Alemanya intenta prohibir la ultradreta més violenta
El Tribunal Constitucional alemany va obrir ahir un nou procés d'il·legalització contra el Partit Nacional Democràtic (NPD), una formació que mai no ha aconseguit escons al Parlament federal (Bundestag) i que concentra els corrents més violents del neonazisme alemany.
És el segon intent d'intervenció contra l'NPD des de l'alt tribunal, després que fracassés el 2003 una primera iniciativa de prohibició empresa aleshores pel govern i les dues cambres del Parlament. La demanda va acabar desestimada perquè es basava en els testimonis de confidents policials i agents dobles, una qüestió controvertida perquè es van considerar interlocutors “interessats” –o fins i tot comprats.
Ara, el Bundesrat, la cambra alta o de representació territorial, ha donat suport a aquesta nova demanda, fonamentada en observacions de la vida interna de l'NPD, les seves activitats i els seus vincles amb les prop de 200 “camaraderies” locals de tot el país, aglutinants del neonazisme més violent i difícil de controlar. Fundat el 1964, l'NPD representa el neonazisme “clàssic”, amb molta força operativa a escala local, però irrellevant des del punt de vista de la vida parlamentària. Actualment, només té escons a una cambra regional de l'est (al land de Mecklenburg-Pomerània occidental), però mai, en tota la seva història, no n'ha tingut –com tampoc cap altra força de la ultradreta alemanya– al Parlament federal, el Bundestag. La llei electoral alemanya, dissenyada per blindar-se contra els extremismes, posa un llistó mínim del 5% dels vots per accedir a representació parlamentària. Aquesta norma ha deixat fora de l'espectre parlamentari la ultradreta, que només a escala regional i en alguns dels seus bastions supera el llistó.
En les generals del 2013, l'NPD va obtenir un 1,3% dels vots, malgrat haver-se aliat amb la Unió del Poble Alemany (DVU) amb la intenció de concentrar electorat. Un any després sí que van aconseguir, en canvi, entrar a l'eurocambra, on no hi ha la clàusula del 5%, i plantar així la seva pica a Estrasburg, en forma de l'escó guanyat pel seu expresident Udo Voigt, amb tan sols un 1%.
Voigt, un reconegut negacionista de l'Holocaust –delicte que a Alemanya pot suposar presó–, té el seu lloc a l'eurocambra i rep els fons públics corresponents. A aquest únic escó europeu, més el de l'esmentat land de l'est, i els 360 llocs a diferents municipis i districtes locals deu més de la meitat dels seus ingressos. La seva militància amb prou feines aporta fons a l'organització, ja que només té 5.600 afiliats, la meitat que deu anys enrere.
Si prosperés la demanda de prohibició del Bundesrat, l'NPD perdria òbviament tota font d'ingressos públics, però no queda clar que també quedés neutralitzada la seva capacitat operativa. Els seus 360 llocs a corporacions locals són el reflex de la seva força real en pobles i poblets de tota la meitat est del país, principalment. És allà on desplega les seves accions intimidatòries contra batlles i altres polítics locals, i és allà on, per exemple, es produeixen els atacs contra centres de refugiats i agressions xenòfobes.
El land de Saxònia, també a l'est, és el més “poblat” quant a representants de l'NPD en els poders locals. El seu primer ministre, Stanislaw Tillich, encapçalava ahir la representació de la part demanant al Tribunal Constitucional, en qualitat de president de torn del Bundesrat. Tillich, de la CDU de Merkel, ha reconegut que al seu land les coses no acaben de funcionar com caldria. Ha estat arran de les repetides situacions de setge viscudes per refugiats, a pobles i poblets com els que estan sota el domini soterrat de l'NPD.