Alemanya s'endú els aeroports grecs exigits per al rescat
Gemma C. Serra
El tercer rescat a Grècia no està formalment dat i beneït. Falta el vistiplau del Parlament alemany –dins del procés de ratificació de cada membre de la zona euro–, previst per avui. Però una de les condicions previstes en la negociació entre Atenes i els creditors internacionals ja s'ha formalitzat: l'autorització per adjudicar catorze aeroports que Grècia s'ha compromès a privatitzar.
El tercer rescat a Grècia no està formalment dat i beneït. Falta el vistiplau del Parlament alemany –dins del procés de ratificació de cada membre de la zona euro–, previst per avui. Però una de les condicions previstes en la negociació entre Atenes i els creditors internacionals ja s'ha formalitzat: l'autorització per adjudicar catorze aeroports que Grècia s'ha compromès a privatitzar.
Fraport,
la societat gestora de l'aeroport de més trànsit aeri del continent, el
de Frankfurt, va rebre ahir l'autorització del govern d'Alexis Tsipras
per a l'operació, per un volum de 1.234 milions d'euros.
Val a dir
que Tsipras havia “heretat” l'adjudicació dels seus antecessors
conservadors al poder i que l'operació es donava per sentenciada. Però
no deixa de ser simptomàtic que Fraport ho anunciés ahir, la vigília de
la votació parlamentària.
L'acord dels aeroports era una de les
condicions imposades per seguir en les negociacions amb Grècia,
recordava un portaveu de Fraport.
Tsipras fa marxa enrere
La
societat gestora havia anat desenvolupant l'operació des de l'any
passat, apuntalada amb un soci grec, Copelouzos Group, i amb la
perspectiva d'obtenir un període de concessió de 40 anys.
La privatització dels aeroports era una de les condicions que Tsipras havia promès frenar i renegociar quan va arribar al poder, en les eleccions del 25 de gener passat. De fet, aquest és el primer procés de privatització que completa el govern de Syriza i el seu soci de coalició, el partit nacionalista conservador Grecs Independents.
Es tracta, en el cas dels adjudicats ahir a Fraport, d'aeroports regionals, amb un trànsit de passatgers global de prop de vint milions de persones per any.
El volum global del que Grècia ha d'aconseguir mitjançant les privatitzacions, d'acord amb el text pactat a canvi del rescat, supera els 50.000 milions d'euros.
La privatització dels aeroports era una de les condicions que Tsipras havia promès frenar i renegociar quan va arribar al poder, en les eleccions del 25 de gener passat. De fet, aquest és el primer procés de privatització que completa el govern de Syriza i el seu soci de coalició, el partit nacionalista conservador Grecs Independents.
Es tracta, en el cas dels adjudicats ahir a Fraport, d'aeroports regionals, amb un trànsit de passatgers global de prop de vint milions de persones per any.
El volum global del que Grècia ha d'aconseguir mitjançant les privatitzacions, d'acord amb el text pactat a canvi del rescat, supera els 50.000 milions d'euros.
Merkel i la prova de la submissió
La sessió d'avui al Bundestag és una “prova del cotó fluix” del grau de resignació al tercer rescat a Grècia i de la submissió a Merkel. Fa un mes, a les files conservadores els van sortir 60 vots dissidents contra l'obertura de negociacions del nou paquet. En bona lògica, ara haurien de ser-ne més. Hi ha “amenaces” de càstig intern a qui no segueixi la disciplina. Teòricament, al Bundestag hi ha llibertat de vot. I, de fet, a Merkel li convé cert grau de dissidència, perquè també representen una part dels seus votants. Tot això –el grau de tolerància i el de disciplina– ha de quedar reflectit en el còmput dels no entre els seus 311 diputats.