Llum verd alemany al rescat
Aquest era el panorama amb què ahir es va donar per beneït el nou paquet de rescat a Atenes, amb un volum de 86.000 milions d'euros, dels quals 23.200 corresponen a la primera potència de la Unió Europea (UE).
No hi havia dubtes que el paquet sortiria endavant, com tampoc no n'hi havia que el lleial Schäuble sortiria a demanar l'aprovació d'un paquet en què no creu, com sap qualsevol que escolti les seves declaracions, als mitjans, sigui a Berlín o a Brussel·les. El ministre de Finances alemany representa l'ala dura a l'Eurogrup i no s'està de dir, cada cop que finalment li toca defensar algun apèndix del rescat al Parlament de Berlín, que no és una decisió “fàcil”.
“El debat no és fàcil. Hi ha raons a favor i en contra, de tipus polític i econòmic”, repetia ahir. No hi ha, tampoc, cap garantia que aquest cop els ajuts “funcionin”. Però “hem de recomanar, i així ho fem, el sí”, deia, perquè pronunciar-se en sentit contrari seria “irresponsable” i implicaria negar-se a donar l'oportunitat “d'un nou començament” a Grècia. Hi ha un canvi d'actitud en el govern d'Alexis Tsipras, va afegir, com si de cop volgués recordar a tothom el comportament, a ulls de la majoria dels alemanys, caòtic del mediàtic exministre de Finances Iannis Varufakis.
Aquest era el missatge de Schäuble, no només als 311 diputats del seu grup –ahir, uns quants menys, per les 17 baixes per vacances entre els conservadors–, sinó també al ciutadà contrari a donar més ajuts a un soci que molts contribuents veuen com un sac sense fons. La nit abans, el mateix ministre i la cancellera s'havien reunit amb els seus diputats per assajar la votació d'ahir, en la sessió parlamentària convocada, de nou, enmig de la pausa de l'estiu. A la votació de tempteig de la vetlla van sortir 56 vots negatius. A la debò, el nombre va pujar a 63, tres més que els enregistrats en la sessió parlamentària del 17 de juliol que va donar el vistiplau a obrir les negociacions entre Atenes i els creditors internacionals.
A Berlín es veu aquest còmput de dissidències com acceptable per a Merkel. O fins i tot profitós, ja que li permet connectar amb aquests ciutadans –al capdavall, electors– que rebutgen els ajuts a Grècia. Tampoc no semblava un vot de càstig als intents del cap del grup parlamentari, Volker Kauder, de coaccionar els seus diputats, amb amenaces de mesures internes als qui es decantessin pel no. Els propòsits d'intimidació van aixecar molt d'enrenou, als mitjans i als propis cercles conservadors, però no s'han traduït en una resistència activa.
A mitjà termini, però, aquesta creixent indisciplina de vot pot ser més perillosa, sobretot en un format de govern que no sigui la gran coalició actual que lidera la cancellera, on tanta dissidència és jugar amb foc. Actualment Merkel controla un 80% de la cambra, gràcies a la coalició que integren la seva Unió Cristianodemòcrata (CDU), la Unió Socialcristiana de Baviera (CSU) i el Partit Socialdemòcrata. En una altra aliança de govern, 63 vots perduts –més 3 abstencions i 17 estiuejants– és una bomba de rellotgeria.
El tercer rescat va rebre l'aprovació de 543 vots, per 113 en contra i 18 abstencions. Als vots afirmatius hi van contribuir tant els diputats obedients de la CDU/CSU com els Verds de l'oposició. Els negatius venien dels dissidents, més L'Esquerra, partit agermanat amb el Syriza de Tsipras, que malgrat tot no dóna suport al rescat pactat entre Atenes i les institucions internacionals.
Alemanya va donar el seu vistiplau, igual que ho han fet prèviament altres Parlaments o governs de la zona euro. Des de les crítiques repúbliques bàltiques fins a Holanda o Finlàndia. El paquet està lligat i Grècia, preparada per rebre la liquiditat que necessita per fer front avui mateix als seus pagaments pendents al Banc Central Europeu (BCE).