L'autor confés del doble atemptat de Noruega planejava atacar la seu del Partit Socialdemòcrata i el Palau Reial
“Problemes logístics” ho van evitar
Eleven a 77 les víctimes, 8 a Oslo i 69 a l' illa d'Utoya
El terrorisme acostuma a regir-se per la norma de mirar de provocar el màxim de mal amb el mínim d'esforç. En el cas de l'ultradretà Anders Behring Breivik, el fonamentalista cristià noruec autor de la més salvatge matança de la història recent en aquest país escandinau, la norma sembla que es compleix al cent per cent.
Si més no això es desprèn de les informacions difoses ahir pel popular diari VG, segons el qual l'assassí de les 8 persones que van morir en l'atemptat amb cotxe bomba a Oslo i de les 69 que van perdre la vida a l'illa de Utoya tenia, de fet, dos objectius prioritaris diferents, però logísticament impracticables.
Els seus plans inicials eren atacar el Palau Reial, al cor de la capital noruega, i la seu del Partit Socialdemòcrata, el partit del primer ministre, Jens Stoltenberg.
El diari es remetia a informacions policials i se sustentava en les declaracions de Geir Lippestad, advocat de Breivik, fetes un dia abans a un altre diari noruec. El defensor del presumpte terrorista explicava que el seu client tenia un pla B, però sense precisar-ne els objectius per raons de confidencialitat. Deia també que ell mateix havia transmès a Breivik el nombre de víctimes que havia provocat, sense que hagués vist cap reacció per part d'aquest.
El Palau Reial, així com la seu del partit al govern, són clarament objectius més complexos que una illa on centenars d'adolescents participen en un campament de les joventuts socialdemòcrates. A Oslo, la vigilància policial és més que discreta, fins i tot en dies de màxima tensió com aquests, després que esclatés el cotxe bomba amb 500 quilos d'explosius al barri governamental. Però el palau, residència oficial de la família reial, se suposa més ben vigilat que un campament d'estiu.
La notícia de VG va escampar-se ràpidament per les pàgines digitals de la resta dels diaris i obria lògicament també els informatius de les televisions noruegues. Els ciutadans, fidels a la serenitat mostrada aquests dies, s'ho prenien com si es parlés d'una altra ciutat en un altre país. La gent s'apropava al palau com si res, a mirar les flors i els missatges de record a les 77 víctimes de Breivik que altres ciutadans han disposat aquests dies allà, així com a la resta de la ciutat. El mateix ambient es respirava al port, en un dissabte assolellat de juliol com el d'ahir, o la nit abans de divendres, en un gran concert multiètnic, gratuït, igualment al moll del fiord. Va ser el contrapunt a les cerimònies de tot el dia, una setmana després de la matança, i la plasmació popular de una societat que vol continuar sent oberta.Si Breivik era o no un llop solitari, com diuen els serveis secrets, encara està per aclarir. Noruega, però, no es deixa vèncer per la por. Aquests dies aquest ha estat el missatge més sentit del primer ministre, Jens Stoltenberg, en sintonia amb la seva població.
