Nosotros, que nos quisimos tanto

Schäuble reabre las cuentas secretas de la "era Kohl"

Gemma Casadevall

Berlín, 23 ago (EFE).- El ministro alemán de Finanzas, Wolfgang Schäuble, ha reabierto el capítulo de las cuentas secretas de la "era Helmut Kohl", la nunca aclarada contabilidad paralela del canciller de la reunificación, de quien él fue delfín y ahijado político. 

Una frase de quince segundos del defensor de la austeridad en el Eurogrupo, en medio de un programa de hora y 15 minutos, ha sido suficiente para que los medios alemanes recuperaran ese episodio oscuro de la Unión Cristianodemócrata (CDU), el partido que preside Angela Merkel. 

"No hubo ningún donante", afirmó ahí Schäuble, en un entrevista centrada en el euro, el tercer rescate de Grecia y su relación con la izquierdista Syriza, que emite el lunes la primera cadena "ARD" y cuyo avance ha levantado oleaje en el país.

 

Con ello desmentía la versión dada por Kohl en 1999, poco después de la derrota ante el socialdemócrata Gerhard Schröder que le apeó del poder tras 16 años en la cancillería y en medio del caso de las cuentas secretas en la CDU, el partido que presidió durante 25 años. 

Kohl, ahora con 85 años y un delicado estado de salud, admitió entonces, asimismo en una entrevista ante la televisión pública, haber recibido donativos irregulares para su CDU por dos millones de marcos (un millón de euros) entre 1993 y 1998. 

No obstante, se negó a revelar la identidad de esos benefactores que, según el patriarca, le dieron ese dinero para reforzar a la CDU en el este del país, tras la reunificación alemana sellada en 1990, para hacer frente al dominio del poscomunismo en esa parte del país. 

Kohl reunió 8 millones de marcos (cuatro millones de euros) de "amigos" del partido -esta vez, sí declarados- para saldar la multa que se le impuso a la CDU y aportó al fondo 700.000 marcos (350.000 de euros) tras hipotecar su casa, con el objeto de demostrar que no se lucró con aquellos fondos. 

La justicia cerró el sumario contra el excanciller a cambio de otra multa de 300.000 marcos (150.000 de euros), mientras que la sanción contra la CDU ascendió a 6,3 millones de marcos (3,1 millones de euros). 

Kohl ha persistido desde entonces en mantener en el anonimato a sus donantes, argumentando razones de honorabilidad y confidencialidad. 

Schäuble, quien había sido su delfín y sucesor al frente de la CDU, quedó manchado por el asunto y ello precipitó la ruptura entre padrino y ahijado político, una relación que nunca se ha recuperado. 

De dónde procedían esos millones de la CDU, si no fue de donantes anónimos, fue obviamente la siguiente pregunta ahora, quince años después, a Schäuble: "Desde tiempos de Flick hubo cajas negras", fue la respuesta de quien fue segundo de Kohl. 

Con ello remitió al mayor escándalo de financiación irregular de los partidos en Alemania, ya que implicó el reparto de sobornos a todo el espectro parlamentario entre 1969 y 1980 y que salió a la luz en 1981, con el socialdemócrata Helmut Schmidt en cancillería. 

El artífice era Friedrich Karl Flick, el empresario más rico de Alemania, quien distribuyó 26 millones de marcos (13 millones de euros) entre los partidos parlamentarios para labrarse lo que se llamó un "paisaje político favorable" a sus intereses. 

Schäuble parece indicar ahora que, pese a las investigaciones y correctivos aplicados al sistema de financiación tras el escándalo Flick, la CDU ocultó algo de esos sobornos y que, al aflorar de nuevo en 1999, Kohl los disfrazó como donados por sus benefactores. 

"Cansado, hosco y poderoso", apunta la edición digital de "Der Spiegel" que ve se al ministro de Finanzas en el reportaje que reabre el caso de los donantes de Kohl. 

"¿Debe reescribirse el escándalo de los donativos?", se pregunta Heribert Prantl, peso pesado del prestigioso "Süddeutsche Zeitung", mientras "Die Zeit" alude al "trauma vital" de Schäuble. 

El caso de los donantes hundió a la CDU en el descrédito y dejó a Schäuble sin opciones de resucitarla, ya que tras insistir en que no hubo soborno quedó confrontado al testimonio de su tesorera, Brigitte Baumeister, según la cual él mismo fue el receptor de un cheque para la CDU del traficante de armas Karlheinz Schreiber. 

En ese contexto surgió Merkel, entonces secretaria general del partido, elegida como sucesora de Schäuble en la presidencia de la CDU tras un artículo desde el conservador "Frankfurter Allgemeine Zeitung" en que llamaba a "emanciparse" del patriarca Kohl. 

Schäuble pasó de delfín de Kohl a segundo de Merkel, posición en que se ha consolidado tras la llegada de ésta al poder en 2005 y la irrupción de la crisis. EFE 

gc/jpm/tcr

Siempre nos quedará Schäuble

Llum verd alemany al rescat

Gemma C. Serra

 

Gairebé 50 escons buits de diputats “de vacances”, 63 vots dissidents en el bloc conservador d'Angela Merkel i un ministre de Finances, Wolfgang Schäuble, parlant per boca de la cancellera, que aquest cop no va intervenir al Parlament per demanar el sí al tercer rescat a Grècia.
Aquest era el panorama amb què ahir es va donar per beneït el nou paquet de rescat a Atenes, amb un volum de 86.000 milions d'euros, dels quals 23.200 corresponen a la primera potència de la Unió Europea (UE).

No hi havia dubtes que el paquet sortiria endavant, com tampoc no n'hi havia que el lleial Schäuble sortiria a demanar l'aprovació d'un paquet en què no creu, com sap qualsevol que escolti les seves declaracions, als mitjans, sigui a Berlín o a Brussel·les. El ministre de Finances alemany representa l'ala dura a l'Eurogrup i no s'està de dir, cada cop que finalment li toca defensar algun apèndix del rescat al Parlament de Berlín, que no és una decisió “fàcil”.
“El debat no és fàcil. Hi ha raons a favor i en contra, de tipus polític i econòmic”, repetia ahir. No hi ha, tampoc, cap garantia que aquest cop els ajuts “funcionin”. Però “hem de recomanar, i així ho fem, el sí”, deia, perquè pronunciar-se en sentit contrari seria “irresponsable” i implicaria negar-se a donar l'oportunitat “d'un nou començament” a Grècia. Hi ha un canvi d'actitud en el govern d'Alexis Tsipras, va afegir, com si de cop volgués recordar a tothom el comportament, a ulls de la majoria dels alemanys, caòtic del mediàtic exministre de Finances Iannis Varufakis.
Aquest era el missatge de Schäuble, no només als 311 diputats del seu grup –ahir, uns quants menys, per les 17 baixes per vacances entre els conservadors–, sinó també al ciutadà contrari a donar més ajuts a un soci que molts contribuents veuen com un sac sense fons. La nit abans, el mateix ministre i la cancellera s'havien reunit amb els seus diputats per assajar la votació d'ahir, en la sessió parlamentària convocada, de nou, enmig de la pausa de l'estiu. A la votació de tempteig de la vetlla van sortir 56 vots negatius. A la debò, el nombre va pujar a 63, tres més que els enregistrats en la sessió parlamentària del 17 de juliol que va donar el vistiplau a obrir les negociacions entre Atenes i els creditors internacionals.
A Berlín es veu aquest còmput de dissidències com acceptable per a Merkel. O fins i tot profitós, ja que li permet connectar amb aquests ciutadans –al capdavall, electors– que rebutgen els ajuts a Grècia. Tampoc no semblava un vot de càstig als intents del cap del grup parlamentari, Volker Kauder, de coaccionar els seus diputats, amb amenaces de mesures internes als qui es decantessin pel no. Els propòsits d'intimidació van aixecar molt d'enrenou, als mitjans i als propis cercles conservadors, però no s'han traduït en una resistència activa.
A mitjà termini, però, aquesta creixent indisciplina de vot pot ser més perillosa, sobretot en un format de govern que no sigui la gran coalició actual que lidera la cancellera, on tanta dissidència és jugar amb foc. Actualment Merkel controla un 80% de la cambra, gràcies a la coalició que integren la seva Unió Cristianodemòcrata (CDU), la Unió Socialcristiana de Baviera (CSU) i el Partit Socialdemòcrata. En una altra aliança de govern, 63 vots perduts –més 3 abstencions i 17 estiuejants– és una bomba de rellotgeria.
El tercer rescat va rebre l'aprovació de 543 vots, per 113 en contra i 18 abstencions. Als vots afirmatius hi van contribuir tant els diputats obedients de la CDU/CSU com els Verds de l'oposició. Els negatius venien dels dissidents, més L'Esquerra, partit agermanat amb el Syriza de Tsipras, que malgrat tot no dóna suport al rescat pactat entre Atenes i les institucions internacionals.
Alemanya va donar el seu vistiplau, igual que ho han fet prèviament altres Parlaments o governs de la zona euro. Des de les crítiques repúbliques bàltiques fins a Holanda o Finlàndia. El paquet està lligat i Grècia, preparada per rebre la liquiditat que necessita per fer front avui mateix als seus pagaments pendents al Banc Central Europeu (BCE).

Estos alemanes...

Alemanya s'endú els aeroports grecs exigits per al rescat 

Gemma C. Serra

El tercer rescat a Grècia no està formalment dat i beneït. Falta el vistiplau del Parlament alemany –dins del procés de ratificació de cada membre de la zona euro–, previst per avui. Però una de les condicions previstes en la negociació entre Atenes i els creditors internacionals ja s'ha formalitzat: l'autorització per adjudicar catorze aeroports que Grècia s'ha compromès a privatitzar.

Fraport, la societat gestora de l'aeroport de més trànsit aeri del continent, el de Frankfurt, va rebre ahir l'autorització del govern d'Alexis Tsipras per a l'operació, per un volum de 1.234 milions d'euros.

Val a dir que Tsipras havia “heretat” l'adjudicació dels seus antecessors conservadors al poder i que l'operació es donava per sentenciada. Però no deixa de ser simptomàtic que Fraport ho anunciés ahir, la vigília de la votació parlamentària.

L'acord dels aeroports era una de les condicions imposades per seguir en les negociacions amb Grècia, recordava un portaveu de Fraport.

Tsipras fa marxa enrere

La societat gestora havia anat desenvolupant l'operació des de l'any passat, apuntalada amb un soci grec, Copelouzos Group, i amb la perspectiva d'obtenir un període de concessió de 40 anys.
La privatització dels aeroports era una de les condicions que Tsipras havia promès frenar i renegociar quan va arribar al poder, en les eleccions del 25 de gener passat. De fet, aquest és el primer procés de privatització que completa el govern de Syriza i el seu soci de coalició, el partit nacionalista conservador Grecs Independents.
Es tracta, en el cas dels adjudicats ahir a Fraport, d'aeroports regionals, amb un trànsit de passatgers global de prop de vint milions de persones per any.
El volum global del que Grècia ha d'aconseguir mitjançant les privatitzacions, d'acord amb el text pactat a canvi del rescat, supera els 50.000 milions d'euros.

Merkel i la prova de la submissió

La sessió d'avui al Bundestag és una “prova del cotó fluix” del grau de resignació al tercer rescat a Grècia i de la submissió a Merkel. Fa un mes, a les files conservadores els van sortir 60 vots dissidents contra l'obertura de negociacions del nou paquet. En bona lògica, ara haurien de ser-ne més. Hi ha “amenaces” de càstig intern a qui no segueixi la disciplina. Teòricament, al Bundestag hi ha llibertat de vot. I, de fet, a Merkel li convé cert grau de dissidència, perquè també representen una part dels seus votants. Tot això –el grau de tolerància i el de disciplina– ha de quedar reflectit en el còmput dels no entre els seus 311 diputats.

Desar la notícia al meu compte

Esto se pone serio

Berlín insta a buscar "nuevos caminos" en la UE ante su cifra record de refugiados

Gemma Casadevall

Berlín, 19 ago (EFE).- El Gobierno alemán urgió hoy a buscar "nuevos caminos" para dar acogida al récord de 800.000 peticionarios de asilo que estima llegarán al país este 2015, un desafío al que la primera economía europea dice que no puede responder sola, sino que precisará "del esfuerzo compartido" de la UE. 
Los nuevos pronósticos de llegada de solicitantes son cuatro veces superiores a la cifra de los acogidos en 2014, recordó el ministro del Interior, Thomas de Maizière, al presentar estas estimaciones del Departamento de Migración y Refugiados. 
La cifra rebasa los cálculos avanzados estos días por medios alemanes -750.000- y casi dobla las 450.000 solicitudes que había pronosticado el mencionado departamento, hace tres meses. 
"Estamos ante un nuevo desafío, al que tenemos que responder abordando nuevos caminos", dijo el ministro, quien implicó en la búsqueda de las soluciones tanto a los "Länder" (estados federados) y poderes locales alemanes como al conjunto de la Unión Europea (UE). 
Nada hace suponer que la ola de refugiados disminuirá en los próximos meses, dado que "lamentablemente no se vislumbran soluciones a las crisis humanitarias y conflictos armados" que impulsan a esas personas a dejar sus lugares de origen, destacó. 
Alemania "no está desbordada", sino que responderá al desafío "de forma responsable" para ofrecer a las personas necesitadas de protección "un refugio digno", dijo el ministro, quien anunció la articulación de 150.000 nuevas plazas para su acogida. 
El ministro se comprometió asimismo a actuar con la máxima dureza contra los brotes de racismo que, al igual que las cifras de refugiados, se han disparado este 2015: se han registrado 200 ataques a centros de refugiados en los primeros seis meses del año. 
Junto a los propósitos de respuestas responsables, De Maizière aseguró que se articularán los mecanismos precisos para acelerar la evaluación de las solicitudes, agilizar la integración de quienes tienen perspectivas de quedarse o expulsar a los que no. 
De Maizière se refirió así a los solicitantes llegados de los Balcanes, un 40 % del total, a los que teóricamente no les asiste el derecho de asilo por proceder de países considerados seguros. 
La presentación de estos pronósticos se produce en medio de la alarma social por los ataques xenófobos y la reclamación de más recursos por parte de los estados alemanes. 
En todo el país se ha improvisado campamentos en viejos cuarteles, antiguos hangares de aeropuertos o recintos deportivos, mientras las ONG de ayuda a los refugiados alertan de las crecientes tensiones aparecidas entre los residentes de centros saturados. 
Los estados federados gobernados en gran coalición -como el "Land" de Berlín- o por Verdes y socialdemócratas -como Baden-Württemberg- han apremiado al Gobierno de Angela Merkel a aumentar las partidas para la acogida de refugiados. 
En la conservadora Baviera se han empezado ya a instalar los llamados "centros de acogida exprés", capacitados para decidir la rápida expulsión de los peticionarios procedentes de los Balcanes. 
Ese "Land" insiste además en que se recorten los subsidios a los solicitantes -143 euros mensuales en los tres primeros meses, cuando debe residir en un centro de acogida, y entre 280 y 360 en el periodo posterior-, con el argumento de que en Alemania son más altos que en otros países UE, lo que genera un "efecto llamada". 
Esta cuestión es altamente controvertida y ya en 2012 el Tribunal Constitucional dictaminó que no podían situarse por debajo de lo que se considera mínimo para garantizar una existencia digna. 
Los apremios de los "Länder" se suceden, mientras las cifras aumentan semana a semana, ante el temor de que Hungría cierre su frontera con Serbia y bloquee una de sus rutas más habituales. 
Hasta ahora, el máximo histórico de acogida estaba en 438.000, correspondiente a 1992, en plena guerra de los Balcanes. 
El Gobierno de entonces, liderado por el conservador Helmut Kohl, reaccionó restringiendo las leyes de asilo, hasta entonces las más permisivas de la UE, mientras se desataba la peor ola de ataques xenófobos de la historia de la Alemania moderna. 
El Ejecutivo de Merkel ha convocado para el 24 septiembre una cumbre con los "Länder" para abordar este problema, de la que los estados federados aspiran a obtener un aumento de los recursos. 
En medios como "Der Spiegel" han arreciado las críticas a la canciller, a la que se achaca frialdad ante el drama humanitario que empuja a los refugiados hacia la primera economía de la UE. EFE 
gc/ja

Thelma y Louise

Merkel dará a Rousseff trato de socio oreferente en tiempos consvulsos

Gemma Casadevall

Berlín, 18 ago (EFE).- La canciller alemana, Angela Merkel, viaja mañana al encuentro de la presidenta brasileña, Dilma Rousseff, dispuesta a sellar con la líder de la primera economía de América Latina una relación de socio preferente, pese a las convulsiones que sacuden Brasil. 

La situación interna de Brasil no es asunto que "deba comentar" el Gobierno de Berlín y la convocatoria de las primeras consultas intergubernamentales con ese país es cuestión "largamente planeada", indicaron fuentes del Ejecutivo alemán en un encuentro con los medios, previo al viaje de la canciller a Brasil. 

Merkel partirá mañana hacia Brasilia en cuanto se cierre la sesión del Parlamento federal (Bundestag) que debe dar luz verde al tercer rescate a Grecia, acompañada de seis ministros y de secretarios de Estado de otros cinco ministerios. 

Lo abultado de la delegación refleja el grado de importancia que da la canciller a las relaciones con Brasil, su primer socio político y económico de la región y el único al que se reconoce el rango de socio preferente con estas consultas intergubernamentales. 

Alemania mantiene este formato de consultas sólo con algunos países de la UE -Francia, España, Italia, Holanda y la vecina Polonia- y, fuera de este ámbito, con aliados tradicionales como EEUU e Israel, así como China, India y Rusia, en ese último caso suspendidas a raíz del conflicto ucraniano. 

Que el estreno con Brasil se produzca en tiempos convulsos -escándalo de corrupción en Petrobras, marchas de protesta en más de 200 ciudades, el domingo, y previsiones de contracción económica del 2 % este año- es, para Berlín, una suerte de contrariedad puntual. 

Será del cuarto viaje de Merkel como canciller a Brasil -tras los de 2008 y 2014, en ese caso por partida doble e incluida la visita relámpago al Mundial que ganó Alemania-, mientras que Rousseff ha visitado la potencia europea tanto como presidenta y, antes, acompañando a su antecesor, Luiz Inácio Lula da Silva. 

Ambas líderes se estiman y valoran, enfatizaron esas fuentes, y Brasil es una "democracia que funciona", donde la Justicia actúa con la debida independencia, como ha evidenciado con su actuación ante escándalos de corrupción como el de Petrobras. 

Desde Berlín se rehuyó entrar en especulaciones acerca de un eventual un juicio político o proceso para destituir a Rousseff -es una presidenta reelegida y legitimada por las urnas, se recordó-. 

El establecimiento de consultas intergubernamentales es algo que va más allá de las simpatías entre los líderes, añadió sin embargo la fuente gubernamental, ya que se plantean sobre bases de su solidez presente y futura. 

La agenda oficial de la canciller se abrirá mañana con una recepción en el Palacio Alvorada a invitación de Rousseff, a lo que seguirá el jueves un desayuno con empresarios alemanes y después las consultas intergubernamentales, de unas cinco horas de duración. 

La delegación de Merkel no incluye empresarios alemanes, aunque sí mantendrá ese encuentro "con nombres importantes de la industria" ya en Brasilia. En contra de lo habitual en otros viajes, no está prevista una reunión con la oposición. 

De las consultas no deben esperarse acuerdos cuantificables en negocios multimillonarios, indicaron las fuentes, sino una serie de declaraciones conjuntas centradas protección climática, biodiversidad, innovación, cooperación e intercambio cultural. 

Los ministros que acompañan a Merkel son los de Asuntos Exteriores, Frank-Walter Steinmeier; Sanidad, Hermann Gröhe; Medio Ambiente, Barbara Hendricks; Agricultura, Christian Schmidt; Transportes, Alexander Dobrindt, y Cooperación, Gerd Müller. 

No estará en la delegación el vicecanciller, ministro de Economía y líder socialdemócrata, Sigmar Gabriel, oficialmente por razones de agenda, aunque en medios alemanes ha causado extrañeza visto el peso del aspecto económico en las relaciones bilaterales. 

El volumen global de las inversiones alemanas en Brasil se sitúa en 19.400 millones de euros, en lo que entran tanto los grandes consorcios del país como industrias medianas. 

El volumen de exportaciones a Brasil fue en 2014 de 11.800 millones de euros -un aumento interanual del 1 %-, mientras que las importaciones se quedaron en 6.600 millones -una caída del 7 %-. 

En los últimos años las relaciones comerciales entre Alemania y Brasil han perdido dinamismo pero también eso se ve desde Berlín, al menos oficialmente, como un "factor puntual". EFE 

gc/psh/rgm

De Bayreuth a la ZDF

Grècia i els refugiats, reptes imminents per a Merkel

 

Angela Merkel, durant la seva entrevista d'estiu amb la cadena pública de televisió alemanya ZDF, retransmesa ahir Foto: AFP.

GEMMA C. SERRA

El retorn d'Angela Merkel al despatx ha estat marcat per Grècia, aquest cop des d'una doble perspectiva: el tercer rescat, que ha de rebre el vistiplau del Parlament alemany dimecres, i la crisi humanitària dels refugiats, sintetitzada per les imatges que arriben a Kos. Una illeta grega de 30.000 habitants, desbordada per l'arribada de 7.000 sol·licitants d'asil, un reflex de la situació que viu aquest país sobreendeutat al qual es volen imposar més sacrificis a canvi dels 86.000 milions d'euros del tercer rescat. “No té sentit ser amables ara amb Grècia si d'aquí a dos o tres anys la cosa empitjora”, responia ahir a la televisió pública ZDF la cancellera, de tornada després de les vacances. Merkel vol que el Fons Monetari Internacional (FMI) continuï dins del paquet –la seva presència a la troica va ser una imposició d'Alemanya, que necessita el gran supervisor–. “L'FMI ha estat en les negociacions. Això vol dir que hi dóna suport”, deia la cancellera, per intentar allunyar la possibilitat d'una sortida, a la tardor.

Per Berlín, l'FMI és garantia de rigor i una manera de tranquil·litzar els ànims dels que consideren Grècia un sac sense fons. Merkel no va voler entrar a parlar de reestructurar el deute grec –com reclama l'FMI per seguir dins del rescat–, però sí d'“afluixar” la corda i suavitzar els terminis imposats a Atenes. La cancellera va fer un recital de la seva capacitat per mirar d'acontentar tothom i aquest serà previsiblement el missatge del seu discurs, dimecres al Bundestag, per demanar el sí al rescat. Quatre setmanes abans, en demanar llum verd a l'obertura de les negociacions amb Grècia, va encaixar 65 vots dissidents –dels 311 escons del grup conservador–. No perilla el vistiplau al rescat, ja que la gran coalició controla el 80% de la cambra. Però Merkel no vol que creixi la dissidència. El sí al nou rescat és el repte parlamentari imminent. L'altre és fer front a la crisi dels refugiats. Kos és un lloc de pas per a l'onada de refugiats que acaba preferentment a Alemanya: fins a 600.000 sol·licitants d'asil es calcula que rebrà aquest any la primera economia de la UE. Un rècord i una “empresa gegantina”, diu Merkel, que demana solucions a escala europea. Cal crear paràmetres unitaris entre els països membres i també “diferenciar” la immigració arribada de països segurs de la que fuig de conflictes com el de Síria.

Un 40% dels nous sol·licitants d'asil procedeixen dels Balcans, segons el govern. Mentre la immigració dels països segurs es barregi amb els que fugen de la guerra no es podran concentrar els recursos en aquests darrers. Aquí hi ha coincidències amb Grècia: a Kos es dóna preferència a les sol·licituds dels sirians i a Berlín es vol accelerar el retorn a casa dels que vénen de països segurs.

El govern alemany fulmina un fiscal hostil a la premsa

 

Els periodistes Andre Meister i Markus Beckedahl posen a la redacció del blog Netzpolitik.org ahir en Berlín Foto: EFE.

GEMMA C. SERRA

El ministre de Justícia d'Angela Merkel, el socialdemòcrata Heiko Maas, no va trigar ni tres minuts a llegir ahir davant els mitjans, a les 18.15 h i de retorn d'unes vacances interrompudes, el comunicat pel qual enviava a la jubilació el fiscal federal Harald Range. “La meva confiança en la manera d'exercir el càrrec del fiscal està trencada de manera irreparable”, va dir el ministre, i hi va afegir que la decisió estava avalada “per la Cancelleria”.

Amb això va donar per tancada una pugna entre un fiscal adscrit al seu departament i designat per la seva antecessora, la liberal Sabine Leutheusser-Schnarrenberger, en temps de l'anterior coalició de centredreta de Merkel. El veterà fiscal, de cop, s'havia posat en situació d'absoluta indisciplina.

Range havia informat divendres passat de la decisió d'obrir investigacions contra un blog independent, Netzpolitik.org, conegut entre els ambients periodístics i les xarxes socials, però no entre els ciutadans comuns. Un mitjà dirigit per joves rebels aliens als grans grups mediàtics, al qual s'imputava alta traïció per haver difós documents confidencials del serveis secrets d'Interior.

L'obertura de sumari a un mitjà d'aquestes característiques sonava totalment exagerada, com va dir divendres el mateix ministre, que va qüestionar així, d'entrada, la feina del seu fiscal.

No hi ha indicis que Netzpolitik.org hagi pogut posar en perill la seguretat de l'Estat, va afirmar aleshores Maas.

Range, de 67 anys, no es va arronsar davant aquest clar pronunciament del ministre del departament del qual depèn. Ahir, a primera hora, a les 09.30 h, va obrir foc amb una compareixença que era tota una declaració de guerra, en què explicava que, a més de la llibertat de premsa, hi ha un principi fonamental anomenat independència del poder judicial.

Una confrontació insospitada, en ple període de vacances del govern de Merkel, i un crit de rebel·lia que, en rigor, havia de perdre sí o sí el fiscal. Qualsevol que busqui al web del seu departament veurà que, efectivament, és un representant de la justícia directament vinculat al govern. És cert que, a la pràctica, l'executiu no acostuma a donar “indicacions” de com ha de fer la seva feina. Però quan es toquen aspectes com la llibertat de premsa, les coses poden canviar.

El blog modest, però influent, símbol de rebel·lia periodística, tenia de cop al darrere tota la professió. Durant els quatre dies transcorreguts entre la primera informació sobre l'obertura de sumari i ahir dimarts, la qüestió va obrir tots els informatius, entre missatges clars de solidaritat i defensa dels interessos periodístics del conjunt de la professió, especialment de la premsa seriosa, conservadora o esquerrana.

Range no es va ajustar al primer advertiment del ministre, de divendres, de suspendre les investigacions contra el blog. Ho va voler deixar condicionat a un informe extern de les activitats de Netzpolitik.org. Pel fiscal, pesava més la demanda contra el blog impulsada pels serveis secrets que la paraula de Maas. Una posició “incomprensible”, va dir el ministre socialdemòcrata, d'un fiscal que continua afiliat al Partit Liberal (FDP) de la seva antecessora en el departament de Justícia.

LES CLAUS

L'ombra del cas ‘Spiegel', en l'era digital

Heiko Maas, ministre alemany de Justícia, ahir Foto: F. BENSCH/REUTERS.

El cas del bloc modest, però insolent, que està en el punt de mira de la justícia remet, a Alemanya, al que va ser un escàndol per presumpta alta traïció, els anys seixanta del segle passat, contra el setmanari identificat amb el periodisme d'investigació, Der Spiegel. En aquella ocasió, es va obrir sumari contra aquest mitjà arran de la publicació d'un article sobre les maniobres de l'OTAN i els plans de compra d'armament de l'aleshores ministre de Defensa, el bavarès Franz Josef Strauss. També aleshores, la professió va actuar com una pinya. El director del setmanari, Rudolf Augstein, va anar a parar a la presó durant tres mesos. L'autor de l'article va fugir.

Patriarca caigut

De la persecució es va passar a una campanya sense precedents en favor de la llibertat de premsa i a un escàndol polític que va ensorrar la carrera de Strauss, el patriarca de la poderosa Unió Socialcristiana Bavaresa (CSU). Ni la cancellera alemanya, Angela Merkel, ni el seu ministre de Justícia, Heiko Maas , volien exposar-se ara a un cas semblant, de conseqüències difícils de controlar en l'imperi de les xarxes socials, on no hi ha cap mitjà petit.

Adenauer, Kohl, Merkel. O al revés

El futur de la cancellera

Merkel, fins al 2021?

Angela Merkel, cancellera alemanya, durant la intervenció que va fer el juliol passat en una sessió extraordinària del Bundestag Foto: TOBIAS SCHWARZ / AFP.

GEMMA C. SERRA

Tindrem Angela Merkel fins al 2021? Aquesta era la pregunta que s'estenia ahir pels mitjans alemanys i les xarxes socials, arran d'una informació que va aparèixer en dues mitges columnetes del setmanari Der Spiegel. Ni amb grans titulars ni inflat en format reportatge, però suficient per eclipsar les 130 pàgines restants de la publicació, inclòs el tema de portada –un estudi científic segons el qual l'esport ajuda a estimular el cervell.

D'acord amb fonts internes –no especificades– de la CDU, el partit que presideix Merkel des del 2000, la cancellera prepara amb el seu secretari general, Peter Tauber, i altres càrrecs de confiança la campanya per a la reelecció en les generals del 2017. Al poder des del 2005 i a punt de complir, a finals d'any, la seva primera dècada com a cancellera, Merkel sembla decidida a perpetuar-se com a cap de govern de la primera potència continental, el país que marca el pas a la UE.

Der Spiegel només feia unes quantes pinzellades de com ha de ser aquesta campanya –dissenyada des de la CDU, res d'assessors forans–. Afirmava, a més, que la qüestió ja s'ha debatut amb el líder de la Unió Socialcristiana de Baviera (CSU), Horst Seehofer. Una maniobra entre les dues formacions agermanades que no es pot passar per alt, ja que els conservadors bavaresos tradicionalment renuncien a un candidat autòcton i donen suport al de la CDU, que a canvi no es presenta amb llista pròpia en aquest land.

La primícia periodística complica una mica el calendari de Merkel i la CDU, que aparentment volien deixar l'anunci per a principis del 2016. No és clar, tampoc, si la cancellera es proposa esgotar el mandat i continuar fins al 2021, adverteix Der Spiegel, o bé pensa deixar la successió encarrilada, un cop reelegida.

El rècord de permanència al poder a l'Alemanya moderna el té el patriarca de la CDU i padrí polític de Merkel, Helmut Kohl, que va ser canceller 16 anys i 26 dies –des del primer d'octubre del 1982, quan va substituir per la via de la moció al Parlament el socialdemòcrata Helmut Schmidt, i fins al 27 d'octubre del 1998, quan va perdre les eleccions generals contra Gerhard Schröder.

Per superar el rècord de qui va ser el seu descobridor en política, Merkel hauria de guanyar les eleccions del 2017 i, a més, estirar una mica més del previst la que hauria estat la seva quarta legislatura. Merkel es va convertir en la primera dona a la cancelleria alemanya el 22 de novembre del 2005, de manera que per atribuir-se el rècord hauria de mantenir-se al poder fins al 18 de desembre del 2021.

Fora d'especulacions futures, és clar que la notícia posa ara pressió sobre els socis de la seva gran coalició, els socialdemòcrates. Fa un parell de setmanes, un dels seus barons regionals, Torsten Albig, qüestionava fins i tot si valia la pena presentar un candidat del partit a les generals del 2017 atesa la superioritat de Merkel. Evidentment, la resta del partit va fer callar el baró de Schleswig-Holstein, un land petit i gairebé perifèric, fronterer amb Dinamarca. Però, per molt que ningú més hagi alçat la veu en la mateixa direcció, aquest pronunciament fa palès els dubtes que planen sobre el lideratge del president de l'SPD, Sigmar Gabriel, amb estatus de vicecanceller per sota de Merkel i ministre d'Economia.

Passar de soci de gran coalició a rival de campanya és difícil, com ja es va evidenciar en la primera experiència de govern de Merkel amb el SPD com a aliat en la primera legislatura. La cancellera va enfonsar encara més el seu soci, incapaç de refer-se després de la sagnia de vots provocada pel paquet de retallades socials que va implantar el darrer canceller del partit, Schröder. Merkel va continuar creixent en la legislatura següent i es va engolir el seu nou soci de govern, el Partit Liberal, que de partit governamental va caure a força extraparlamentària en les eleccions del 2013. Part de l'SPD sembla que prefereix ara no arriscar-se a lluitar contra la cap, per no encaixar una altra derrota humiliant contra l'aparentment eterna Merkel.