Pitjor encara li va anar al soci de la gran coalició de Merkel, el Partit Socialdemòcrata (SPD), que va quedar per sota de l'Alternativa per Alemanya tant a Saxònia-Anhalt com en aquest darrer land del sud.
L'únic motiu d'alegria que les eleccions van reservar als socialdemòcrates va ser haver pogut defensar el lideratge a Renània-Palatinat, però ni tan sols això s'atrevien a celebrar en una nit negra per als dos grans partits tradicionals alemanys.
Independentment dels efectes sobre els partits de la gran coalició de Merkel, les eleccions als tres lands estaven programades per marcar un abans i un després en la nova ultradreta alemanya. Fins ara, cap formació d'aquest espectre ha aconseguit entrar al Bundestag (Parlament federal) i només esporàdicament han obtingut escons en cambres regionals.
Nova dinàmica
Amb l'AfD, s'ha entrat en una dinàmica nova. No només perquè s'ha consolidat com a tercera força i ha sumat tres lands als cinc que fins ara tenia -Bremen i Hamburg, al nord, i Brandenburg, Saxònia i Turíngia, a l'est-. Més aviat pel salt que suposa el resultat obtingut a Saxònia-Anhalt, respecte al 12,2% que fins ara era el seu rècord, a Brandenburg. I sobretot pel gir que ha fet aquesta formació de només tres anys d'existència, ara obertament xenòfoba, cosa que fins ara era un tabú, si més no a escala parlamentària.
Quan es va fundar, el 2013, era encara un partit euroescèptic o neoliberal que pretenia reclutar el vot de càstig contra els rescats a Grècia. Amb aquesta plataforma, va guanyar els escons en els cinc primers lands esmentats, a més dels dos que té a l'eurocambra. Amb l'esclat de la crisi migratòria, ha donat un tomb cap a la xenofòbia oberta, en paral·lel al relleu a la seva cúpula. Si en la primera fase euroescèptica la direcció la marcava l'ala neoliberal, ara el rostre del partit és Frauke Petry, una dona jove nascuda a Dresden, la ciutat on s'ha originat el moviment dels Patriotes Europeus contra la Islamització d'Occident (Pegida).
L'AfD va quedar a les portes d'entrar al Bundestag en les generals del 2013, en què va sumar un 4,6%, tres dècimes per sota del llistó mínim per obtenir escons a Alemanya. Ara ha pres una embranzida que sembla imparable de cara a les generals previstes per al 2017, on Alemanya es podria trobar, per primer cop a la història, una formació xenòfoba dins del Bundestag.
Merkel té aquesta setmana una nova prova a la UE, amb la cimera en què s'ha de fixar el preacord amb Turquia que pretén permetre les deportacions massives de refugiats. Sigui quin sigui el resultat de la cimera, la línia de la cancellera dins d'Alemanya ja havia canviat. De la generositat inicial, s'ha passat a les lleis restrictives, en un país on l'any passat van arribar 1,1 milions de refugiats. Hi ha coincidència, tant a l'ala més dretana de la CDU com a l'AfD, a l'hora de "responsabilitzar Merkel d'aquestes arribades massives". Els resultats als tres lands no donen marge per a l'optimisme pel que fa a un retorn que es va anomenar, uns mesos abans, de "cultura de benvinguda" als que busquen a Alemanya un refugi davant l'horror que els ha fet deixar casa seva.