
fa res que això impliqui deixar sols amb el problema els països amb
fronteres exteriors, com Espanya, Itàlia i Grècia. Merkel treballa
aquests dies immersa en una doble terminologia, a la recerca de
solucions per a la “immigració il·legal primària” –la que
arriba als països amb fronteres exteriors, principalment la
Mediterrània– i per a la “secundària”, la que, un cop en
territori de la UE, continua cap a Alemanya.
Intercedir davant la CE
En paral·lel al compromís de Merkel
de “no deixar sols” els països més afectats per l’arribada
dels immigrants primaris, parla de les solucions per als secundaris,
que són els que combat Seehofer. Ahir va prometre davant Pedro
Sánchez, que s’estrenava amb la cancellera, intercedir davant la
Comissió Europea perquè incrementi els ajuts als països com
Espanya, on cada any augmenta l’arribada d’aquesta immigració.
Però també que els que arriben no
puguin triar a quin país s’han de quedar. És a dir, tallar el que
Seehofer i la ultradreta anomenen “turisme dels asilats”. Merkel
proposa que socis com Espanya, “tradicionalment amb bones relacions
bilaterals” amb alguns dels països d’origen d’aquestes
persones, hi negociïn “en nom de tota la UE” per trobar acords a
l’estil del que s’ha subscrit amb Turquia –a iniciativa
d’Alemanya– i que va contribuir a tancar l’entrada de refugiats
a través de Grècia.
Són algunes de les receptes que la
cancellera vol presentar davant Seehofer. La líder alemanya admet
que no s’aconseguirà una “solució rodona” al problema
migratori en la cimera de demà i demà passat a Brussel·les. No és
realista –reconeix– pensar que es pot pactar una revisió del
sistema de Dublín ni que països com Polònia i Hongria acceptaran
de cop les quotes de refugiats que fins ara han ignorat. Seehofer
havia accedit a “esperar” a saber els resultats de la cimera
abans de materialitzar el seu ultimàtum de tancar fronteres.
Podria ser, però, que una mirada als
sondejos que circulen per Berlín li fessin repensar l’estratègia.
Se suposa que el gir dretà té a veure amb les eleccions regionals
de l’octubre vinent a Baviera, el land per on van entrar la majoria
dels 1,3 milions de refugiats que ha rebut Alemanya des del 2015. La
CSU volia frenar l’embranzida de la ultradretana Alternativa per a
Alemanya (AfD). Resulta, però, que, segons un sondeig difós
abans-d’ahir, fins i tot a Baviera hi ha més votants “satisfets”
amb la línia de Merkel (47%) que amb la de Seehofer (37%). A la CSU
(40%) se li vaticina la pèrdua de la majoria absoluta al seu feu. La
segona força, però, no serà AfD ni l’SPD, sinó Els Verds.
El president alemany s'enfada
“Aquests dies em pregunto com podem demanar seny en el debat polític si fins i tot al govern es barallen sense mesura per problemes que tenen solució”, deia ahir, visiblement enfadat, el president alemany, Steinmeier. La frase té un missatge múltiple per als seus conciutadans: Steinmeier, exlíder socialdemòcrata i exministre d’Afers Estrangers de Merkel, va ser qui va convèncer els seus companys de l’SPD d’obrir negociacions amb el bloc conservador per fer una gran coalició. El líder socialdemòcrata era aleshores Martin Schulz, que hi va accedir a contracor i finalment va renunciar a formar part del govern i a liderar el partit. L’SPD va pactar una coalició sis mesos després dels comicis i va donar la clau de la reelecció a Merkel. Que ara l’aliança trontolli per pressions dels bavaresos és una doble traïció: al mediador Steinmeier i a tot l’SPD, ja en caiguda lliure en els sondejos i que ara, si es trenqués la baralla, estaria més indefens que mai davant les urnes.
