Grècia i els refugiats, reptes imminents per a Merkel
El retorn d'Angela Merkel al despatx ha estat marcat per Grècia, aquest cop des d'una doble perspectiva: el tercer rescat, que ha de rebre el vistiplau del Parlament alemany dimecres, i la crisi humanitària dels refugiats, sintetitzada per les imatges que arriben a Kos. Una illeta grega de 30.000 habitants, desbordada per l'arribada de 7.000 sol·licitants d'asil, un reflex de la situació que viu aquest país sobreendeutat al qual es volen imposar més sacrificis a canvi dels 86.000 milions d'euros del tercer rescat. “No té sentit ser amables ara amb Grècia si d'aquí a dos o tres anys la cosa empitjora”, responia ahir a la televisió pública ZDF la cancellera, de tornada després de les vacances. Merkel vol que el Fons Monetari Internacional (FMI) continuï dins del paquet –la seva presència a la troica va ser una imposició d'Alemanya, que necessita el gran supervisor–. “L'FMI ha estat en les negociacions. Això vol dir que hi dóna suport”, deia la cancellera, per intentar allunyar la possibilitat d'una sortida, a la tardor.
Per Berlín, l'FMI és garantia de rigor i una manera de tranquil·litzar els ànims dels que consideren Grècia un sac sense fons. Merkel no va voler entrar a parlar de reestructurar el deute grec –com reclama l'FMI per seguir dins del rescat–, però sí d'“afluixar” la corda i suavitzar els terminis imposats a Atenes. La cancellera va fer un recital de la seva capacitat per mirar d'acontentar tothom i aquest serà previsiblement el missatge del seu discurs, dimecres al Bundestag, per demanar el sí al rescat. Quatre setmanes abans, en demanar llum verd a l'obertura de les negociacions amb Grècia, va encaixar 65 vots dissidents –dels 311 escons del grup conservador–. No perilla el vistiplau al rescat, ja que la gran coalició controla el 80% de la cambra. Però Merkel no vol que creixi la dissidència. El sí al nou rescat és el repte parlamentari imminent. L'altre és fer front a la crisi dels refugiats. Kos és un lloc de pas per a l'onada de refugiats que acaba preferentment a Alemanya: fins a 600.000 sol·licitants d'asil es calcula que rebrà aquest any la primera economia de la UE. Un rècord i una “empresa gegantina”, diu Merkel, que demana solucions a escala europea. Cal crear paràmetres unitaris entre els països membres i també “diferenciar” la immigració arribada de països segurs de la que fuig de conflictes com el de Síria.
Un 40% dels nous sol·licitants d'asil procedeixen dels Balcans, segons el govern. Mentre la immigració dels països segurs es barregi amb els que fugen de la guerra no es podran concentrar els recursos en aquests darrers. Aquí hi ha coincidències amb Grècia: a Kos es dóna preferència a les sol·licituds dels sirians i a Berlín es vol accelerar el retorn a casa dels que vénen de països segurs.