Lubitz, el apellido maldito

Alemanya recorda els escolars morts en el vol 9525

Lufthansa ha liquidat la marca Germanwings

Memorial en record de les víctimes del sinistre de Germanwings al lloc on es va produir al tragèida, als Alps francesos Foto: BORIS HORVAT / AF.

GEMMA C. SERRA - BERLÍN

Alemanya recordarà avui la catàstrofe aèria provocada per un copilot, Andreas Lubitz, a qui mai no s'hauria hagut de permetre volar. Només hi ha previst un acte, a les 10.41 hores, el moment en què Lubitz va estavellar contra els Alps francesos el vol de Germanwings 9525 que havia sortit del Prat i que mai no va arribar a Düsseldorf. Serà a l'institut Joseph König de Haltern am See, el poblet del land de Renània del Nord-Westfàlia on estudiaven els 16 alumnes que tornaven d'un intercanvi escolar al Maresme. Ells i dues professores figuraven entre les 150 víctimes de la catàstrofe.

L'institut Joseph König ha quedat marcat en la memòria col·lectiva alemanya com a símbol de la tragèdia provocada per un copilot de la filial de baix cost de Lufthansa, la companyia estrella de la primera potència europea. Un any després de la catàstrofe, precipitada per un cúmul de desgavells que encara ara costen d'entendre, a Alemanya es continua discutint com s'han d'indemnitzar uns familiars que, com els dels nois i noies de Haltern am See, segurament mai no trobaran consol al seu dolor.

La filial Germanwings i, per extensió, Lufthansa,
a través del seu president, Carsten Spohr, es van comprometre tot just després de la tragèdia a fer el que calgués, ràpidament, per "ajudar" les famílies. Aquell compromís es va concretar en una suma de 50.000 euros d'ajuda "immediata" per cada víctima mortal, que s'acompanyaven d'una oferta de 25.000 euros més, també per a cadascun d'aquells casos, i 10.000 euros més per als familiars directes.

Hi ha qui ho va acceptar, però també qui ho va considerar insuficient i es va adherir a una demanda col·lectiva contra l'escola de Lufthansa als Estats Units, allà on Lubitz es va formar com a pilot i, per tant, un dels estaments on va "fallar" la percepció necessària per adonar-se -i per comunicar- que el jove que volia ser pilot tenia greus trastorns psicològics. Els advocats dels querellants -34 familiars- tenien previst formalitzar la demanda col·lectiva aquesta setmana davant la justícia dels Estats Units.

Segons revelen mitjans alemanys, aspiren a aconseguir fins a cinc milions de dòlars per cadascuna de les víctimes, d'acord amb la pràctica dels Estats Units, on les indemnitzacions arriben a nivells molt superiors respecte al que se sol pagar a Europa.


Regulació en marxa

El govern alemany, per la seva banda, prepara una sèrie de regulacions per reformar la legislació actual, també pel que fa a la qüestió de les indemnitzacions, segons va avançar Der Spiegel.
A Alemanya, però, se'n parla poc, de les indemnitzacions als familiars de la catàstrofe. El nom de Germanwings va quedar tacat, i els successius detalls sobre els trastorns que tenia Lubitz -que al llarg dels últims anys havia passat per uns 40 metges i que estava de baixa el dia que va estavellar l'avió, però no ho va comunicar als seus superiors- no han fet sinó corroborar que molts mecanismes de control van fallar a l'entorn d'aquest "cas extrem" de pilot suïcida.

Pel que fa a Germanwings, un any després no queda cap rastre del nom de la filial en els webs del grup Lufthansa i la seva activitat ha quedat assumida per l'altra companyia de baix cost, Eurowings. Sembla que, fins i tot abans de la tragèdia, el futur de Germanwings ja estava decidit i el succés tan sols en va accelerar la desaparició.

A Lufthansa no sembla que li vagi tan malament el negoci. Malgrat les vagues successives dels pilots de la companyia -la catàstrofe del vol 4U9525 es va produir poc després d'una d'aquelles campanyes de protesta- i els teòrics efectes del cas Lubitz sobre la seva reputació, la línia aèria va presentar fa una setmana els resultats de l'exercici de l'any passat amb guanys. Va aconseguir uns 38 milions d'euros de beneficis el 2015, després d'anys successius en números vermells. Els resultats permetran repartir beneficis entre els accionistes, circumstància que no es va produir el 2014. Entre les causes que expliquen aquests resultats, hi ha la reducció del preu del carburant i una millora en la venda de passatges.
La passió per volar es manté; les necessitats de mobilitat en el món modern, també. Res no atura el ritme viatger, ni suïcides extrems com Lubitz ni atemptats. Aquest és el missatge que sembla que es desprèn d'aquests balanços.

Atentado al corazón de Europa: Bruselas

Europa s'uneix per lluitar contra el terror

Angela Merkel, la cancellera alemanya durant la compareixença que va fer ahir amb motiu dels atacs a Bèlgica afp

GEMMA C. SERRA

Aquest cop, els Vint-i-vuit sí que van parlar amb una sola veu: "És un dia negre per a Europa", deia una de les primeres reaccions oficials difoses via Twitter, poc després que saltessin les primeres informacions i abans encara que es confirmés que es tractava d'un atac terrorista coordinat. No era la reacció d'un dels grans líders, sinó del ministre alemany de Justícia, el socialdemòcrata Heiko Maas. Però d'alguna manera resumia el que després van ser totes les declaracions desfermades en el conjunt de la Unió Europea (UE).

"Ha estat un atac contra la nostra societat oberta i democràtica", deia un comunicat conjunt de tots els líders de la UE, en què s'expressava la solidaritat amb Bèlgica i la determinació de combatre el terrorisme "amb tots els mitjans necessaris".

La unitat per lluitar contra un terror que amenaça els valors i el dia a dia europeu era la tendència comuna, en una jornada en què uns i altres líders segurament se sentien més literalment a la vora del perill que en altres atemptats, igualment monstruosos, però potser allunyats físicament dels llocs per on es mou l'elit política europea. Hi havia coincidència total i absoluta que aquest cop l'atac ha anat al cor del poder de la UE i que, més que mai, s'imposen respostes conjuntes. En aquest sentit va anar el missatge del premier britànic, David Cameron -"farem tot el que calgui per ajudar"-; el del president francès, François Hollande -"tot Europa ha estat colpejada"- o el de la cancellera Angela Merkel -"el nostre horror és tan gran com la determinació de fer front al terrorisme".

Era un dia per mostrar unanimitat total, en una Europa que últimament ha donat més mostres d'egoismes nacionals que de cohesió. La cancellera, com la majoria dels líders, va enllaçar la seva declaració -"en nom del meu govern i en nom meu", va dir- amb el compromís de col·laborar amb Bèlgica en la persecució dels responsables dels atemptats. La lluita contra el terrorisme fa temps que ha deixat de ser un problema nacional, per al conjunt de la UE.

Les paraules del ministre Maas, contingudes en els 140 caràcters d'una piulada, expressaven molt més que l'horror multiplicat en la resta dels missatges del dia. Era la síntesi d'un dia negre, en una Europa que tanca fronteres -exteriors i interiors- per blindar-se contra l'arribada de refugiats, però que alhora necessita enfortir la seva seguretat davant aquest nou terrorisme, interconnectat, que sembla esquivar sense problemes els seus serveis d'espionatge i es desplaça entre França i Bèlgica, potser amb connexions a Alemanya i altres països comunitaris.

El primer que es va tallar, des d'Alemanya, va ser el trajecte ferroviari entre Aquisgrà i Brussel·les, la principal via de comunicació per tren. L'aeroport de Frankfurt, el de més trànsit del continent, es va preparar per rebre els avions que ja no podrien aterrar a Brussel·les, mentre s'articulava tot un dispositiu per acollir aquests viatgers que tampoc no podrien continuar en tren cap a la destinació prevista. Uns 500 vols destinats a l'aeroport belga de Zaventem havien quedat cancel·lats, dels quals uns cinquanta -ja en ple vol- van haver de ser desviats. Els controls a les carreteres van complicar encara més la logística d'aquests passatgers, en una setmana que a bona part del centre d'Europa és de vacances escolars -com la vinent-. Per al ciutadà comunitari s'encetava així una nova prova de resistència, semblant a la que es va viure al novembre amb els atemptats coordinats de París, que van portar al col·lapse les comunicacions per carretera, en tren o en avió de l'anomenat cor d'Europa.

Un dia negre, no només per les incomoditats als viatgers, sinó sobretot pel missatge que porta implícita l'última acció dels terroristes. Europa -i el cor del seu poder- són vulnerables.


Els EUA van oferir ahir a Bèlgica el seu suport en la "investigació" dels atemptats i van augmentar la seguretat en aeroports i metros. Quan es van produir els atemptats de París, el 13 de novembre passat, l'FBI i altres agències dels EUA van col·laborar amb els autoritats franceses en el cas. Aleshores el diari The New York Times va informar, citant funcionaris, que l'FBI havia enviat un grup d'agents especialitzats en la recuperació d'informació de dispositius electrònics. D'altra banda, des de l'Havana, el president dels EUA, Barack Obama, va condemnar els atacs i va instar la comunitat internacional a mantenir-se "unida".
Ferma condemna dels països àrabs

Diversos governs de països àrabs, entre ells l'Àràbia Saudita, Jordània i Egipte, van condemnar ahir amb fermesa els atacs i van rebutjar qualsevol tipus de violència i terrorisme. El rei de l'Aràbia Saudita va qualificar els atacs d'"actes criminals" i va demanar que s'uneixin els esforços de la comunitat internacional per lluitar contra el terrorisme. Per la seva banda, el monarca jordà Abdal·là II va instar, després de reunir-se amb l'alta representant de la UE per a Política Exterior, Federica Mogherini, a impulsar la lluita global contra en terrorisme, i també ho va demanar el president egipci, Abdel Fattah al-Sisi.

Abgang

Murió Westerwelle, el ministro de Exteriores que aupó y luego hundió a los liberales alemanes

Gemma Casadevall

Berlín, 18 mar (EFE).- El exministro de Exteriores alemán Guido Westerwelle falleció hoy de leucemia, a los 54 años, tres años después de pasar a la retaguardia y tras haber liderado al Partido Liberal (FDP) en su fase de máximo auge, pero también en su hundimiento como fuerza gubernamental. 

"Luchamos, tuvimos nuestra meta al alcance de los ojos, estamos agradecidos por haber compartido este increíble tiempo juntos. El amor permanece", rezaba la nota incluida en la web de la fundación creada por el político, ilustrada con una "selfie" en alguna playa, junto su esposo, Michael Mronz. 

A la noticia, difundida al mediodía, siguieron los mensajes de condolencia de todo el espectro político, incluida una Angela Merkel visiblemente emocionada, desde Bruselas, quien abría la conferencia de prensa tras la cumbre de la UE con un mensaje muy personal en recuerdo de quien fue, además de su aliado político, su amigo. 

"Su muerte me ha conmovido profundamente", es "realmente difícil aceptar su muerte, con apenas 54 años", dijo la canciller alemana, quien definió a Westerwelle como un "hombre perceptivo y reflexivo, una persona leal y fiable", que "cumplía la palabra dada". 

Westerwelle se convirtió en su ministro de Exteriores en su segunda legislatura, tras alzarse el FDP en las generales de 2009 con el 14,6 % de los votos, el más alto porcentaje jamás obtenido por un partido que marcó la pauta de la política exterior alemana y formó parte de 17 de los 23 Gobiernos federales del país. 

Quedó atrás así su etapa de ambicioso y elocuente líder de la oposición, ocho años después de haberse colocado al frente del FDP apadrinado por el más "histórico" entre los titulares de Exteriores, Hans-Dietrich Genscher. 

Su liderazgo en el partido quedó marcado por el denominado "proyecto 18", en alusión al porcentaje ambicionado en sus primeras elecciones como candidato -en 2002-, que entonces quedó en el 7,4 %. 

De esa campaña quedó la imagen del "Guidomobil", el autocar amarillo con que recorrió el país en pos del 18 %, para acabar como líder opositor con Merkel al frente de su primera gran coalición. 

A la siguiente elección logró su objetivo y se convirtió en vicecanciller de Merkel, a quien le unía ya antes una estrecha amistad, con episodios como el reconocimiento de facto de su homosexualidad, en 2004, al aparecer acompañado del empresario Mronz, entonces su novio, en la fiesta del 50 cumpleaños de Merkel. 

De su paso por Exteriores quedó, en lo positivo, el reconocimiento como objetivo a mimar de Latinoamérica, tras décadas de práctica marginalidad de la región para la política exterior germana. 

A escala interna fue una legislatura nada armoniosa, que arrancó maltrecha tras unas negociaciones enmarañadas por las exigencias del FDP, un teórico socio natural de la Unión Cristianodemócrata de Merkel demasiado ansioso de imprimir su huella al pacto de Gobierno. 

El FDP pasó a ser visto como un socio incómodo, de lo que se responsabilizó a Westerwelle, quien tras fuertes presiones internas cedió el liderazgo del partido a Philippe Rössler para concentrarse mejor en su función de ministro. 

En las generales de 2013, el FDP cayó por debajo del listón del 5 %, lo que le degradó a extraparlamentario a escala federal y dejó el reparto de escaños del Bundestag reducido a cuatro grupos: conservador, socialdemócrata, Verdes e Izquierda. 

Seis meses después del revés político se le diagnosticó la leucemia que precipitó su retirada de la vida pública para someterse a un trasplante de médula espinal. 

Siguió uno largo periodo de recuperación, del que apenas se filtraron algunas fotos asistiendo a actos deportivos junto a Mronz. 

En noviembre reapareció para presentar un libro -"Zwischen zwei Leben. Von Liebe, Tod und Zuversicht", "Entre dos mundos. Amor, muerte y optimismo"- en que relataba el proceso desde que le fue diagnostica la enfermedad hasta lo que creyó su regreso a la vida. 

Hace apenas unas semanas trascendió que había recaído y que se encontraba de nuevo en la clínica universitaria de Colonia, ciudad vecina a Bonn donde nació y donde se convirtió en abogado, la misma profesión que su padre. 

Los mensajes de condolencia se extendieron, inmediatamente después de conocerse su muerte, por toda la elite política alemana, encabezada el presidente del país, el independiente Joachim Gauck. 

Para su sucesor en Exteriores, el socialdemócrata Frank-Walter Steinmeier, Westerwelle fue un "auténtico patriota", europeísta y un "representante de la nueva Alemania, abierta al mundo y tolerante". EFE 

gc/si 

(foto)

El famoso día después

Merkel encaixa la bufetada electoral sense un pla B

Angel Merkel, la cancellera alemanya i líder de la Unió Cristianodemòcrata, durant la roda de premsa que va oferir ahir per valorar els resultats Foto: REUTERS.

GEMMA C. SERRA - BERLÍN

La cancellera Angela Merkel no va esperar ni el torn de preguntes per afrontar la realitat de la desfeta rebuda diumenge pel seu partit a les eleccions en tres lands. Va ser un "dia dur" per a la Unió Cristianodemòcrata (CDU) que presideix, va ser la seva primera frase, l'endemà del cop de realitat donat per les urnes a la seva gran coalició entre conservadors i socialdemòcrates. "No hi ha una solució duradora a la crisi dels refugiats i trigarà a haver-n'hi una", va admetre, tot seguit. Però cal continuar treballant fins a aconseguir l'objectiu d'una "solució europea", que no consisteixi a renunciar a Schengen, però que permeti reduir "de manera duradora" l'arribada de refugiats.

Ni el triomf del populisme dretà representat per Alternativa per Alemanya (AfD) -amb un 24,2%, a Saxònia-Anhalt, un 15,1% a Baden-Württemberg i un 12 % a Renània-Palatinat, els tres lands on es renovava la cambra regional- ni les exigències de canvi de rumb de l'agermanada Unió Socialcristiana de Baviera semblen afectar la cancellera, que dijous vinent haurà de trobar-se de nou amb els socis de la Unió Europea per abordar un preacord amb Turquia que implicaria les deportacions massives de sol·licitants d'asil.

Merkel s'ha agafat a aquesta taula de salvació en la qual pocs creuen, inclosos molts dels socis comunitaris. Sigui perquè la contrapartida de l'alliberament de visats per als turcs sona -a orelles de la CSU, per exemple- com un mal comparable a l'arribada de refugiats sirians, sigui per les advertències contra la seva legalitat, difoses des de tota mena d'organismes internacionals -com ara l'Acnur- i ONG. És més difícil que mai que Merkel surti de la pròxima cimera de la UE amb una victòria, ni que sigui moral. Però la cancellera sembla determinada a mostrar la solidesa enmig de les tempestes sobre el seu lideratge.

"No", va ser la seva resposta a la pregunta d'un periodista sobre si pensava sotmetre's a un vot de confiança al Parlament federal (Bundestag). La qüestió remet al recurs que sí que va adoptar en el seu moment el seu antecessor, el socialdemòcrata Gerhard Schröder, en situacions complexes. A Schröder li va sortir bé aquesta jugada, però va acabar convocant eleccions anticipades, el 2005, arran de successives sagnies electorals.

Merkel sembla ara decidida a seguir l'estratègia d'un altre excanceller, l'expatriarca de la seva CDU, Helmut Kohl, consistent a "aparcar" els problemes, amb l'esperança que aquests es resolguin sols. El pròxim gran escull electoral es prepara per a la tardor, amb les eleccions a la capital i ciutat-estat, Berlín. Un any després vindran les eleccions generals, en què l'AfD espera conquerir allò que fins ara no ha aconseguit cap formació netament ultradretana a Alemanya: escons al Bundestag.


L'ascens populista de dretes, terratrèmol o sacsejada puntual?

G. C. S

Els comentaris ahir a Berlín es dividien entre els que consideraven l'ascens del populisme de dretes un terratrèmol per al parlamentarisme alemany i els que el qualificaven de sacsejada puntual. No és el primer cop que el vot de protesta es dispara amb percentatges insospitats. Aquest va ser el cas del postcomunisme, després de la caiguda del mur, amb potencial de segona força als bastions de l'est. O el dels Pirates o fanàtics de la llibertat a internet, més recentment, que va esdevenir més aviat un foc d'encenalls. És aviat per saber si es consolidarà aquest vot de protesta de discurs xenòfob. El que sembla cert és que els anomenats establerts -la CDU de Merkel i els socialdemòcrates- experimenten una erosió sense precedents en la història recent del país.
Bipartidisme esgotat Al partit de la cancellera la van desbancar els Verds, a Baden Württemberg (sud). Els socialdemòcrates van quedar per sota dels nouvinguts de l'AfD, tant a Saxònia-Anhalt (est) com a Renània Palatinat(oest). El bipartidisme -entès com a alternància entre les dues forces majoritàries, amb el suport d'un soci minoritari- agonitza, quan falta un any i mig per esgotar-se la legislatura en gran coalició.

La realidad se impone al peor pronóstico

GEMMA C. SERRA - BERLÍN

Les urnes van ser més radicals  que els pitjors pronòstics per a la gran coalició d'Angela Merkel, mentre que el nou populisme dretà que ha crescut arran de la crisi migratòria es va alçar amb uns resultats inimaginables mesos enrere. Un 21% al land de Saxònia-Anhalt (est), un 14,4% a Baden-Württemberg (sud) i un 12,5% a Renània-Palatinat (oest) van ser els resultats de l'Alternativa per Alemanya (AfD), el representant del vot de càstig contra l'arribada de refugiats. La Unió Cristianodemòcrata (CDU) de Merkel, en canvi, es va veure superada pels Verds a Baden-Württemberg, on els ecopacifistes ja lideraven una aliança de govern regional amb els socialdemòcrates.

Pitjor encara li va anar al soci de la gran coalició de Merkel, el Partit Socialdemòcrata (SPD), que va quedar per sota de l'Alternativa per Alemanya tant a Saxònia-Anhalt com en aquest darrer land del sud.

L'únic motiu d'alegria que les eleccions van reservar als socialdemòcrates va ser haver pogut defensar el lideratge a Renània-Palatinat, però ni tan sols això s'atrevien a celebrar en una nit negra per als dos grans partits tradicionals alemanys.

Independentment dels efectes sobre els partits de la gran coalició de Merkel, les eleccions als tres lands estaven programades per marcar un abans i un després en la nova ultradreta alemanya. Fins ara, cap formació d'aquest espectre ha aconseguit entrar al Bundestag (Parlament federal) i només esporàdicament han obtingut escons en cambres regionals.

Nova dinàmica

Amb l'AfD, s'ha entrat en una dinàmica nova. No només perquè s'ha consolidat com a tercera força i ha sumat tres lands als cinc que fins ara tenia -Bremen i Hamburg, al nord, i Brandenburg, Saxònia i Turíngia, a l'est-. Més aviat pel salt que suposa el resultat obtingut a Saxònia-Anhalt, respecte al 12,2% que fins ara era el seu rècord, a Brandenburg. I sobretot pel gir que ha fet aquesta formació de només tres anys d'existència, ara obertament xenòfoba, cosa que fins ara era un tabú, si més no a escala parlamentària.

Quan es va fundar, el 2013, era encara un partit euroescèptic o neoliberal que pretenia reclutar el vot de càstig contra els rescats a Grècia. Amb aquesta plataforma, va guanyar els escons en els cinc primers lands esmentats, a més dels dos que té a l'eurocambra. Amb l'esclat de la crisi migratòria, ha donat un tomb cap a la xenofòbia oberta, en paral·lel al relleu a la seva cúpula. Si en la primera fase euroescèptica la direcció la marcava l'ala neoliberal, ara el rostre del partit és Frauke Petry, una dona jove nascuda a Dresden, la ciutat on s'ha originat el moviment dels Patriotes Europeus contra la Islamització d'Occident (Pegida).

L'AfD va quedar a les portes d'entrar al Bundestag en les generals del 2013, en què va sumar un 4,6%, tres dècimes per sota del llistó mínim per obtenir escons a Alemanya. Ara ha pres una embranzida que sembla imparable de cara a les generals previstes per al 2017, on Alemanya es podria trobar, per primer cop a la història, una formació xenòfoba dins del Bundestag.

Merkel té aquesta setmana una nova prova a la UE, amb la cimera en què s'ha de fixar el preacord amb Turquia que pretén permetre les deportacions massives de refugiats. Sigui quin sigui el resultat de la cimera, la línia de la cancellera dins d'Alemanya ja havia canviat. De la generositat inicial, s'ha passat a les lleis restrictives, en un país on l'any passat van arribar 1,1 milions de refugiats. Hi ha coincidència, tant a l'ala més dretana de la CDU com a l'AfD, a l'hora de "responsabilitzar Merkel d'aquestes arribades massives". Els resultats als tres lands no donen marge per a l'optimisme pel que fa a un retorn que es va anomenar, uns mesos abans, de "cultura de benvinguda" als que busquen a Alemanya un refugi davant l'horror que els ha fet deixar casa seva.

La buena estrella de Angie, a examen

El futur de Merkel, en mans de tres länder

Gemma C. Serra, Berlín

La bona estrella electoral d'Angela Merkel es podria apagar avui en les eleccions a tres lands, com a mostra del desgast d'una cancellera que semblava immune a les crisis. A Baden-Württemberg, l'estat federat del sud sinònim de prosperitat, la Unió Cristianodemòcrata (CDU) es podria veure desbancada com a primera força pels Verds. A Renània-Palatinat, a l'oest, la vicepresidenta del partit i teòrica aspirant a ser la successora de Merkel, Julia Klöckner, no s'imposarà segons els sondejos a la primera ministra regional, la socialdemòcrata Malu Dreyer. I a Saxònia-Anhalt, a l'est, on sembla que la CDU sí que conservarà el lideratge, la ultradretana Alternativa per Alemanya (AfD) es podria disparar fins al 18%, el millor resultat de la formació xenòfoba, nascuda fa tres anys.

La CDU està afeblida. Als seus socis de la gran coalició, els socialdemòcrates, encara els va pitjor, i el més greu és que els beneficiats per la debilitat dels grans partits no són els grups minoritaris tradicionals, Verds i l'Esquerra, sinó aquesta nova ultradreta, que el 2013 es va donar a conèixer com a formació euroescèptica i contrària al rescat de Grècia i que ara ha passat a la xenofòbia oberta per reclutar el vot de protesta contra l'acollida de refugiats.

L'AfD, que en les eleccions generals del 2013 va quedar fora del Bundestag (Parlament federal) per poc -amb un 4,7% dels vots, tres dècimes per sota del llistó mínim del 5% del sistema alemany-, entrarà a les tres cambres regionals, amb percentatges d'entre el 10% i el 18%. L'AfD -que ja tenia escons en cinc cambres regionals, del total de 16 estats federats, a més de dos eurodiputats- prendrà així embranzida cap a les generals del 2017, en una Alemanya on sembla que s'ha esquerdat el blindatge de dècades al Bundestag contra l'extremisme dretà.

Les eleccions d'avui tenen lloc a tres estats federats molt diferents, políticament i econòmicament. Al pròsper Baden-Württemberg, hi governa des de fa quatre anys una coalició liderada pel verd Winfried Kretschmann, amb els socialdemòcrates com a soci petit, però amb la CDU com a primer partit. A Saxònia-Anhalt, a l'encara econòmicament deprimit est alemany, hi ha una gran coalició com la de Merkel a Berlín. I a Renània-Palatinat, hi governa una aliança entre socialdemòcrates i Verds, la constel·lació tradicional del que era, a l'oest, el "cor" roig històric del país.

Maldecaps

Que als tres lands hi col·loqui la pica la nova ultradreta -potser amb més del 10%- seria més que una clatellada d'efectes regionals. Voldria dir que a Merkel no li ha servit de res donar un tomb a la seva política de refugiats i passar de la generositat a l'enduriment de les mesures contra la immigració il·legal o les concessions a Turquia a canvi que se'ls quedi al seu territori o que fins i tot n'accepti les deportacions. Els mesos de pressions sobre la cancellera, dins la mateixa coalició de govern, han fet trontollar la seva imatge entre l'electorat. Les maniobres per intentar modificar la seva línia, sense que sembli que la ultradreta li està marcant l'agenda, tampoc no han donat els resultats esperats, segons han indicat els analistes aquests dies.

Si les urnes confirmen els pronòstics marcats per les enquestes, Angela Merkel es trobarà diumenge al vespre amb una ultradreta com a vencedora moral dels comicis. S'haurà estès així a Alemanya la perillosa evolució política que ja es va fer palesa a França i a Polònia, entre els veïns de la primera potència europea, així com al conjunt de la UE, cada cop més insensible envers els refugiats.

Conviviendo con Beatrix y Frauke

La derecha radical, un voto de castigo que "llegó para quedarse"

Gemma Casadevall

Berlín, 13 mar (EFE).- El populismo de derechas de Alternativa para Alemania (AfD) fue hoy el vencedor moral de las elecciones celebradas en tres "Länder" del país, donde la crisis migratoria pasó factura a la gran coalición de Angela Merkel mientras esa formación de nuevo cuño se disparó a porcentajes de hasta el 24 %. 

"Es un buen día para la democracia. La catastrófica línea de Merkel ha abierto los ojos a la gente", proclamó la exultante Frauke Petry, de 40 años y rostro del AfD desde 2014, en una noche electoral que ha catapultado a su partido a la posición de segunda fuerza tanto en Sajonia-Anhalt (este) y a tercera en Baden-Württemberg (sur) y Renania Palatinado (oeste). 

Los porcentajes alcanzados por esa formación de tintes xenófobos son más que el previsto toque de advertencia a los conservadores de Merkel o sus socios socialdemócratas de coalición: alrededor del 24 % alcanzaron en el estado federado del este, mientras que en el del sur lograron el 15 % y en Renania Palatinado quedaron en el 12,4 %. 

Petry alardeó de las "dramáticas pérdidas" sufridas por las filas gubernamentales, afirmó que la "campaña de difamación" sufrida por el resto de formaciones o por los medios no han obstaculizado su vitoria y colocó a los suyos en la "calle de los vencedores", con la mirada puesta ya en el Bundestag (parlamento federal).

"Hemos llegado aquí para quedarnos. Alemania vuelve a tener una oposición real", afirmaba en declaraciones a Efe, la eurodiputada Beatriz von Storch, en medio de la euforia de sus correligionarios, entre gritos de "Merkel tiene que irse" ("Merkel muss weg"). 

La crisis migratoria ha sido su plataforma -"eso es indudable", admitió Storch, representante del discurso abiertamente xenófobo del partido-; y su siguiente etapa son las regionales en Berlín, el próximo otoño, y luego las generales al Bundestag, en 2017. 

"Alemania necesita una formación como la nuestra, sin complejos, que hable el idioma de la calle", añadió von Storch, desde un hotel de un barrio periférico del este de la capital, su cuartel general en esta jornada, después de que otros establecimientos de la ciudad rehusaran acogerlos por razones de seguridad. 

AfD nació en 2013 como aglutinante del voto euroescéptico contra los rescates a Grecia, pero adoptó ante la crisis migratoria la vía populista, tras defenestrar a la que fue su cúpula fundacional neoliberal para erigirse en representante del voto de protesta contra la llegada de refugiados. 

El euroescepticismo de sus orígenes le había dado acceso en sus primeros tres años a las cámaras de cinco "Länder" -Bremen y Hamburgo, al norte, y Brandeburgo, Turingia y Sajonia, en el este-. 

También con este discurso mantiene dos puestos en la Eurocámara, incluido el de von Storch, quien en esta campaña llegó a legitimar el uso de armas de fuego contra los inmigrantes ilegales, "en último extremo", incluidos mujeres y niños. 

La eurodiputada -nieta de un ministro nazi y casada con un chileno de origen alemán- relativizó luego lo referido a los niños, pero su declaración se inscribe en la retahíla de polémicas rayanas con el neonazismo surgidas entre sus filas. 

Bajo el liderazgo de Petry, la AfD ha enterrado el neoliberalismo para adentrarse sin reservas en terreno xenófobo, sin hacerle ascos a la abultada militancia neonazi que reclutó en campaña. 

Los tres "Länder" conquistados dan ímpetu a la formación de cara a las generales previstas para 2017, después de que en 2013 no obtuvieran escaños, al quedar en el 4,6 %, unas décimas por debajo del listón del 5 % mínimo para acceder a representación parlamentaria en Alemania. 

Hasta ahora ningún partido del espectro ultraderechista logró salvar, a escala federal, esta especie de blindaje incluido en el sistema electoral alemán precisamente como cortafuegos para formaciones extremista. 

Las formaciones de este ámbito han obtenido escaños en algunas cámaras regionales o corporaciones locales, pero nunca alcanzaron el Bundestag (parlamento federal). 

Los porcentajes logrados hoy por la AfD la enfilan hacia el Parlamento federal, lo que sería un hito para el nuevo populismo de derechas, a imagen del ascenso de estas formaciones en la vecina Francia, Polonia y países escandinavos. 

El sistema inmunológico alemán frente a éstas parece haberse resquebrajado, de la mano de la crisis migratoria que vive la Unión Europea y que ha hundido a Merkel y los suyos. EFE 

gc/nl/emm 

(foto) (vídeo)

Del paseo por el desabrido este al mitin fantasmal

Merkel llama a luchar "hasta el último aliento" por el voto

Gemma Casadevall

Halle/Merseburg (Alemania), 11 mar (EFE).- La canciller alemana, Angela Merkel, llamó hoy a sus filas a luchar "hasta el último aliento" por el voto, ante las elecciones regionales del próximo domingo, consideradas cruciales para su línea frente a los refugiados y para su propio futuro político. 

"Nosotros, los cristianodemócratas, llamamos a las cosas por su nombre. Y condenamos y perseguimos todo acto criminal, sea si se ataca a un refugiado o si éste comete un delito en nuestro país", afirmó la líder de la Unión Cristianodemócrata (CDU), en el cierre de campaña de la formación en el "Land" de Sajonia-Anhalt. 

El lugar elegido fue un teatro de variedades de Halle, la segunda ciudad de dicho estado federado, en el este del país, que como los de Baden-Württemberg (sur) y Renania Palatinado (oeste) renueva su parlamento el domingo. 

Son unos comicios marcados por la crisis de los refugiados y las presiones sobre la canciller desde sus propias filas para frenar su llegada al país, en medio de la emergencia de la ultraderecha de nuevo cuño representada por Alternativa para Alemania (AfD). 

"La llegada de refugiados se está reduciendo sensiblemente", afirmó Merkel, según la cual ello se debe a las medidas ya adoptadas o en curso, a escala nacional y europea. 

La líder de la CDU y canciller pidió el voto para el primer ministro regional, Reiner Haseloff, y defendió su línea -"nunca ha estado Alemania tan bien como está ahora", insistió-, con su habitual tono sereno y sin estridencias, pese a que la situación es, políticamente y socialmente, explosiva. 

Los ataques contra centros de refugiados son diarios en todo el país -en Halle se produjeron este viernes acciones contra un centro donde iban a tener lugar "simulacros" de votación para inmigrantes. 

La ciudad era hoy un microcosmos de los demonios que se pueden venir encima a Merkel, en particular, y a la acogida de refugiados, en lo global, de confirmarse el batacazo que los sondeos pronostican a la CDU, por un lado, y el auge ultraderechista, por el otro. 

En Merseburg, localidad vecina a Halle, había convocado una manifestación la AfD, aglutinante del voto de castigo contra la llegada de refugiados, de los que Alemania recibió a 1,1 millones en 2015. 

Encabezaba el cartel Bjorn Höcke, representante del ala más xenófoba en la AfD, quien sostiene tesis como la de la "inferioridad genética" de los africanos. 

"Es reicht" -"Ya basta"-, es su eslogan en campaña, alusivo a la llegada de los refugiados y omnipresente en todas las ciudades, grandes o pequeñas, donde el domingo hay elecciones. 

"Algunos prefieren ver despobladas nuestras ciudades antes que habitadas por no alemanes", comentaba Saib, hijo de alemana y somalí, de 20 años, en un puesto de Los Verdes a pocos metros del de la AfD, un centro comercial casi desierto, como el resto de Meserburg, en un viernes por la tarde. 

"De día parecen educados. En cuanto oscurece hay que protegerse, esconder a nuestras hermanas o novias", afirmaba Wolf, militante de más o menos la misma edad, pero de la AfD, en referencia a los abusos masivos de Colonia la pasada Nochevieja. 

A la manifestación en Merseburg siguió el cierre de campaña en Magdeburg, capital del Sajonia-Anhalt, con el mismo Höcke y el líder del vecino "Land" de Brandeburgo, Alexander Gauland, quien acoge sin remilgos en sus filas a declarados neonazis. 

Sajonia-Anhalt podría dar a la AfD un resultado espectacular para un partido fundado hace apenas tres años: un 18 %, según los sondeos, seis puntos por encima del 12 % logrado en 2013 por Gauland en su estado y el mejor resultado hasta ahora para esa formación, con escaños en cinco de los dieciséis "Länder". 

Merkel libró su batalla en Halle, donde también cerró su campaña el carismático Gregor Gysi, líder de La Izquierda, formación que en el pasado luchó contra el estigma de heredera de la Alemania comunista y que ahora, paradójicamente, puede "salvar" a Sajonia-Anhalt de tener a la AfD como segunda fuerza. 

"Quedan dos días. Cada voto importa, hay que impedir que la ultraderecha avance, disfrazada ahora de ciudadanos honrosos que quieren defender el país de un invasor inventado", clamó Gysi. 

A La Izquierda se le pronostica en ese "Land" un sólido 21 %, once puntos por debajo de la CDU y tres por encima de la actual bestia negra de la política alemana, la AfD, una formación decidida a lograr lo que hasta ahora no consiguió nunca la ultraderecha: acceder al Bundestag, el Parlamento federal, en las generales de 2017. EFE gc/si

Marinita

Las fosas comunes del franquismo, a través del debut literario alemán "Esperanza"

Gemma Casadevall

Berlín, 4 mar (EFE).- Las fosas comunes y la represión franquista llegaron hoy a las librerías de Alemania a través de "Esperanza", la ópera prima de la cineasta germano-española Marina Caba Rall y editada por Klaus Wagenbach, un referente entre los descubridores de nuevos talentos. 

"Esperanza es el nombre de mi protagonista y también la expresión del anhelo de que España afronte a escala oficial su historia", explicó en entrevista a Efe Caba Rall, nacida en Madrid en 1964 y residente en Alemania desde los diez años. 

Su historia iba a ser una película, tejida sobre un caso con el que se topó mientras rodaba el documental "Treinta años de paso" (1998), basado en ocho españoles que emigraron en los 60 a Alemania y evocaban cómo era la España que dejaron atrás. 

Ahí la sacudió la historia de una mujer, emigrada a Canadá, que de pronto descubrió que el hijo no reconocido que dejó, al abandonar España, estaba buscándola para conocerla. 

Escribió el guion, encontró financiación en Alemania, pero no en España -"coincidió con el peor momento de la crisis", explicó-. Decidió convertir su película en la novela que hoy llegó a las librerías alemanas y que el próximo 20 de marzo será presentada en la Feria del Libro de Leipzig (este del país). 

Su Esperanza no es esa emigrante en Canadá, "sino un personaje ficticio", residente en Berlín como la misma Caba Rall, que a punto de jubilarse y creyendo tener su vida en orden -felizmente casada con un alemán y madre de dos hijos-, se ve confrontada con la vida y el hijo que dejó atrás, en un pueblo cercano a Cáceres. 

"Reaparece el hijo del que nunca contó nada a nadie y también el personaje del tío Ramón. Uno de tantos republicanos que se echaron al monte tras la guerra civil y uno de los últimos ejecutados por el franquismo, ya en los 50", explicó la autora. 

Podría ser cualquiera de los 1.567 republicanos muertos por la represión franquista en Extremadura. O también una de las 284 víctimas cuyos cuerpos se localizaron en los últimos años en esa comunidad autónoma, dentro del Proyecto para la Recuperación de la Memoria Histórica. 

La novela discurre entre Berlín y Cáceres, lugar de origen del abuelo de la autora, un republicano que fue condenado a muerte por el franquismo -aunque finalmente no ejecutado, precisa-. 

Décadas después de dejar su vida y su pueblo cacereño, Esperanza vuelve al lugar que apenas pisó nunca más con la tarea de localizar un cuerpo del tío ejecutado junto a tres encinas para exhumarlo. 

Es una empresa traumática, en lo privado, y compleja, a la práctica, dificultada por lo que Caba Rall califica de "déficit español" para la superación del pasado. 

"A escala oficial Alemania hizo mejor sus deberes que España, en lo que a la memoria histórica se refiere. Pero en España se ha hecho mejor que aquí en lo de hablarlo entre nosotros, reconciliarnos", opina la cineasta y escritora. 

La trama discurre entre el relato de Esperanza y el de su hija Karla, más el de Juan, el hijo abandonado. Se salta del pasado al presente, en una narrativa hecha de frases cortas, una historia donde algunos lazos no son los que aparentan y cuya raíz acabará siendo más terrible aún de lo que se apuntó. 

Caba Rall, hija y nieta de escritores -Rubén Caba, su padre, y Pedro Caba, su abuelo- optó por el alemán para escribir su novela, aunque le hubiera gustado alternarlo con el español -"mis dos idiomas de uso diario y los de mi personaje", indicó-, lo que desde el punto de vista editorial habría sido impracticable. 

Encontró en Klaus Wagenbach -editorial que desde 2002 dirige Susanne Schüssler, la esposa del editor, ya retirado- el apoyo que precisaba para su novela, del mismo modo que ahora espera dar en España con quien la edite traducida al español. 

No se plantea de momento tratar de recuperar el proyecto original de hacer una película, sino que se dice feliz con el libro, su debut literario. Una novela, por lo demás, muy visual, lo que de alguna manera remite de regreso al ámbito cinematográfico. EFE 

gc/agf 

(foto)

Final abierto

Alemanya intenta prohibir la ultradreta més violenta

GEMMA C. SERRA - BERLÍN

El Tribunal Constitucional alemany va obrir ahir un nou procés d'il·legalització contra el Partit Nacional Democràtic (NPD), una formació que mai no ha aconseguit escons al Parlament federal (Bundestag) i que concentra els corrents més violents del neonazisme alemany.

És el segon intent d'intervenció contra l'NPD des de l'alt tribunal, després que fracassés el 2003 una primera iniciativa de prohibició empresa aleshores pel govern i les dues cambres del Parlament. La demanda va acabar desestimada perquè es basava en els testimonis de confidents policials i agents dobles, una qüestió controvertida perquè es van considerar interlocutors “interessats” –o fins i tot comprats.

Ara, el Bundesrat, la cambra alta o de representació territorial, ha donat suport a aquesta nova demanda, fonamentada en observacions de la vida interna de l'NPD, les seves activitats i els seus vincles amb les prop de 200 “camaraderies” locals de tot el país, aglutinants del neonazisme més violent i difícil de controlar. Fundat el 1964, l'NPD representa el neonazisme “clàssic”, amb molta força operativa a escala local, però irrellevant des del punt de vista de la vida parlamentària. Actualment, només té escons a una cambra regional de l'est (al land de Mecklenburg-Pomerània occidental), però mai, en tota la seva història, no n'ha tingut –com tampoc cap altra força de la ultradreta alemanya– al Parlament federal, el Bundestag. La llei electoral alemanya, dissenyada per blindar-se contra els extremismes, posa un llistó mínim del 5% dels vots per accedir a representació parlamentària. Aquesta norma ha deixat fora de l'espectre parlamentari la ultradreta, que només a escala regional i en alguns dels seus bastions supera el llistó.

En les generals del 2013, l'NPD va obtenir un 1,3% dels vots, malgrat haver-se aliat amb la Unió del Poble Alemany (DVU) amb la intenció de concentrar electorat. Un any després sí que van aconseguir, en canvi, entrar a l'eurocambra, on no hi ha la clàusula del 5%, i plantar així la seva pica a Estrasburg, en forma de l'escó guanyat pel seu expresident Udo Voigt, amb tan sols un 1%.

Voigt, un reconegut negacionista de l'Holocaust –delicte que a Alemanya pot suposar presó–, té el seu lloc a l'eurocambra i rep els fons públics corresponents. A aquest únic escó europeu, més el de l'esmentat land de l'est, i els 360 llocs a diferents municipis i districtes locals deu més de la meitat dels seus ingressos. La seva militància amb prou feines aporta fons a l'organització, ja que només té 5.600 afiliats, la meitat que deu anys enrere.

Si prosperés la demanda de prohibició del Bundesrat, l'NPD perdria òbviament tota font d'ingressos públics, però no queda clar que també quedés neutralitzada la seva capacitat operativa. Els seus 360 llocs a corporacions locals són el reflex de la seva força real en pobles i poblets de tota la meitat est del país, principalment. És allà on desplega les seves accions intimidatòries contra batlles i altres polítics locals, i és allà on, per exemple, es produeixen els atacs contra centres de refugiats i agressions xenòfobes.

El land de Saxònia, també a l'est, és el més “poblat” quant a representants de l'NPD en els poders locals. El seu primer ministre, Stanislaw Tillich, encapçalava ahir la representació de la part demanant al Tribunal Constitucional, en qualitat de president de torn del Bundesrat. Tillich, de la CDU de Merkel, ha reconegut que al seu land les coses no acaben de funcionar com caldria. Ha estat arran de les repetides situacions de setge viscudes per refugiats, a pobles i poblets com els que estan sota el domini soterrat de l'NPD.

Socavan o no la democracia, esa es la cuestión

El TC alemán procesa el brazo político del neonazismo

Gemma Casadevall

Berlín, 1 mar (EFE).- El Tribunal Constitucional alemán (TC) abrió hoy un proceso contra el Partido Nacional Democrático (NPD), formación irrelevante a escala parlamentaria, pero con notable capacidad operativa como brazo político del neonazismo más violento. 

Trece años después de fracasar un primer intento de ilegalización, el TC inició de nuevo el procedimiento contra el partido en respuesta a la demanda de la Cámara Alta (Bundesrat), según la cual el NPD atenta, por su ideología y actividades, contra los principios y orden democráticos del país. 

Sin escaños en el Parlamento federal (Bundestag) y apenas cinco puestos en una cámara regional -la de Mecklenburgo-Antepomerania-, el NPD tiene sin embargo representantes en 360 administraciones locales, principalmente en el este del país, y vínculos con las 200 camaraderías o grupúsculos neonazis repartidos por toda Alemania. 

A su militancia -5.600 afiliados- o simpatizantes no organizados se atribuyen acciones de acoso e intimidación a alcaldes y otros políticos locales, marchas contra albergues de refugiados, agresiones xenófobas o antisemitas y proselitismo neonazi. 

"Todo proceso de ilegalización de un partido implica poner a prueba al conjunto de la democracia constitucional del Estado", advirtió al abrir la vista el presidente del TC, Andreas Vosskuhle. 

En toda la historia de la República Federal de Alemania (RFA) solo han prosperado dos demandas de prohibición -contra el Partido Socialista del Reich, heredero del nacionalsocialismo, y el Partido Comunista de Alemania, ambas en la postguerra-, recordó Vosskuhle. 

Al TC le compete "evaluar y juzgar", en un "proceso justo", si procede la ilegalización, lo que exige cuestiones objetivas y "no coyunturales", ya que debe demostrarse con pruebas fehacientes, como se haría en un juicio penal, que el partido pretende "socavar" el orden democrático, alertó. 

La apertura del proceso coincide con la alarma política y social generada en Alemania por el incremento de la violencia neonazi y también con la efervescencia adquirida por nuevas formaciones xenófobas apuntaladas en un voto de protesta contra la acogida de refugiados en el país. 

Al primer ministro del "Land" de Sajonia y presidente de turno del Bundesrat, Stanislaw Tillich, le correspondió encabezar ante el TC la representación de la parte demandante. 

En Sajonia se concentran 101 del total de 360 cargos que tiene el NPD en los entes locales y ese "Land" es ahora presentado como exponente de la nueva violencia xenófoba, con repetidos ataques contra refugiados o como cuna del movimiento Patriotas Europeos contra la Islamización de Occidente (Pegida). 

Tillich, quien se ha visto confrontado con los déficit de su región en la lucha contra la ultraderecha, advirtió hoy de la peligrosidad del NPD, de su capacidad operativa y de su propósito de alterar "el orden democrático europeo". 

En esta órbita se inscribe el expresidente del partido Udo Voigt, eurodiputado de la formación que hoy estuvo presente en el TC junto a la cúpula del NPD y al también militante y abogado Peter Richter, su representante legal. 

Voigt, con un abultado historial de procesos a sus espaldas, incluida una condena por negación del Holocausto, accedió a la Eurocámara en 2014 tras obtener apenas un 1 % de los votos, ya que en los comicios europeos se eliminó el listón mínimo del 5 % que existe en el resto del sistema electoral alemán. 

En la primera vista, de las tres previstas esta semana, el NPD presentó varias alegaciones contra el proceso: intentó recusar a dos de los magistrados del TC por supuesta imparcialidad y denunció también la presunta participación de infiltrados policiales en la demanda. 

En 2003 el TC sobreseyó la primera causa contra el partido -respaldada por el Gobierno y las dos cámaras del Parlamento- por estar sustentada en declaraciones de infiltrados o confidentes. 

Casi una década después, el Bundesrat decidió en 2012 impulsar en solitario esta segunda demanda, bajo el impacto de las revelaciones en torno a la célula Clandestinidad Nacionalsocialista (NSU), que en una década asesinó impunemente a nueve inmigrantes en distintas partes del país. 

La existencia del grupo, integrado por tres neonazis y con presuntos cómplices en el NPD, salió a relucir a raíz del suicidio de dos miembros del trío acosados por la policía tras un atraco. 

El Gobierno federal no se sumó a la iniciativa del Bundesrat y tampoco lo hizo la Cámara Baja, por temor a un nuevo fracaso que podría envalentonar aún más a la ultraderecha. EFE 

gc/nl/psh