El govern alemany fulmina un fiscal hostil a la premsa
El ministre de Justícia d'Angela Merkel, el socialdemòcrata Heiko Maas, no va trigar ni tres minuts a llegir ahir davant els mitjans, a les 18.15 h i de retorn d'unes vacances interrompudes, el comunicat pel qual enviava a la jubilació el fiscal federal Harald Range. “La meva confiança en la manera d'exercir el càrrec del fiscal està trencada de manera irreparable”, va dir el ministre, i hi va afegir que la decisió estava avalada “per la Cancelleria”.
Amb això va donar per tancada una pugna entre un fiscal adscrit al seu departament i designat per la seva antecessora, la liberal Sabine Leutheusser-Schnarrenberger, en temps de l'anterior coalició de centredreta de Merkel. El veterà fiscal, de cop, s'havia posat en situació d'absoluta indisciplina.
Range havia informat divendres passat de la decisió d'obrir investigacions contra un blog independent, Netzpolitik.org, conegut entre els ambients periodístics i les xarxes socials, però no entre els ciutadans comuns. Un mitjà dirigit per joves rebels aliens als grans grups mediàtics, al qual s'imputava alta traïció per haver difós documents confidencials del serveis secrets d'Interior.
L'obertura de sumari a un mitjà d'aquestes característiques sonava totalment exagerada, com va dir divendres el mateix ministre, que va qüestionar així, d'entrada, la feina del seu fiscal.
No hi ha indicis que Netzpolitik.org hagi pogut posar en perill la seguretat de l'Estat, va afirmar aleshores Maas.
Range, de 67 anys, no es va arronsar davant aquest clar pronunciament del ministre del departament del qual depèn. Ahir, a primera hora, a les 09.30 h, va obrir foc amb una compareixença que era tota una declaració de guerra, en què explicava que, a més de la llibertat de premsa, hi ha un principi fonamental anomenat independència del poder judicial.
Una confrontació insospitada, en ple període de vacances del govern de Merkel, i un crit de rebel·lia que, en rigor, havia de perdre sí o sí el fiscal. Qualsevol que busqui al web del seu departament veurà que, efectivament, és un representant de la justícia directament vinculat al govern. És cert que, a la pràctica, l'executiu no acostuma a donar “indicacions” de com ha de fer la seva feina. Però quan es toquen aspectes com la llibertat de premsa, les coses poden canviar.
El blog modest, però influent, símbol de rebel·lia periodística, tenia de cop al darrere tota la professió. Durant els quatre dies transcorreguts entre la primera informació sobre l'obertura de sumari i ahir dimarts, la qüestió va obrir tots els informatius, entre missatges clars de solidaritat i defensa dels interessos periodístics del conjunt de la professió, especialment de la premsa seriosa, conservadora o esquerrana.
Range no es va ajustar al primer advertiment del ministre, de divendres, de suspendre les investigacions contra el blog. Ho va voler deixar condicionat a un informe extern de les activitats de Netzpolitik.org. Pel fiscal, pesava més la demanda contra el blog impulsada pels serveis secrets que la paraula de Maas. Una posició “incomprensible”, va dir el ministre socialdemòcrata, d'un fiscal que continua afiliat al Partit Liberal (FDP) de la seva antecessora en el departament de Justícia.
LES CLAUS
L'ombra del cas ‘Spiegel', en l'era digital
El cas del bloc modest, però insolent, que està en el punt de mira de la justícia remet, a Alemanya, al que va ser un escàndol per presumpta alta traïció, els anys seixanta del segle passat, contra el setmanari identificat amb el periodisme d'investigació, Der Spiegel. En aquella ocasió, es va obrir sumari contra aquest mitjà arran de la publicació d'un article sobre les maniobres de l'OTAN i els plans de compra d'armament de l'aleshores ministre de Defensa, el bavarès Franz Josef Strauss. També aleshores, la professió va actuar com una pinya. El director del setmanari, Rudolf Augstein, va anar a parar a la presó durant tres mesos. L'autor de l'article va fugir.
Patriarca caigut
De la persecució es va passar a una campanya sense precedents en favor de la llibertat de premsa i a un escàndol polític que va ensorrar la carrera de Strauss, el patriarca de la poderosa Unió Socialcristiana Bavaresa (CSU). Ni la cancellera alemanya, Angela Merkel, ni el seu ministre de Justícia, Heiko Maas , volien exposar-se ara a un cas semblant, de conseqüències difícils de controlar en l'imperi de les xarxes socials, on no hi ha cap mitjà petit.