El futur de Merkel, en mans de tres länder
La bona estrella electoral d'Angela Merkel es podria apagar avui en les eleccions a tres lands, com a mostra del desgast d'una cancellera que semblava immune a les crisis. A Baden-Württemberg, l'estat federat del sud sinònim de prosperitat, la Unió Cristianodemòcrata (CDU) es podria veure desbancada com a primera força pels Verds. A Renània-Palatinat, a l'oest, la vicepresidenta del partit i teòrica aspirant a ser la successora de Merkel, Julia Klöckner, no s'imposarà segons els sondejos a la primera ministra regional, la socialdemòcrata Malu Dreyer. I a Saxònia-Anhalt, a l'est, on sembla que la CDU sí que conservarà el lideratge, la ultradretana Alternativa per Alemanya (AfD) es podria disparar fins al 18%, el millor resultat de la formació xenòfoba, nascuda fa tres anys.
La CDU està afeblida. Als seus socis de la gran coalició, els socialdemòcrates, encara els va pitjor, i el més greu és que els beneficiats per la debilitat dels grans partits no són els grups minoritaris tradicionals, Verds i l'Esquerra, sinó aquesta nova ultradreta, que el 2013 es va donar a conèixer com a formació euroescèptica i contrària al rescat de Grècia i que ara ha passat a la xenofòbia oberta per reclutar el vot de protesta contra l'acollida de refugiats.
L'AfD, que en les eleccions generals del 2013 va quedar fora del Bundestag (Parlament federal) per poc -amb un 4,7% dels vots, tres dècimes per sota del llistó mínim del 5% del sistema alemany-, entrarà a les tres cambres regionals, amb percentatges d'entre el 10% i el 18%. L'AfD -que ja tenia escons en cinc cambres regionals, del total de 16 estats federats, a més de dos eurodiputats- prendrà així embranzida cap a les generals del 2017, en una Alemanya on sembla que s'ha esquerdat el blindatge de dècades al Bundestag contra l'extremisme dretà.
Les eleccions d'avui tenen lloc a tres estats federats molt diferents, políticament i econòmicament. Al pròsper Baden-Württemberg, hi governa des de fa quatre anys una coalició liderada pel verd Winfried Kretschmann, amb els socialdemòcrates com a soci petit, però amb la CDU com a primer partit. A Saxònia-Anhalt, a l'encara econòmicament deprimit est alemany, hi ha una gran coalició com la de Merkel a Berlín. I a Renània-Palatinat, hi governa una aliança entre socialdemòcrates i Verds, la constel·lació tradicional del que era, a l'oest, el "cor" roig històric del país.
Maldecaps
Que als tres lands hi col·loqui la pica la nova ultradreta -potser amb més del 10%- seria més que una clatellada d'efectes regionals. Voldria dir que a Merkel no li ha servit de res donar un tomb a la seva política de refugiats i passar de la generositat a l'enduriment de les mesures contra la immigració il·legal o les concessions a Turquia a canvi que se'ls quedi al seu territori o que fins i tot n'accepti les deportacions. Els mesos de pressions sobre la cancellera, dins la mateixa coalició de govern, han fet trontollar la seva imatge entre l'electorat. Les maniobres per intentar modificar la seva línia, sense que sembli que la ultradreta li està marcant l'agenda, tampoc no han donat els resultats esperats, segons han indicat els analistes aquests dies.
Si les urnes confirmen els pronòstics marcats per les enquestes, Angela Merkel es trobarà diumenge al vespre amb una ultradreta com a vencedora moral dels comicis. S'haurà estès així a Alemanya la perillosa evolució política que ja es va fer palesa a França i a Polònia, entre els veïns de la primera potència europea, així com al conjunt de la UE, cada cop més insensible envers els refugiats.