Amb una rosa a la mà
Una setmana després de la matança, els noruecs tornen a donar una lliçó d'emoció i dolor contingut amb la mirada fixada en la superació del trauma nacional
Els socialdemòcrates aposten per la democràcia com a millor resposta a la brutalitat
La policia interroga Anders Breivik per segona vegada des de la seva detenció
Noruega vol girar fullmentre intenta esbrinar qui hi ha al darrere d'aquest presumpte llop solitari
I és això, precisament, el que vol evitar Noruega. Que la tragèdia que viu el país des del divendres 22 a les 15.26 hores, en què va esclatar el primer cotxe bomba, animi extremismes, siguin terroristes, siguin mediàtics. Una setmana després de la matança, Noruega va donar un cop més una lliçó d'emoció i dolor contingut, sense escarafalls i amb la intenció de superar el trauma nacional. Va encetar la dura jornada de record el primer ministre, Jens Stoltenberg, davant els seus coreligionaris socialdemòcrates, cadascú amb una rosa a la mà i apostant de nou per la democràcia com a resposta a la brutalitat sense nom representada per Breivik.
Stoltenberg, fins fa una setmana un polític discret i gairebé anònim fora del seu país, és ara el rostre més visible d'aquesta Noruega que planta cara a la violència amb una rosa a la mà. Ha estat tots aquests dies el rostre de la sensatesa davant el dolor no només dels seus ciutadans, sinó també del propi dol. L'atac era dirigit als joves del seu partit, el futur de la socialdemocràcia, com ell mateix recordava.Va ser un atac a la democràcia –i no només a la seva formació–, segons va recordar en la primera cerimònia del dia, davant membres del partit, i la resposta ha de ser l'amor. Aquest ha estat el missatge de Stoltenberg tots aquests dies, i la població noruega l'ha seguit, no per disciplina sinó perquè sintetitza molt bé allò que el ciutadà pensa aquests dies.
La socialdemocràcia noruega, representada per Stoltenberg, ha pres el timó enmig de la tragèdia, mentre que el Partit del Progrés, segona força del país, tem el naufragi en les properes eleccions. Breivik havia militat en aquesta formació populista – la va deixar perquè aparentment era massa “moderada”–, i això podria marcar un abans i un després en el que fins ara semblava un ascens imparable d'aquestes formacions a tot el nord d'Europa.
Per molt que la dreta populista es vulgui distanciar d'un terrorisme fins ara desconegut –si més no, en aquestes dimensions–, és evident que a partir d'ara el discurs de les formacions que guanyaven electorat amb la xenofòbia més o menys disfressada haurà de canviar, segons advertia aquests dies l'analista polític Knut Haider, al setmanari alemany Der Spiegel.
Oslo era ahir un paisatge de contenció expressat amb les muntanyes de flors escampades tant davant la catedral com en qualsevol cantonada de la ciutat, mentre Breivik, que no s'espera que sigui jutjat fins al 2012, era interrogat novament per la policia.
La justícia i la investigació policial –fortament criticada aquests dies per ineficàcia i falta de coordinació– volen impedir el que seria un “èxit” per a aquest noruec xenòfob ultradretà: la difusió mediàtica dels seus propòsits. En la mesura que ho permeti l'estat de dret, no hi haurà declaracions públiques de l'autor de la massacre, per damunt de l'interès dels mitjans, locals o internacionals, per donar més detalls d'aquest home, que tan aviat insisteix que actuava sol com amb cèl·lules. Noruega vol mirar endavant, com a millor homenatge a les 77 víctimes de la bogeria de Breivik, i la policia miren d'esbrinar què hi ha al darrere d'aquest presumpte llop solitari.
77 morts va provocar el doble atemptat perpetrat per l'extremista Anders Breivik el 22 de juliol, segons un nou recompte de les autoritats noruegues.