jueves, 21 de julio de 2011

Merkozy viaja a Bruselas

Merkel i Sarkozy, plegats cap a Brussel·les

Alemanya i França escenifiquen unitat davant la trobada clau d'avui

BCE i FMI pressionen per un acord

Per si faltaven dosis de dramatisme a la crisi del deute grec, Angela Merkel i Nicolas Sarkozy van activar-se mútuamente, ahir, en un d'aquells exemples de cohesió escenificada i contra rellotge. Si durant dies va ser la cancellera qui va frenar obertament la convocatòria de la cimera de la zona euro, amb l'argument que no té sentit fer-la si no hi ha resultats a presentar, ahir va arribar-li l'hora de rebre el president francès a corre-cuita, per sopar junts i presentar-se també plegats a Brussel·les.
Rere aquesta escenificació de la bona salut de l'eix francoalemany hi ha les fortes pressions sobre la cancellera perquè mogui peça en el rescat grec: des del BCE –enemic de la reestructuració del deute– fins a l'FMI –que adverteix d'un perill de contagi dels perifèrics–, passant pels savis alemanys –el consell assessor del govern de Berlín–, que aposten per retallar el deute i posar en dansa el Fons de Rescat Europeu. Ningú no gosava ahir de fer pronòstics sobre què en sortirà de la fumata del sopar. Els analistes alemanys aposten a favor de la implantació d'una taxa als bancs com a forma de contribució del sector en el rescat. No només als bancs creditors de Grècia, sinó a tots. Incloses caixes d'estalvi.
O d'una anomenada “flexibilització” del rescat, en realitat una fórmula combinatòria de diferents mecanismes. Després de tants de dies de parlar de reestructurar, condonar parcialment, compartir el deute amb la fórmula dels eurobons –l'únic que descarta Berlín, per cert–, el poc que va transcendir ahir al vespre del sopar n'era el menú: ànec i puré de patates. I el pronunciament del portaveu de Merkel, Steffen Seibert, garantint que l'objectiu comú era arribar a un “bon resultat”. Amb tota probabilitat no serà un resultat espectacular, com va dir Merkel el dia abans. Però serà consensuat, no una imposició del poderós eix París-Berlín, va garantir Seibert.

La popularitat de Merkel, l'altra víctima


La insistència alemanya a fer participar els creditors privats en el rescat té la seva explicació en l'intent de frenar la por del contribuent a haver de pagar en solitari la factura del salvament grec. Angela Merkel ha insistit, de totes les maneres possibles, en la importància d'aquesta aportació de la banca i les asseguradores creditores –un dels motius de fricció amb Sarkozy–, però ni així no ha aconseguit frenar una altra caiguda, la pròpia popularitat, no només entre els socis de la zona euro sinó també en els sondejos d'opinió. El darrer dels publicats, ahir, de l'institut Forsa, la col·locava en el pitjor nivell des de novembre del 2006. En cas d'elecció directa del futur cap de govern, només un 39% optaria per Angela Merkel.
Paral·lelament a aquest pobre pronòstic per a la cancellera, augmenta la por del ciutadà als efectes de la crisi del deute. Un 47% dels alemanys creuen que la situació empitjorarà, davant d'un minso 19% que li veuen una sortida positiva. La resta, no ho sap o no contesta.