martes, 15 de marzo de 2016

El famoso día después


Merkel encaixa la bufetada electoral sense un pla B





























GEMMA C. SERRA - BERLÍN

La cancellera Angela Merkel no va esperar ni el torn de preguntes per afrontar la realitat de la desfeta rebuda diumenge pel seu partit a les eleccions en tres lands. Va ser un "dia dur" per a la Unió Cristianodemòcrata (CDU) que presideix, va ser la seva primera frase, l'endemà del cop de realitat donat per les urnes a la seva gran coalició entre conservadors i socialdemòcrates. "No hi ha una solució duradora a la crisi dels refugiats i trigarà a haver-n'hi una", va admetre, tot seguit. Però cal continuar treballant fins a aconseguir l'objectiu d'una "solució europea", que no consisteixi a renunciar a Schengen, però que permeti reduir "de manera duradora" l'arribada de refugiats.

Ni el triomf del populisme dretà representat per Alternativa per Alemanya (AfD) -amb un 24,2%, a Saxònia-Anhalt, un 15,1% a Baden-Württemberg i un 12 % a Renània-Palatinat, els tres lands on es renovava la cambra regional- ni les exigències de canvi de rumb de l'agermanada Unió Socialcristiana de Baviera semblen afectar la cancellera, que dijous vinent haurà de trobar-se de nou amb els socis de la Unió Europea per abordar un preacord amb Turquia que implicaria les deportacions massives de sol·licitants d'asil.

Merkel s'ha agafat a aquesta taula de salvació en la qual pocs creuen, inclosos molts dels socis comunitaris. Sigui perquè la contrapartida de l'alliberament de visats per als turcs sona -a orelles de la CSU, per exemple- com un mal comparable a l'arribada de refugiats sirians, sigui per les advertències contra la seva legalitat, difoses des de tota mena d'organismes internacionals -com ara l'Acnur- i ONG. És més difícil que mai que Merkel surti de la pròxima cimera de la UE amb una victòria, ni que sigui moral. Però la cancellera sembla determinada a mostrar la solidesa enmig de les tempestes sobre el seu lideratge.

"No", va ser la seva resposta a la pregunta d'un periodista sobre si pensava sotmetre's a un vot de confiança al Parlament federal (Bundestag). La qüestió remet al recurs que sí que va adoptar en el seu moment el seu antecessor, el socialdemòcrata Gerhard Schröder, en situacions complexes. A Schröder li va sortir bé aquesta jugada, però va acabar convocant eleccions anticipades, el 2005, arran de successives sagnies electorals.

Merkel sembla ara decidida a seguir l'estratègia d'un altre excanceller, l'expatriarca de la seva CDU, Helmut Kohl, consistent a "aparcar" els problemes, amb l'esperança que aquests es resolguin sols. El pròxim gran escull electoral es prepara per a la tardor, amb les eleccions a la capital i ciutat-estat, Berlín. Un any després vindran les eleccions generals, en què l'AfD espera conquerir allò que fins ara no ha aconseguit cap formació netament ultradretana a Alemanya: escons al Bundestag.


L'ascens populista de dretes, terratrèmol o sacsejada puntual?

G. C. S

Els comentaris ahir a Berlín es dividien entre els que consideraven l'ascens del populisme de dretes un terratrèmol per al parlamentarisme alemany i els que el qualificaven de sacsejada puntual. No és el primer cop que el vot de protesta es dispara amb percentatges insospitats. Aquest va ser el cas del postcomunisme, després de la caiguda del mur, amb potencial de segona força als bastions de l'est. O el dels Pirates o fanàtics de la llibertat a internet, més recentment, que va esdevenir més aviat un foc d'encenalls. És aviat per saber si es consolidarà aquest vot de protesta de discurs xenòfob. El que sembla cert és que els anomenats establerts -la CDU de Merkel i els socialdemòcrates- experimenten una erosió sense precedents en la història recent del país.
Bipartidisme esgotat Al partit de la cancellera la van desbancar els Verds, a Baden Württemberg (sud). Els socialdemòcrates van quedar per sota dels nouvinguts de l'AfD, tant a Saxònia-Anhalt (est) com a Renània Palatinat(oest). El bipartidisme -entès com a alternància entre les dues forces majoritàries, amb el suport d'un soci minoritari- agonitza, quan falta un any i mig per esgotar-se la legislatura en gran coalició.