Pobre Samaras

 

Merkel posa Samaras entre l'espasa i la paret dels informes de la troica

La cancellera afirma que cal esperar l'avaluació europea

 

Un equip del seu ministeri de Finances estudia els “efectes” d'una sortida de Grècia de l'euro

25/08/12 02:00 - Berlín - Gemma C. Serra email protegit

 

 

Entre la rebuda d'Angela Merkel a Andonis Samaras, ahir, i la del dia abans, a François Hollande, hi va haver almenys dos detalls diferents. Si amb el president francès la cancellera va escenificar fins i tot algun somriure de complicitat, al primer ministre grec li va tocar desfilar sota la pluja pel pati de la cancelleria. La brigada preparada per retre-li honors militars tenia l'aparença d'escamot d'execució i les paraules de suport de la cancellera tenien un punt d'amenaça.

“Vull que Grècia continuï a la zona euro; però ha de complir els seus compromisos”, va dir Merkel, sense sortir-se del guió marcat amb Hollande. Les paraules eren les mateixes, tant pel que fa als compromisos de Grècia com a la necessitat d'esperar l'informe de la troica –Banc Central Europeu (BCE), Fons Monetari Internacional (FMI) i Comissió Europea (CE).

Sobre el paper, ni Berlín ni París ni Brussel·les actuaran fins que no hi hagi aquest informe, en el qual Samaras espera que s'hi reflecteixin “els resultats” dels esforços i els sacrificis dels grecs. “Després de cinc anys de recessió els grecs necessiten sentir que tant de patiment té un sentit”, va dir el primer ministre grec, que també va intentar marcar perfil propi sostenint que “les declaracions tòxiques només poden ser negatives”. Per la seva banda, la cancellera alemanya va posar l'èmfasi en la recuperació de la confiança, ja que “la crisi actual és en bona part una crisi de confiança perduda”, va diagnosticar.
El cert és, però, que, mentre Merkel rebia Samaras, el portaveu del ministeri de Finances, Matthias Kotthaus, sorprenia tothom admetent a la ronda regular de trobades amb la premsa que hi ha un grup de treball “estudiant” quines conseqüències tindria per a l'economia alemanya una sortida de Grècia de l'euro.
Kotthaus va fer aquesta confessió després que el diari Financial Times Deutschland ho hagués filtrat. En comptes de desmentir-ho, tal com s'esperava, va acceptar l'existència d'aquest grup de treball, amb una naturalitat que va deixar la impressió que es tractava d'un globus sonda: una nova eina de pressió sobre Grècia.

 

Cap problema, si al final se'n va

Mentre un grup de treball del ministeri de Finances del govern d'Angela Merkel “estudia” què passaria a l'economia alemanya si Grècia deixés l'euro, el cap del grup parlamentari conservador, Volker Kauder, considera resolta la qüestió: no hi hauria cap problema, ja que el paraigua de rescat ha previst també aquesta situació. “No hi ha perill de contagi a altres economies”, hi va afegir Kauder, el líder del grup de diputats de Merkel.
Samaras pot demanar confiança i temps, després dels sacrificis que s'han exigit als grecs. Al ciutadà alemany, però, sembla que se li ha acabat l'empatia amb Atenes. Un 67 % dels ciutadans creuen que no s'hi ha d'ampliar el marge de temps, davant d'un 29 % de partidaris de donar el que Samaras anomena “més aire” al seu país. El 72 % rebutja destinar-hi més diners, davant d'un 22 % que aprovaria un altre paquet d'ajut financer.

La más poderosa del mundo y el tímido

Merkel i Hollande dissimulen les diferències sobre Grècia 

Berlín - Gemma C. Serra email protegit

La cancellera Angela Merkel, revalidada segons la revista Forbes com la dona més poderosa del planeta, va imposar un cop més la imatge del Diktat alemany, tan bon punt el president francès, François Hollande, va posar un peu a Berlín. Atenes ha de complir els seus compromisos, va dir la cap del govern alemany, sembla que més concentrada en la reunió que avui tindrà amb el primer ministre Andonis Samaràs que en el seu convidat d'ahir.
No només va esperonar Merkel a “seguir amb els esforços” i “les reformes” a Grècia, sinó que a més va aconseguir, com aquell qui diu sense donar-li temps a baixar del cotxe, que Hollande repetís cadascuna de les consignes de Berlín.
Si és cert que París està disposat a flexibilitzar terminis –és a dir, donar més temps a Atenes–, res en el posat d'Hollande davant la poderosa Merkel semblava apuntalar-ho. Tímid, amb algun toc de galanteria davant l'amfitriona, més aviat es podia pensar que el president francès, amb cent dies al poder, s'ha resignat a mostrar obediència quan visita Berlín, per després fer i dir el que considera oportú, de nou a casa.
Sobre la visita de treball d'Hollande a Berlín hi havia molta expectació, en espera que en surti una estratègia comuna sobre com actuar perquè no es disparin els nervis als mercats fins a l'octubre. És a dir, fins a la data teòricament oficial en què se sabrà què passa amb Grècia, segons el cap de l'Eurogrup, el luxemburguès Jean-Claude Juncker. Si més no, en això hi ha acord. Ningú no vol presses, ningú no vol carregar la responsabilitat de donar el toc de gràcia a Atenes.
Merkel insisteix que no es poden allargar els terminis ni les condicions, per molt que Andonis Samaràs ho demani, dia sí i dia també, en declaracions a la premsa alemanya. Més temps vol dir, segons la lògica del ministre de Finances de Merkel, Wolfgang Schäuble, més càrregues, ja que implica “tornar” més tard els diners del rescat. Des de París, el govern d'Hollande treballa per trobar una fórmula que “flexibilitzi” el no tancat de Merkel, segons comentaven ahir a Berlín fonts diplomàtiques franceses.
Hollande va expressar la necessitat d'avançar en l'aplicació dels acords de la cimera europea del juny passat, particularment en l'àmbit bancari, per poder ajudar estats com ara l'espanyol. “Hem d'aplicar les decisions del juny”, va dir en una roda de premsa prèvia a la reunió amb la cancellera Merkel.
“Estem a favor –hi va afegir– d'anar més ràpid i més lluny en la supervisió bancària i treballarem en aquesta direcció.” El president francès va indicar que Alemanya i França disposen d'un full de ruta que presentaran al Consell Europeu.

Órdenes son órdenes

Merkel y Hollande urgen a Grecia a cumplir Gemma Casadevall Berlín, 23 ago (EFE).- La canciller alemana, Angela Merkel, y el presidente francés, François Hollande, apremiaron hoy a Grecia a "esforzarse por cumplir" sus compromisos, en un mensaje conjunto con vistas a la gira por Berlín y París del primer ministro griego, Andonis Samarás, en una ronda calificada de clave para Atenas.  Los líderes del eje franco-alemán hicieron gala en Berlín de cohesión, por encima de sus diferencias frente a Grecia, y alentaron así a Samaras a "cumplir" con sus compromisos y a "proseguir con las reformas" emprendidas. "Es nuestra voluntad" que Grecia "permanezca en la zona euro", para lo que es preciso que Atenas "ponga todo su empeño" para lograrlo, subrayó Hollande, mientras Merkel ponía el énfasis en la necesidad de implementar los acuerdos alcanzados en la última cumbre de la UE, en especial en lo que respecta a la supervisión bancaria. Solo con una supervisión bancaria "efectiva" se podrá "ayudar a países como España", añadió Hollande, en una comparecencia sin turno de preguntas con Merkel, a la que seguirá la visita de Samarás a Berlín y a París el viernes y el sábado, respectivamente. Fue una declaración de apenas unos minutos, inmediatamente después de la llegada de Hollande y previa a una cena de trabajo en la que "con seguridad no nos aburriremos", comentó Merkel, en tono relajado, aunque los temas a abordar no son precisamente ligeros (la situación de Grecia y el conflicto sirio). Ambos líderes se esforzaron en dar imagen de armonía, pese a las diferencias evidenciadas en los días pasados por Berlín -inflexible, en lo que se refiere a replantear los compromisos adquiridos por Atenas- y París, dispuesto, al menos, a dar más tiempo a Grecia. El encuentro en la Cancillería estuvo precedido por insistentes mensajes, desde las filas de Merkel, para rebajar las expectativas disparadas sobre la ronda de encuentros concentrados en esta semana con Samarás. El portavoz de Merkel, Steffen Seibert, llevaba días insistiendo en que no deben esperarse "decisiones determinantes" en la cita entre ambos mandatarios, como tampoco de la que tendrá lugar mañana con Samarás. Una y otra vez, el ministro alemán de Finanzas y hombre fuerte del Gobierno de Merkel, Wolfgang Schäuble, ha sentenciado asimismo que la solución no es dar más tiempo a Grecia y menos aún empezar a pensar en un tercer paquete de rescate. Berlín se muestra inflexible, sin temor a que esto dañe su credibilidad a escala interna, puesto que este es el parecer mayoritariamente compartido por el ciudadano alemán. Samarás, por su parte, ha arropado su visita del viernes a la Cancillería de Merkel con una campaña de "galanteo" hacia el ciudadano alemán, como se la ha definido en ese país, tanto desde las páginas de la prensa más popular como de la denominada seria. El miércoles, el primer ministro griego afirmaba desde "Bild", el diario más leído de Europa, que lo único que quería era "algo de aire para respirar". Hoy reincidía comprometiéndose a "devolver a los alemanes su dinero", tanto desde ese popular periódico como en una entrevista similar en "Süddeutsche Zeitung". Alemania es el primer contribuyente al rescate griego, en tanto que primera potencia de la zona euro, del mismo modo que el rechazo del Bundesbank (banco central germano) a la compra masiva de deuda soberana puede tener su peso en la toma de decisiones del Banco Central Europeo (BCE). La campaña mediática de Samarás discurre en paralelo a las gestiones que, según medios alemanes, realiza el equipo de Hollande para dar con una fórmula que flexibilice el no categórico de Berlín a todo cambio sustancial en los compromisos adquiridos por Atenas. El término "cambio sustancial" es el que viene repitiéndose con más insistencia en la coalición de Merkel, sea por Schäuble -de la Unión Cristianodemócrata (CDU) de la canciller- o sus socios del Partido Liberal (FDP) -el titular de Exteriores, Guido Westerwelle y el de Economía, Philipp Rösler. Hasta ahora, el FDP ha asumido el papel de "duro" en la coalición, especialmente desde que Rösler afirmó, semanas atrás, que la posibilidad de que Grecia abandone el euro no asusta ya a nadie. La CDU de Merkel, en cambio, se reserva los pronunciamientos de compromiso inquebrantable con el euro, así como la consigna de que no habrá decisiones sobre Grecia hasta escuchar la evaluación de la troika (Comisión Europea, Fondo Monetario Internacional y BCE), en septiembre. EFE gc-jcb/acm

De cumpleaños

Hartz IV, la clau del miracle alemany

L'excanceller Schröder ‘celebra' a Grècia el naixement de la reforma laboral

17/08/12 02:00 - BERLÍN - Gemma C. Serra

A banda de rebaixar les prestacions, els canvis introduïen els ‘minijobs' o feines per 400 euros

Hi ha aniversaris que no convé celebrar a casa, perquè potser més que felicitacions hi haurà retrets. L'excanceller Gerard Schröder va permetre's ahir aparèixer en l'informatiu del matí de la televisió pública, la ARD, bronzejat al sol de Grècia com qualsevol alemany de vacances per la Mediterrània, per recordar les excel·lències de l'anomenat Hartz IV. És a dir, la fórmula dissenyada per l'aleshores cap de personal de Volkswagen, amic i assessor seu, Peter Hartz, per als anomenats aturats crònics, de llarga durada.
Tal dia com ahir, deu anys enrere, el 16 d'agost del 2002, Hartz va entregar al seu amic Schröder un plec de propostes, fonament de la reforma laboral que, com presumeix ara l'excanceller, van fer baixar les xifres de l'atur dels gairebé cinc milions de persones sense feina que hi havia el 2005 als actuals 2,8 milions.
Un miracle que el va apartar del poder tres anys després, per les retallades dràstiques als subsidis d'atur, però que ha permès en un temps gairebé rècord dotar Alemanya d'un mercat laboral que és l'enveja dels veïns. El 2002, quan Hartz li va entregar el seu plec, Schröder es proposava centrar la seva segona legislatura en el que va anomenar Agenda 2010. És a dir, un pla de reformes estructurals per aprimar el sistema social alemany.
Dos anys després, entrava en vigor la reforma laboral, que reduïa les prestacions de l'atur a un any –o any i mig, a partir dels 50 anys– i rebaixava també el que rebien els seus perceptors. Un cop passat aquest període, els aturats crònics passaven a la fórmula del Hartz IV. És a dir, una prestació de 376 euros, per als solters, complementada amb un seguit d'ajuts addicionals –persones al seu càrrec, lloguer de l'habitatge, etc.–. Tot això, sota condicions estrictes, inclosa la garantia que ni els perceptors d'aquest subsidi ni les persones amb qui conviuen tinguin altres ingressos fixos ni patrimoni. Del país dels subsidis gairebé il·limitats es va passar a uns Hartz IV sota mínims o el naixement d'una nova precarietat social.
Tot això, combinat amb l'explosió dels coneguts com minijobs, fórmula de feines per menys de 400 euros mensuals, sense càrregues socials i en jornada reduïda, que actualment practiquen uns set milions d'alemanys. La segona legislatura de Schröder va quedar interrompuda de manera prematura el 2005, quan va convocar eleccions anticipades. L'actual cancellera, Angela Merkel, va recollir-ne els fruits, tant de la convocatòria electoral com del miracle laboral alemany.

Siempre nos quedará el 0,3 alemán

 

Alemanya defensa (encara) el seu 0,3% el segon trimestre

Gemma C. Serra

 

Massa baix per a Alemanya; prou bo, comparat amb la resta de la UE. Aquesta era la lectura del 0,3% de creixement del PIB registrat per Alemanya en el segon trimestre de l'any. Un percentatge que reforça les pors a un contagi, però que permet al govern d'Angela Merkel defensar la imatge de solidesa enmig del context de recessió.

Efecte contagi

El primer trimestre de l'any el creixement del PIB se situava encara en el 0,5%. I ja aleshores es va interpretar com l'efecte de la crisi persistent dels socis de la UE, primer client de les exportacions alemanyes.

Entorns difícils

La desacceleració és el resultat dels “difícils entorns” amb què es topa Alemanya, deia el ministre d'Economia, Philipp Rösler. La interpretació que Alemanya també té els seus límits és la més comuna i, indirectament, la del govern de Merkel. Es creu que, si se li demana massa “solidaritat”, Alemanya pot acabar encallada. I, tot i que continua el risc d'un nou refredament, el govern manté el 0,7% de creixement del PIB per aquest any. Poc, per ser locomotora europea, però suficient, havent vist com estan els socis.

Darrera actualització ( Dimecres, 15 d'agost del 2012 02:00 )

Vuelta al cole

Merkel retoma las riendas en pleno debate sobre el futuro de la UE

Gemma Casadevall

Berlín, 12 ago (EFE).- La canciller alemana, Angela Merkel, retoma este lunes las riendas, tras sus vacaciones, en medio del debate sobre la posibilidad de someter a referéndum el futuro de la UE y la realidad de una zona euro que reclama acciones rápidas.

Los socios de coalición de Merkel, liberales y socialcristianos bávaros, asumieron estos días como propia la propuesta nacida de la oposición socialdemócrata de someter al ciudadano un cambio de rumbo en la política europea, como preámbulo al regreso de "la jefa".

Bajo el término algo inconcreto del "futuro de la UE" están los eurobonos o cualquier mecanismo que implique una colectivización de la deuda de la zona euro, que hasta ahora rechazaban tanto las filas de Merkel como la oposición socialdemócrata.

El líder del Partido Socialdemócrata (SPD), Sigmar Gabriel, abrió el debate, la semana pasada, al apostar por una "responsabilidad compartida" sobre la deuda y apremiar al gobierno a dar un vuelco a la, a su juicio, "fracasada" estrategia europea del Ejecutivo.

Gabriel formulaba además la necesidad de convocar un referéndum, puesto que ello implicaría cambios fundamentales tanto a escala europea como alemana, además de una cesión de soberanía nacional.

Lejos de rechazar la propuesta de la oposición, tanto el líder de la Unión Socialcristiana de Baviera (CSU), Horst Seehofer, como el ministro de Exteriores, Guido Westerwelle, del Partido Liberal (FDP), se pronunciaron a favor de pedir el respaldo ciudadano.

Una estrategia que puede parecer meramente dilatoria, visto que más de la mitad de los ciudadanos rechaza todo mecanismo que implique colectivizar la deuda -un 52 %, según una encuesta difundida el sábado por el semanario "Focus"- y con aires de desafío pre-electoral, ante las generales de 2013.

El propio Gabriel tomó por sorpresa a los suyos con la propuesta, a la que se añadieron a posteri sus dos rivales internos -el exministro de Exteriores y ahora jefe del grupo parlamentario, Frank Walter Steimeier, más el extitular de Finanzas, Peer Steinbrück-.

A diferencia de las filas de Merkel, donde no hay dudas respecto al liderazgo de la canciller, el SPD no ha definido quién será su candidato y hay un pulso latente entre tres virtuales aspirantes -Gabriel, Steinbrück o Steinmeier-.

Las generales de 2013 quedan aparentemente lejos -se estima que se celebrarán en septiembre-, pero a efectos de política interna alemana el regreso de Merkel tiene aires de entrada en pre-campaña.

Antes de enfrascarse en ese cometido, la canciller tiene ante sí varias pruebas de fuego sucesivas, y más inminentes que un eventual referéndum, en las que está en juego el futuro de la zona euro.

Sus vacaciones arrancaron, como todos los años, de la apertura de la temporada del Festival de Ópera de Bayreuth (en Baviera), el 25 de julio, a lo que siguieron dos semanas de caminatas por el Tirol y unos días en su casa de campo de la región donde creció, en el este.

En cada uno de esos destinos vacacionales siguió Merkel en modo "mando a distancia", como mostró el comunicado con el presidente francés, François Hollande, dos días después de la gala en Bayreuth, comprometiéndose a hacer "todo" en defensa de la zona euro.

La estabilidad del euro no está únicamente supeditado a las decisiones del BCE para la reactivación o no de la compra de deuda, italiana o española, o a las del gobierno de Madrid respecto a las ayudas europeas, así como al dictamen de la "troika" -BCE, Fondo Monetario Internacional (FMI) y Comisión Europea (CE)- sobre Grecia.

El 12 de septiembre debe pronunciarse el Tribunal Constitucional alemán contra el Pacto Fiscal y el Mecanismo de Estabilización Europeo (MEDE), que pasaron la ratificación parlamentaria por amplia mayoría, pero quedaron en suspenso.

El presidente alemán, el independiente Joachim Gauck, no estampó su firma sobre el paquete, a la espera de su sentencia sobre las demandas presentadas por grupos minoritarios -La Izquierda- o incluso por un diputado aislado, Peter Gauweiler, de la CSU.

Por encima de debates sobre el referéndum, a medio o largo plazo, o cambios de postura en las filas de Merkel, el MEDE seguirá hasta entonces en suspenso, pendiente exclusivamente de los jueces del TC. EFE

gc/pam

El que corta el bacalao

 

El Bundesbank limita Mario Draghi

 

El banc central alemany fa valer el seu pes i situa l'Estat espanyol a un pas del rescat

 

05/08/12 02:00 - Berlín - Gemma C. Serra

 

Després del Consellde dijous passat, sembla clar que el BCE només actuarà en situacions extremes

A la decepció general de dijous per les promeses a mitjan termini de Mario Draghi hi va seguir ahir la reflexió alemanya: cap problema, el president del Banc Central Europeu (BCE) ha seguit la consigna del Bundesbank, no hi haurà pluja de liquiditat sense condicions ni salvament si l'Estat espanyol no demana el rescat. A Berlín van fer aquesta lectura tant els analistes com el govern, expressada per boca del seu ministre d'Economia, el liberal Philipp Rösler, de cop encantat amb les paraules de Draghi, i del seu company de partit i ministre d'Afers Estrangers, Guido Westerwelle. Tant el diari progressista Süddeustche Zeitung com el conservador Frankfurter Allgemeine Zeitung destacaven la victòria de Jens Weidmann, president del Bundesbank, després d'una sessió del Consell Executiu del BCE en què van quedar palesos els límits de Draghi; o bé la revifalla del banc central alemany, que va recordar qui mana en la moneda única.

Què té, la Reserva Federal dels EUA, que no tingui el BCE? Al banc emissor nord-americà els costa poc posar en marxa la impressora del diner, el sistema més tradicional per sostenir l'economia quan els mercats pressionen. El BCE intervé en condicions extremes. És a dir, com ha fet altre cop amb Grècia, que ha salvat de la insolvència –segons el diari Die Welt d'ahir– en alleugerir-los les condicions per obtenir fins a 4.000 milions d'euros. El mateix Consell que dijous condemnava l'Estat espanyol al rescat va articular aquesta mesura especial per a Grècia, on no poden esperar fins a setembre.

Actuar in extremis és la consigna del BCE, l'única funció del qual és vigilar per l'estabilitat dels preus i no pel creixement econòmic, com ho fa la Reserva Federal. El BCE no està vinculat a cap estat, legislació ni govern, sinó a 17 estats, 17 legislacions i 17 governs. La veu dominant és l'alemanya, però no és l'única, ja que en un moment donat pot sortir, posem per cas, el Luxemburg del cap de l'Eurogrup, Jean Claude Junker, aturant el diktat d'Angela Merkel.

Els jutges de Karlsruhe

Draghi tornarà a activar la compra de deute en massa, però amb condicions estrictes, és a dir, quan l'Esta espanyol faci el que Alemanya ha exigit a Luis de Guindos cada cop que ha viatjat a Frankfurt o Berlín: que demani el rescat. I, com que això no pot passar fins a setembre, perquè totes dues parts en volen estudiar la lletra petita, hi haurà temps per saber si el Mede o fons de rescat permanent ha superat les demandes pendents al Tribunal Constitucional alemany. Els jutges de la ciutat de Karlsruhe tenen les claus perquè entri en vigor aquest mecanisme, empantanat en un grapat de demandes de grups minoritaris o un sol diputat, com el bavarès Peter Gauweiler, un dels clients més fidels del Constitucional alemany. En definitiva, és tot un exemple del que costa tirar endavant res a la zona euro dels disset països, cadascun amb les seves guerres de guerrilles.

Parole, parole, parole

El BCE torna a decebre

Draghi descarta la compra directa de bons i insta l'Estat espanyol a demanar ajut a través del fons de rescat

03/08/12 02:00 - Berlín - Gemma C. Serra

Mario Draghi va decebre ahir els qui s'havien pres el seu compromís de fer “tot el que calgui per preservar l'euro” com un anunci d'injeccions de liquiditat. I va fer que se sentissin ratificats, per contra, tots aquells que advertien que no hi haurà compra massiva de deute, ni espanyol ni italià, mentre Alemanya digui “nein”.
La cara del president del BCE, en la conferència de premsa de Frankfurt anunciada com a clau, era una mena d'abans i després respecte a la mostrada a Londres, set dies abans. Del punt arrogant d'aleshores –“farem el que calgui i, cregui'm, serà suficient”– havia passat al realisme compungit, després del consell executiu del BCE en què, segons va admetre, va guanyar la pressió de “certs països”. És a dir, el Bundesbank, com a braç monetari del govern d'Angela Merkel.
“Els interessos que pesen sobre el deute sobirà d'alguns països no són acceptables”, va reconèixer. “L'euro és irreversible”, hi va afegir per si algú començava a pensar el contrari. Ara bé, la solució trigarà “unes setmanes”, fins que el BCE dissenyi els mecanismes pertinents.
Dit d'una altra manera, cap reactivació immediata del programa de compra de deute del BCE. I, d'altra banda, cap expectativa de què el BCE financi el fons de rescat permanent (Mede), ni encara menys que se'l doti d'una llicència bancària que augmenti els seus recursos actuals de mig bilió d'euros. La norma no ho permet, va insistir Draghi, per afegir que qualsevol mesura “no convencional” s'ha de cenyir estrictament a les condicions previstes.
El Mede, ara per ara, ni tan sols no ha entrat en acció i és competència dels estats posar-lo en marxa, no del BCE, va explicar Draghi, que malgrat això va instar els governs a accelerar aquest procés. I, en aquest punt, el president del BCE va afirmar que, si algun estat –com podria ser l'espanyol– necessita ajuda en forma de compra de bons per alleugerir la pressió sobre el deute, pot demanar-la, però a través del fons de rescat. “Cap país ho ha fet fins ara”, va subratllar. En definitiva, ahir les paraules de Draghi semblaven dictades des del Bundesbank.

Les mirades es dirigeixen ara al Tribunal Constitucional alemany

 

G.C.S

Les Parole del president del BCE van desfermar una altra caiguda de l'euro davant el dòlar –1,2155, en el tancament de Frankfurt– i de les borses de la zona euro, especialment l'espanyola i la italiana. Mario Draghi va ensorrar les expectatives i el resultat immediat va ser l'esperat.

Els laments dels mercats, així com els neguits dels països que estan contra les cordes, s'estavellen contra les vacances d'un gremi insalvable: el Tribunal Constitucional alemany. Allà van anar a parar una colla de demandes –del grup parlamentari l'Esquerra, el diputat bavarès Peter Gauweiler i un col·lectiu entorn de l'exministra de Justícia Herta Daubler Gmelin– contra el pacte fiscal i el fons de rescat (Mede). Dos projectes aprovats pel Parlament alemany però que el president Joachim Gauck no signarà fins que tingui el llum verd dels jutges.

Sense sentència no hi ha firma i sense firma no pot entrar en vigor, per més que a Brussel·les es parli del Mede com un caixer automàtic llest per actuar. La cita per al Constitucional és el 12 de setembre.