Hartz IV, la clau del miracle alemany
L'excanceller Schröder ‘celebra' a Grècia el naixement de la reforma laboral
A banda de rebaixar les prestacions, els canvis introduïen els ‘minijobs' o feines per 400 euros
Hi ha aniversaris que no convé celebrar a casa, perquè potser més que felicitacions hi haurà retrets. L'excanceller Gerard Schröder va permetre's ahir aparèixer en l'informatiu del matí de la televisió pública, la ARD, bronzejat al sol de Grècia com qualsevol alemany de vacances per la Mediterrània, per recordar les excel·lències de l'anomenat Hartz IV. És a dir, la fórmula dissenyada per l'aleshores cap de personal de Volkswagen, amic i assessor seu, Peter Hartz, per als anomenats aturats crònics, de llarga durada.
Tal dia com ahir, deu anys enrere, el 16 d'agost del 2002, Hartz va entregar al seu amic Schröder un plec de propostes, fonament de la reforma laboral que, com presumeix ara l'excanceller, van fer baixar les xifres de l'atur dels gairebé cinc milions de persones sense feina que hi havia el 2005 als actuals 2,8 milions.
Un miracle que el va apartar del poder tres anys després, per les retallades dràstiques als subsidis d'atur, però que ha permès en un temps gairebé rècord dotar Alemanya d'un mercat laboral que és l'enveja dels veïns. El 2002, quan Hartz li va entregar el seu plec, Schröder es proposava centrar la seva segona legislatura en el que va anomenar Agenda 2010. És a dir, un pla de reformes estructurals per aprimar el sistema social alemany.
Dos anys després, entrava en vigor la reforma laboral, que reduïa les prestacions de l'atur a un any –o any i mig, a partir dels 50 anys– i rebaixava també el que rebien els seus perceptors. Un cop passat aquest període, els aturats crònics passaven a la fórmula del Hartz IV. És a dir, una prestació de 376 euros, per als solters, complementada amb un seguit d'ajuts addicionals –persones al seu càrrec, lloguer de l'habitatge, etc.–. Tot això, sota condicions estrictes, inclosa la garantia que ni els perceptors d'aquest subsidi ni les persones amb qui conviuen tinguin altres ingressos fixos ni patrimoni. Del país dels subsidis gairebé il·limitats es va passar a uns Hartz IV sota mínims o el naixement d'una nova precarietat social.
Tot això, combinat amb l'explosió dels coneguts com minijobs, fórmula de feines per menys de 400 euros mensuals, sense càrregues socials i en jornada reduïda, que actualment practiquen uns set milions d'alemanys. La segona legislatura de Schröder va quedar interrompuda de manera prematura el 2005, quan va convocar eleccions anticipades. L'actual cancellera, Angela Merkel, va recollir-ne els fruits, tant de la convocatòria electoral com del miracle laboral alemany.
Tal dia com ahir, deu anys enrere, el 16 d'agost del 2002, Hartz va entregar al seu amic Schröder un plec de propostes, fonament de la reforma laboral que, com presumeix ara l'excanceller, van fer baixar les xifres de l'atur dels gairebé cinc milions de persones sense feina que hi havia el 2005 als actuals 2,8 milions.
Un miracle que el va apartar del poder tres anys després, per les retallades dràstiques als subsidis d'atur, però que ha permès en un temps gairebé rècord dotar Alemanya d'un mercat laboral que és l'enveja dels veïns. El 2002, quan Hartz li va entregar el seu plec, Schröder es proposava centrar la seva segona legislatura en el que va anomenar Agenda 2010. És a dir, un pla de reformes estructurals per aprimar el sistema social alemany.
Dos anys després, entrava en vigor la reforma laboral, que reduïa les prestacions de l'atur a un any –o any i mig, a partir dels 50 anys– i rebaixava també el que rebien els seus perceptors. Un cop passat aquest període, els aturats crònics passaven a la fórmula del Hartz IV. És a dir, una prestació de 376 euros, per als solters, complementada amb un seguit d'ajuts addicionals –persones al seu càrrec, lloguer de l'habitatge, etc.–. Tot això, sota condicions estrictes, inclosa la garantia que ni els perceptors d'aquest subsidi ni les persones amb qui conviuen tinguin altres ingressos fixos ni patrimoni. Del país dels subsidis gairebé il·limitats es va passar a uns Hartz IV sota mínims o el naixement d'una nova precarietat social.
Tot això, combinat amb l'explosió dels coneguts com minijobs, fórmula de feines per menys de 400 euros mensuals, sense càrregues socials i en jornada reduïda, que actualment practiquen uns set milions d'alemanys. La segona legislatura de Schröder va quedar interrompuda de manera prematura el 2005, quan va convocar eleccions anticipades. L'actual cancellera, Angela Merkel, va recollir-ne els fruits, tant de la convocatòria electoral com del miracle laboral alemany.