GEMMA C. SERRA - BERLÍN
Angela Merkel, necessitada de donar respostes a casa a les exigències de restringir les lleis d’asil, i Emmanuel Macron, determinat a posar el seu segell en la reforma de l’eurozona, van presentar-se més cohesionats que mai i disposats a demostrar que l’eix franco-alemany continua marcant el ritme a Europa. “Estem a l’hora de la veritat”, va assegurar el president francès, després d’aconseguir de Merkel el sí a la reforma de l’eurozona que ell mateix va impulsar fa mesos. Hi haurà un pressupost comú per a la zona euro i un fons monetari europeu, a imatge del FMI, per a fer front a “situacions de xoc” futures, segons la proposta que volen presentar als seus socis, en la cimera de la UE de finals de juny. Aquest era l’apartat més clarament “francès”.
Per part alemanya, Merkel va insistir davant el seu gran aliat tradicional europeu en l’objectiu de “consensuar una política migratòria”, destinada a “reduir la immigració il·legal” i, alhora, a garantir el dret d’asil. Això passa per reforçar les fronteres exteriors i, alhora, per possibilitar el retorn al país per on va entrar en territori comunitari d’un refugiat sense perspectives de ser admès com a tal.
La cita amb Macron seguia a la del primer ministre italià, Giuseppe Conte, que es va endur de Merkel la promesa de “solidaritat” en matèria migratòria, per a un país que, com Espanya o Grècia, és frontera exterior del bloc comunitari per la Mediterrània i, per tant, un dels qui reben els contingents de migració il·legal des d’Àfrica.
A Merkel se li ha acabat la corda per continuar defensant la línia de les fronteres obertes. Ni els socis europeus ni els seus aliats en la gran coalició comparteixen aquest parer. Itàlia té ja un govern amb component ultradretà, com l’Àustria de Sebastian Kurz i l’Hongria de Viktor Orban. Està molt pressionada dins la seva gran coalició de govern per la Unió Socialcristiana de Baviera (CSU), el partit agermanat a la Unió Cristianodemòcrata (CDU) que presideix des del 2000. El líder bavarès i primer ministre, Horst Seehofer, li exigeix que fins la cimera europea del 28 de juny hagi aconseguit dels seus socis un consens per a una política migratòria restrictiva. Si no, amenaça amb tancar unilateralment les fronteres de Baviera a la migració que els ve del sud.
Merkel s’està jugant la ruptura d’una coalició que va trigar sis mesos a aconseguir -i que només en porta quatre en funcionament.
La ruptura vindrà no pels socis socialdemòcrates, fidels a la línea de Merkel, sinó del partit més dretà dins el seu bloc conservador, la CSU. L’ultradreta està marcant l’agenda política, sigui des de dins dels governs -en el cas de Roma o de Viena- o dels qui temen una embranzida de la dreta radical -Alternativa per Alemanya (CSU), en les properes eleccions regionals de Bavièra, l’octubre vinent.
Angela Merkel, necessitada de donar respostes a casa a les exigències de restringir les lleis d’asil, i Emmanuel Macron, determinat a posar el seu segell en la reforma de l’eurozona, van presentar-se més cohesionats que mai i disposats a demostrar que l’eix franco-alemany continua marcant el ritme a Europa. “Estem a l’hora de la veritat”, va assegurar el president francès, després d’aconseguir de Merkel el sí a la reforma de l’eurozona que ell mateix va impulsar fa mesos. Hi haurà un pressupost comú per a la zona euro i un fons monetari europeu, a imatge del FMI, per a fer front a “situacions de xoc” futures, segons la proposta que volen presentar als seus socis, en la cimera de la UE de finals de juny. Aquest era l’apartat més clarament “francès”.
Per part alemanya, Merkel va insistir davant el seu gran aliat tradicional europeu en l’objectiu de “consensuar una política migratòria”, destinada a “reduir la immigració il·legal” i, alhora, a garantir el dret d’asil. Això passa per reforçar les fronteres exteriors i, alhora, per possibilitar el retorn al país per on va entrar en territori comunitari d’un refugiat sense perspectives de ser admès com a tal.
La cita amb Macron seguia a la del primer ministre italià, Giuseppe Conte, que es va endur de Merkel la promesa de “solidaritat” en matèria migratòria, per a un país que, com Espanya o Grècia, és frontera exterior del bloc comunitari per la Mediterrània i, per tant, un dels qui reben els contingents de migració il·legal des d’Àfrica.
A Merkel se li ha acabat la corda per continuar defensant la línia de les fronteres obertes. Ni els socis europeus ni els seus aliats en la gran coalició comparteixen aquest parer. Itàlia té ja un govern amb component ultradretà, com l’Àustria de Sebastian Kurz i l’Hongria de Viktor Orban. Està molt pressionada dins la seva gran coalició de govern per la Unió Socialcristiana de Baviera (CSU), el partit agermanat a la Unió Cristianodemòcrata (CDU) que presideix des del 2000. El líder bavarès i primer ministre, Horst Seehofer, li exigeix que fins la cimera europea del 28 de juny hagi aconseguit dels seus socis un consens per a una política migratòria restrictiva. Si no, amenaça amb tancar unilateralment les fronteres de Baviera a la migració que els ve del sud.
Merkel s’està jugant la ruptura d’una coalició que va trigar sis mesos a aconseguir -i que només en porta quatre en funcionament.
La ruptura vindrà no pels socis socialdemòcrates, fidels a la línea de Merkel, sinó del partit més dretà dins el seu bloc conservador, la CSU. L’ultradreta està marcant l’agenda política, sigui des de dins dels governs -en el cas de Roma o de Viena- o dels qui temen una embranzida de la dreta radical -Alternativa per Alemanya (CSU), en les properes eleccions regionals de Bavièra, l’octubre vinent.