viernes, 24 de abril de 2020

Justicia universal en Koblenz

Judici contra el règim sirià

Anwar Ras­lan, de 57 anys, exmi­li­tar i deser­tor, i Eyad Alg­ha­reib, de 43 i també exmem­bre dels ser­veis secrets de Bai­xar al-Assad, s’asse­uen des d’ahir com a acu­sats davant la justícia ale­ma­nya. La fis­ca­lia de Coblença, al sud del país, els imputa tor­tu­res o com­pli­ci­tat en tor­tu­res de més de qua­tre mil per­so­nes, a més de com­pli­ci­tat en 58 assas­si­nats. És el pri­mer judici per crims con­tra la huma­ni­tat obert pels actes del règim sirià, amb caràcter de pre­ce­dent per a la justícia uni­ver­sal.
Per a Amnis­tia Inter­na­ci­o­nal i altres ONG pro drets humans és una fita que obre la porta a la inves­ti­gació inter­na­ci­o­nal dels crims sis­temàtics come­sos pel règim d’Al-Assad. Els dos pro­ces­sats van estar al ser­vei de la Muk­ha­ba­rat, els ser­veis secrets siri­ans. Esta­ven des­ta­cats al depar­ta­ment 251, on hi ha la presó d’Al Jatib, a la capi­tal, Damasc. Ras­lan va ser-ne el res­pon­sa­ble mili­tar entre el 2011 i el 2012. A aquest període cor­res­po­nen els 58 morts i les tor­tu­res sofer­tes per uns qua­tre mil dis­si­dents que van caure a mans de l’apa­rell repres­sor del dic­ta­dor sirià.
Van deser­tar, van regis­trar-se a Ale­ma­nya com a refu­gi­ats. Però van ser iden­ti­fi­cats per altres sol·lici­tants d’asil, que els van reconèixer com els seus tor­tu­ra­dors. La fis­ca­lia els imputa pràcti­ques com ara pallis­ses i descàrre­gues elèctri­ques. O d’orde­nar que es deixés pen­jant del sos­tre per les mans els pre­so­ners, que només toca­ven el terra amb la punta dels dits dels peus. A Ras­lan, se’l pro­cessa com a res­pon­sa­ble directe de les tor­tu­res prac­ti­ca­des a la presó, en raó del seu càrrec. A Alg­ha­reib, se li imputa com­pli­ci­tat en els assas­si­nats come­sos d’acord a les seves ins­truc­ci­ons.
El gene­ral va dei­xar Síria el 2012 i va arri­bar a Ale­ma­nya el 2014. Es va regis­trar com a refu­giat, gràcies al paper que va jugar després de deser­tar en l’opo­sició del seu país. Les inves­ti­ga­ci­ons van arren­car de les denúncies d’altres refu­gi­ats que, com ell, havien anat a parar a un cen­tre d’asi­lats de Berlín.
No viat­java sol, sinó amb la seva família. L’arri­bada es va pro­duir un any abans de la gran crisi huma­nitària del 2015, en què Ale­ma­nya va que­dar des­bor­dada amb l’aco­llida de gai­rebé un milió de refu­gi­ats. Pri­mer va pas­sar des­a­per­ce­but; després va que­dar immers en el gran con­tin­gent de nous deman­dants d’asil. No va ser detin­gut fins l’any pas­sat. Alg­ha­reib havia arri­bat a Ale­ma­nya, també com a refu­giat, el 2018.
El seu cas ha aixe­cat les expec­ta­ti­ves d’ONG com ara Amnis­tia Inter­na­ci­o­nal i Human Rights Watch, que recor­den el paper de la Muk­ha­ba­rat en l’apa­rell repres­sor sirià. És el braç exe­cu­tor de tor­tu­res i represàlies con­tra els opo­si­tors des de fa dècades. Amb Al-Assad ha actuat com a ins­tru­ment pre­fe­rent dels ser­veis secrets, enmig d’una guerra civil que ha pro­vo­cat més de mig milió de morts i mili­ons de refu­gi­ats.
Rússia i la Xina, ali­ats del règim, han impe­dit l’acció de la Cort Penal Inter­na­ci­o­nal. La justícia de Coblença ha recor­re­gut a una norma de la justícia uni­ver­sal a què es va adhe­rir Ale­ma­nya el 2002 per jut­jar crims con­tra la huma­ni­tat come­sos fora del seu ter­ri­tori.

martes, 21 de abril de 2020

Immmmer mit der Ruuuuhe

Merkel no vol precipitar-se en el retorn a la normalitat

Gemma C. Serra - Berlín 
El perill de recai­guda és massa pre­sent per ence­tar “una orgia de debats” entorn de la reo­ber­tura de la vida pública: amb aques­tes parau­les, pro­nun­ci­a­des en una vide­o­con­ferència interna amb càrrecs del seu par­tit, la Unió Cris­ti­a­no­demòcrata (CD), Angela Merkel va dei­xar clar que no vol pre­ci­pi­ta­ci­ons. Des que es va con­fir­mar el pri­mer con­tagi –a finals de gener– a Ale­ma­nya no hi ha hagut ni un sol dia de con­fi­na­ment estricte. Grans i petits han pogut sor­tir a pren­dre l’aire, fer exer­cici de manera indi­vi­dual o pas­se­jar amb una altra per­sona –o més, en cas de gent que ja con­viu–. Hi ha hagut res­tric­ci­ons i l’acti­vi­tat comer­cial i esco­lar s’han para­lit­zat. Però no es pot obrir a cor­re­cuita. “No podem jugar-nos el que hem acon­se­guit fins ara”, adver­tia de nou Merkel, en una com­pa­rei­xença als mit­jans, després de la reunió del par­tit.
Aquest era el mis­satge de la can­ce­llera en el pri­mer dia de retorn a la “nor­ma­li­tat”. És a dir, a més del pas­seig o l’esport diari al parc i la visita al super­mer­cat, es podrà anar a com­prar a qual­se­vol botiga que no superi els 800 metres qua­drats. És la prin­ci­pal de les mesu­res d’ober­tura gra­dual acor­da­des entre Merkel i els líders regi­o­nals, que cada land apli­carà d’acord amb el seu cri­teri. La pre­missa és evi­tar con­cen­tra­ci­ons en grans cen­tres comer­ci­als.
Al govern de la ciu­tat estat i capi­tal, Berlín, les boti­gues obri­ran dime­cres o dijous; altres ciu­tats ja es van avançar a fer-ho dilluns. A Bavi­era, el land amb més con­ta­gis del país, es farà més enda­vant. Bars, res­tau­rants i hotels con­ti­nu­a­ran tan­cats a tot el país.
Es manté el dis­tan­ci­a­ment social: cal res­pec­tar la distància inter­per­so­nal d’1,5 metres. I fins al 4 no obri­ran esco­les –tot i que ahir ja es repre­nien en alguns estats els exàmens de secundària–. Bavi­era, de nou, espe­rarà fins al maig. A tot el país hi ha la “reco­ma­nació” de por­tar mas­ca­re­tes. A Bavi­era, com a Saxònia, serà obli­ga­tori.
Des d’aquell pri­mer con­tagi de finals de gener –un tre­ba­lla­dor d’una empresa on havia anat a fer un curs una capa­ci­ta­dora xinesa–, s’han veri­fi­cat 141.672 con­ta­gis i 4.404 morts, segons les xifres ofi­ci­als del Robert Koch Ins­ti­tut (RKI). La Uni­ver­si­tat Johns Hopkins, als Estats Units, aug­menta la xifra a 145.743 infec­tats i 4.642 morts. Però, fora de la rapi­desa, la tendència és la mateixa que a l’RKI. Ale­ma­nya està en cin­quena posició del món quant a con­ta­gis –després dels EUA, l’Estat espa­nyol, Itàlia i França–. Però pel que fa a vícti­mes mor­tals està molt més avall –desena posició–. I més de la mei­tat dels afec­tats –91.000 paci­ents– s’han curat.
La mode­rada mor­ta­li­tat s’atri­bu­eix a l’alt nom­bre de tests prac­ti­cats –1,7 mili­ons–. Cada per­sona amb símpto­mes o que hagués estat en con­tacte amb un posi­tiu ha estat adver­tida, aïllada i con­tro­lada. No hi ha hagut con­fi­na­ment radi­cal, però sí un con­trol força exhaus­tiu.
Merkel, però, no se’n refia. El virus és con­tro­la­ble, segons el seu minis­tre de Sani­tat, Jens Spahn. Con­tro­la­ble no és el mateix que con­tro­lat. “Estem al prin­cipi de la pandèmia", insis­tia ahir.

lunes, 20 de abril de 2020

Zona fans

Berlín aparca la successió de Merkel, líder de referència

GEMMA C. SERRA - Berlín

Teòrica­ment, el 25 d’abril havia de desig­nar-se el suc­ces­sor d’Angela Merkel entre els con­ser­va­dors ale­manys. S’havia con­vo­cat un congrés fede­ral, que, òbvi­a­ment, no tindrà lloc. La norma del dis­tan­ci­a­ment social impe­deix la cele­bració d’un congrés amb 1.001 dele­gats, a més de peri­o­dis­tes. Fora d’aquest pro­blema d’ordre tècnic, el cert és que ningú no té pressa a pen­sar en un relleu que, fins a la pandèmia, hi havia qui volia pre­ci­pi­tar.

Merkel està reva­lo­rada a les enques­tes. De cop, esde­ve­nen virals les seves expli­ca­ci­ons als ciu­ta­dans del que vol dir “apla­nar la corba” dels con­ta­gis. Són expli­ca­ci­ons que per a l’ale­many cor­rent reme­ten al seu pas­sat científic.

En un moment en què altres líders es mouen a les pal­pen­tes, Merkel sem­bla saber de què parla. De cop agafa força la importància de tenir un cap de govern que, abans d’arri­bar a la política, s’havia tret un doc­to­rat en ciències físiques. Algú que és capaç d’escol­tar –i enten­dre i tras­lla­dar– el que diuen viròlegs i altres experts. Algú que, a més, ha com­par­tit mitja vida amb un catedràtic de química quàntica, Joac­him Sauer, el dis­cret espòs de la can­ce­llera.

Ningú sap ben bé com aca­barà aquesta pandèmia. Però és clar que ha can­viat l’agenda glo­bal i, també, l’ale­ma­nya. Ningú no parla del que durant mesos era el tema pre­fe­rent a Ale­ma­nya: la suc­cessió de Merkel. La pre­si­denta de la Unió Cris­ti­a­no­demòcrata (CDU), Anne­gret Kramp-Kar­ren­ba­uer (AKK), va renun­ciar a llui­tar per la can­ce­lle­ria, enmig d’una evi­dent manca de lide­ratge. Aquesta renúncia va reo­brir la lluita per una suc­cessió que sem­blava decan­tada a favor d’AKK.

Pujada espec­ta­cu­lar

La reva­lo­ració de Merkel és espec­ta­cu­lar. Un 75% dels ale­manys diuen ara que estan satis­fets amb la seva feina, segons una enquesta de la tele­visió pública ZDF. La seva gran coa­lició, nas­cuda el 2017 sota el signe de la feblesa, ha recu­pe­rat la cre­di­bi­li­tat. El bloc con­ser­va­dor de Merkel ha pujat fins a un 37% d’intenció de vot, gai­rebé deu punts en un mes. Els seus socis soci­al­demòcra­tes, amb un 16%, han fre­nat la cai­guda en picat. La ultra­dre­tana Alter­na­tiva per Ale­ma­nya (AfD) va a la baixa –un 9%, tres punts menys que fa un mes–. Fins i tot han per­dut empenta els Verds, que durant mesos sem­bla­ven capaços de llui­tar per la can­ce­lle­ria, en les gene­rals del 2021, i que són segons, però vint punts per sota dels con­ser­va­dors.

No hi haurà congrés extra­or­di­nari per deci­dir el suc­ces­sor de Merkel aquest abril. Però, teòrica­ment, es manté la lluita entre els aspi­rants ofi­ci­als a pre­si­dir la CDU: dos rivals interns de Merkel, Fri­e­drich Merz i Nor­bert Röttgen, i un lle­ial a la can­ce­llera, Armin Lasc­het. Dels dos pri­mers ni se’n parla; el ter­cer, cap del govern de Rin del Nord-Westfàlia, té prou feina amb el seu land, el més poblat del país i un dels més afec­tats per la pandèmia.

En aquesta situ­ació, els copro­ta­go­nis­tes de Merkel, quant a la gestió de la crisi, són el minis­tre de Sani­tat, Jens Spahn, i el líder de Bavi­era, Markus Söder, tots dos omni­pre­sents aquests dies als mit­jans.

Spahn havia estat un dels aspi­rants ofi­ci­o­sos, però final­ment no va pre­sen­tar can­di­da­tura. Ara com­par­teix amb Merkel la gestió de la crisi. L’únic que li fa ombra és Söder. Líder de la soci­al­cris­ti­ana bava­resa CSU, pot aca­bar empès a la can­ce­lle­ria, com a aspi­rant de dues for­ma­ci­ons que, des de fa dècades, pac­ten la seva can­di­da­tura comuna.


jueves, 16 de abril de 2020

Frau Doktor





Merkel se reencuentra con la ciencia ante la COVID-19

Gemma Casadevall

Doktorarbeit der Bundeskanzlerin: Die Wissenschaftlerin in Angela ...



Berlín, 16 abr (EFE).- La canciller alemana, Angela Merkel, se ha reencontrado en la crisis de la COVID-19 con la ciencia, el ámbito del que procede y al que recurre estos días para explicar las medidas adoptadas para tratar de contener la pandemia.
Las restricciones impuestas al ciudadano no siempre parecen obedecer a una lógica. Por qué cierran iglesias, sinagogas y mezquitas, pero no los supermercados o, a partir del próximo lunes, cualquier comercio que no supere los 800 metros cuadrados.
"La curva se ha aplanado. Pero el objetivo sigue siendo no sobrecargar nuestro sistema sanitario", explica la canciller. "Estamos ahora con un factor de reproducción de 1,0. Es decir, cada persona afectada contagia a otra persona", prosigue.
La cadena de infección debe mantenerse en niveles asumibles para el sistema sanitario y, precisa, "si el valor sube a 1,2, ello significa que cada uno puede infectar a un 20 % más de personas".
"Si llega a 1,3, entonces el próximo julio estaríamos ya en el límite de las capacidades del sistema sanitario", alerta.
Un largo minuto de explicación, extraído de la conferencia de prensa de la canciller tras su última reunión con los líderes regionales, profusamente difundido hoy en las redes sociales.
Una forma de explicar al ciudadano el comportamiento de la pandemia, que remite al pasado de la canciller: una mujer que creció en el este alemán, que estudió en la Universidad Karl-Marx de Leipzig, que se doctoró en Ciencias Físicas en 1978 y que lleva más de media vida con su esposo, el catedrático Joachim Sauer.
EL ENTORNO CIENTÍFICO DE LA CANCILLER
Merkel no suele alardear de sus conocimientos. Pero sí alude a los expertos que la asesoran: el Instituto Robert Koch (RKI), cuyo sistema de compilación de datos es menos dinámico que el de la universidad estadounidense Johns Hopkins, o los científicos de la Escuela Leopoldina de Halle, en el este de Alemania.
"En la Leopoldina no intervienen solo epidemiólogos o virólogos. También hay economistas y expertos de otros ámbitos", defiende Merkel, sobre las "recetas" emitidas por ese consejo de veintiséis miembros para la reactivación lenta de la vida pública.
La norma básica, para la canciller y sus principales asesores, es mantener la distancia interpersonal mínima de 1,5 metros. De ello depende que no se dispare la cadena de infección por encima de los valores soportables por la sanidad publica.
Ese metro y medio es controlable en espacios abiertos, de ahí que se permitan los paseos solitarios, de a dos o entre personas que convivan, así como el deporte individual. Más complejo es hacerlo en locales de grandes dimensiones o que conlleven contacto personal.
El distanciamiento social sigue vigente hasta el 3 de mayo. El lunes podrán empezar a abrir algunos comercios, pero no bares o restaurantes, y las escuelas lo harán de forma gradual, a criterio de cada "Land" (estado federado), a partir del día 4.
Las cifras del RKI indican una ralentización sostenida de los contagios: 130.450 este jueves, de los cuales más de la mitad, 77.000, son pacientes recuperados y 4.500 murieron. Merkel confía en los datos de la institución dirigida por Lothar Wieler.
Las cifras del RKI suelen ir un día por detrás de las que ofrece la Johns Hopkins, pero no son divergentes. "Lo esencial es entender la lógica y el comportamiento de la pandemia", sostiene Wieler.
Las recomendaciones de la Leopoldina dan algunas claves para las decisiones políticas, pero no se siguen a rajatabla. También en el ámbito científico hay inseguridades y divergencias de opinión.
La cautela de Wieler es más o menos compartida por el director de Virología de la clínica Charité Christian Drosten, el virólogo más mediático del país. Pero no por otros expertos, con cuyas opiniones se ven confrontados día a día los asesores del Gobierno.
En el extremo opuesto se sitúa Alexander Kekule, cuyas tesis avalan el interés del mundo económico por no retrasar más la reactivación de la vida pública.

CONFIANZA EN LA CANCILLER



El ciudadano común tal vez no entienda todos los términos que maneja la canciller, pero ha recuperado la confianza en su líder, catorce años después de su llegada al poder y cuando preparaba su retirada.
El bloque conservador de Merkel está, conforme al último sondeo semanal de la televisión pública ZDF, en un 35 % , su mejor nivel en la actual legislatura. Sus socios socialdemócratas detuvieron su caída en picado para subir al 17 %, tres puntos más que hace un mes.
Un 74 % secunda la gestión del Gobierno en esta crisis y un 90 % considera necesario el distanciamiento social impuesto. EFE
gc/jam/acm
(foto) (vídeo)

miércoles, 15 de abril de 2020

Ampliando el circuito


Alemania afloja las restricciones ante una contención aún "frágil" de la COVID-19

Gemma Casadevall

Berlín, 15 abr (EFE).- Alemania optó por aflojar algo las restricciones impuestas por el coronavirus y reanudar gradualmente la normalidad en la vida pública, pero desde la visión cautelosa de que la anhelada contención de la COVID-19 es aún frágil.
Las medidas de distanciamiento social persistirán al menos hasta el 3 de mayo, anunció la canciller Angela Merkel, tras su reunión con los líderes de los "Länder". Ello implica mantener, como norma general, la distancia interpersonal de un mínimo 1,5 metros, evitar viajes privados o visitas familiares, así como dejar cerrados bares, restaurantes, hoteles, templos y todo aquello que implique o facilite el contacto.
"Hemos logrado un éxito, pero aún es parcial y frágil", afirmó Merkel, en alusión a "factores positivos", como la ralentización de los contagios y el alto número de pacientes recuperados. No es el momento, sin embargo, de levantar restricciones, pese a que éstas "implican cambios en la forma de vida y sacrificios".
Habrá una reapertura gradual de la vida escolar y también de la actividad comercial. Pero éste debe ser "prudente", defendió tanto Merkel como el jefe del Gobierno de Baviera, Markus Söder el "Land" con mayor número de contagios de Alemania y donde más duras han sido las restricciones impuestas al ciudadano.
La reanudación de la vida escolar empezará en algunos estados federados el 4 de mayo y los primeros en volver a clase serán los alumnos de los últimos cursos de primaria o secundaria.
No ocurrirá al mismo tiempo en todo el país, sino que Baviera postergará esa reapertura al 11 de mayo, precisó Söder, quien recordó que compete a cada "Land" implementar las medidas acordadas a escala federal.
Entre lo acordado entre el Gobierno de Merkel y los poderes regionales se encuentra la reapertura de superficies comerciales de hasta 800 metros cuadrados. Una decisión con la que se pretende garantizar "la recuperación de la actividad", pero siempre desde la perspectiva de que deben evitarse concentración de público.
También se ha decidido que reabran las peluquerías desde el 4 de mayo, siempre que respeten medidas de higiene y controlen el número de clientes y se evite la formación de colas.
Se mantiene asimismo la prohibición de reuniones o salidas en grupo de más de dos personas -ampliable a más miembros, para quienes conviven en un mismo hogar-. Sigue siendo posible -como hasta ahora- el ejercicio físico al aire libre de forma individual, pero no en gimnasios u otras instalaciones deportivas.
Corresponde a cada "Land" definir el ritmo de reactivación de la vida escolar y la reapertura de comercios, pero a escala de todo el país hay acuerdo de que al menos hasta el 31 de agosto no habrá grandes concentraciones.

MASCARILLA RECOMENDADA, INCLUIDA LA HECHA EN CASA

No hubo consenso acerca del uso obligatorio de mascarillas de protección en los espacios públicos. Había divergencias entre los estados federados más restrictivos y los menos, de modo que se optó por "recomendar encarecidamente" -en palabras de Merkel- que se lleven, sean las que venden en farmacias o de confección casera.
Sí hubo coincidencia general en la necesidad de mantener el alto ritmo de test que se practican en el país -650.000 semanales-, la clave, según el Instituto Robert Koch (RKI), de la progresión positiva lograda en la lucha contra la pandemia.
Alemania es el quinto país del mundo en número de contagios tras EEUU, España, Italia y Francia. El RKI, competente en la materia en el país, situaba hoy el cómputo acumulado de infecciones en 127.584. Más de la mitad de ellos, 72.600, son pacientes ya recuperados. El número de víctimas mortales se sitúa en 3.254.
La universidad estadounidense Johns Hopkins, con un sistema de recopilación de datos más dinámico, eleva el número de contagios a 132.210 y el de muertos en 3.254. Pero asimismo presenta un balance de pacientes ya curados, 72.000, superior al de activos.

SEGUIRÁN LOS CONTROLES FRONTERIZOS

El Ministerio del Interior decidió por su parte también hoy la prolongación hasta el 4 de mayo de los controles fronterizos impuestos en marzo y que afectan tanto a quienes ingresan en el país por vía terrestre como aérea o marítima.
Estos controles se practican tanto en los pasajeros que entran por las fronteras interiores con Austria, Suiza, Francia, Luxemburgo y Dinamarca, así como a los procedentes de Italia y España.
Desde el gobierno alemán se ha insistido en que estos controles no implican un cierre de las fronteras, que siguen abiertas para el transporte de mercancías, para los ciudadanos que trabajan en un país vecinos o para quienes deban viajar por razones concretas.
Todo viajero que llegue al país, incluidos alemanes o extranjeros residentes, debe someterse a 14 días de cuarentena domiciliaria como medida preventiva contra la extensión de la pandemia.EFE
gc/jam/mah
(foto) (audio)

viernes, 10 de abril de 2020

Vuelta al vecindario



Tempelhof, el aeropuerto abandonado que desafía al coronavirus

Gemma Casadevall

Berlín, 10 abr (EFE).- El viejo aeropuerto berlinés de Tempelhof, fuera de servicio desde 2008, desafía al coronavirus como espacio libre para el ciudadano, mientras sus equivalentes en activo languidecen por el casi paralizado tráfico aéreo por el coronavirus.
Patinar, ir en bicicleta, soltar al perro sin correa, levantar una cometa o tomarse una cerveza sobre la hierba: todo es posible en el aeródromo abandonado, en el casco urbano. Un hervidero de actividad en medio del confinamiento "light" en la capital alemana.
El ejercicio al aire libre está permitido, lo mismo que las salidas de a dos, en grupos familiares o entre personas que convivan. Un concepto éste que en Tempelhof se amplifica tanto como lo permiten sus 303 hectáreas de terreno.
"Tempelhof tiene siete vidas. Vamos por la quinta o sexta", explica Andres Glathe, de "Grün Berlin", entidad adscrita al gobierno regional berlinés, del que depende Tempelhofer Feld, nombre con el que fue inaugurado como parque público.
Abierto en 1923, Tempelhof sirvió de aeródromo central de Berlín bajo el nazismo. Salvó al sector oeste del desabastecimiento, gracias al puente aéreo aliado durante el bloqueo soviético, entre 1948/49. Siguió en activo en el Berlín occidental y no cerró hasta años después de la reunificación (1990).
En 2008 despegó de su pista su último vuelo regular; dos años después abrió como "espacio libre para el disfrute ciudadano", dice Glathe; entre 2017 y 2018, en plena crisis migratoria, se habilitó uno de sus flancos como albergue para 10.000 refugiados.
Sus barracones siguen ahí, aunque vacíos; era un centro de primera acogida y sus residentes acabaron en otros puntos del país.
EL DESCONTROL ORDENADO DE LA CAPITAL
La quinta o sexta vida actual a la que alude el gestor del Tempelhofer Feld es más dinámica que nunca. El recinto abre con las primeras luces de la mañana, a las 08.00 locales, y cierra "sobre las 22.00, más o menos", apunta Glathe.
"Tratamos, en lo posible, de que se respeten las distancias vigentes en estos días", comenta uno de los policías que patrulla por la vieja pista de aterrizaje. Son dos los vehículos policiales a la vista. Su labor es más presencial que activa, aunque sí recuerdan por megafonía la obligatoriedad de evitar contactos personales.
Las normas vigentes imponen el 1,5 metros de distancia interpersonal o de hasta 5 metros entre un grupo y otro. Algo más bien ilusorio ante el acceso sur del recinto, donde mayor concentración de gente se suele acumular.
"Dentro del recinto está prohibida la actividad comercial. Yo estoy fuera", explica Güray, junto a ese acceso con una furgoneta que habitualmente vende helados, ahora con oferta ampliada a refrescos y cervezas. Ante su vehículo esperan cuatro o cinco clientes que guardan las distancias prescritas. Los alrededores de su vehículo son un hervidero.
Tampoco se respetan tan a rajatabla las normas entre plataformas de madera que rodean unos huertos urbanos, ahora en desuso, que forman parte de los proyectos supervisados por "Grün Berlín". Son bancos idóneos para quien se toma su cerveza, solo o en compañía, amenizado por músicas diversas procedentes de grupos de skaters.
"Es el concepto berlinés del desorden organizado o tolerable", explica, al teléfono, un portavoz de la Policía berlinesa.
El gobierno regional de Berlín ha optado por un cierre de la vida pública menos radical que en "Länder" (estados federados) más afectados por la pandemia. En la ciudad-estado se verificaron, según cifras oficiales, 4.024 contagios y 32 muertos. En el conjunto del país son 103.228 el número de infectados, con 1.861 víctimas mortales.

LETARGO SINE DIE EN EL TRÁFICO AÉREO


La actividad de Tempelhof contrasta con el letargo que se respira en Tegel y Schönefeld, los dos aeropuertos en activo de la capital. La actividad se ha reducido a un 5 % de lo que sería normal en esta temporada vacacional, según una portavoz de Tegel.
Tegel, como Schönefeld, deberían haber cerrado en 2011. Para ese año estaba prevista la inauguración de un nuevo aeropuerto internacional de Berlín (BER). Su apertura se ha ido postergando entre sucesivos problemas técnicos y escándalos por sobrecostes.
La nueva fecha prevista para su estreno es el 31 de octubre de 2020. Pero ante los estragos que está causando la pandemia en el tráfico aéreo y las aerolíneas no sirve ya esa pretensión.
"Acabaremos teniendo tres aeropuertos abandonados y ninguno inaugurado", bromea el heladero-cervecero, ante un panorama de "skaters" y huertos urbanos en desuso que, al atardecer adopta contornos de "Mad Max". EFE
gc/jam/jac
(vídeo) (foto)

lunes, 6 de abril de 2020

La pandemia de las panorámicas

ALEMANYA
Pla de xoc alemany sense precedents
Alemanya ha posat en marxa un pla de xoc sense precedents en temps de pau: 750.000 milions d’euros, l’equivalent al 22% del PIB. Del dogma del dèficit zero s’ha passat a un nou endeutament –o pressupost addicional– de 154.000 milions. Es vol garantir, ja sigui en el cas de la gran indústria, l’autònom o el ciutadà, que ningú quedarà fora del paraigua estatal. No hi haurà desnonaments –si bé això no ha de desvincular el llogater de l’obligació de pagar, ja que també es vol garantir al propietari que cobrarà el que se li deu–, i les empreses paralitzades poden demanar “Kurzarbeit”, o reducció de jornada, que vol dir que l’Estat continua pagant dos terços del salari a canvi que no hi hagi acomiadament. Merkel sap que això té un preu. Se’n diu recessió, que aquest any podria arribar al 5,4%. És a dir, podria superar la que es va registrar el 2009, en temps de crisi financera global. Confia, però, que sigui temporal i que l’any que ve el creixement del PIB es dispari fins al 3,7%. Gemma C. Serra (Berlín)
DINAMARCAALEMANYA
Pla de xoc alemany sense precedents
Alemanya ha posat en marxa un pla de xoc sense precedents en temps de pau: 750.000 milions d’euros, l’equivalent al 22% del PIB. Del dogma del dèficit zero s’ha passat a un nou endeutament –o pressupost addicional– de 154.000 milions. Es vol garantir, ja sigui en el cas de la gran indústria, l’autònom o el ciutadà, que ningú quedarà fora del paraigua estatal. No hi haurà desnonaments –si bé això no ha de desvincular el llogater de l’obligació de pagar, ja que també es vol garantir al propietari que cobrarà el que se li deu–, i les empreses paralitzades poden demanar “Kurzarbeit”, o reducció de jornada, que vol dir que l’Estat continua pagant dos terços del salari a canvi que no hi hagi acomiadament. Merkel sap que això té un preu. Se’n diu recessió, que aquest any podria arribar al 5,4%. És a dir, podria superar la que es va registrar el 2009, en temps de crisi financera global. Confia, però, que sigui temporal i que l’any que ve el creixement del PIB es dispari fins al 3,7%. Gemma C. Serra (Berlín)
DINAMARCA
Pendents dels veïns alemanys i sueDinamarca, amb uns cinc milions i mig de ciutadans, ja comença a preparar-se per tornar a la vida normal passat Setmana Santa, després d’haver estat entre els primers socis europeus a tancar escoles i reduir a mínims els contactes socials. Amb això, el seu govern intenta reduir els efectes econòmics en un país que, però, és massa petit per defensar-se sol. Ara per ara, i si s’aconsegueix aquesta normalització abans de l’estiu, tem una contracció del seu PIB d’un 5,4%. Si l’activitat es reprèn al país però els seus principals veïns i socis –Alemanya, sobretot, però també Suècia– continuen paralitzats, la recessió podria arribar al cap de l’any al 7%. De cara al ciutadà corrent, ha establert, d’acord amb el model alemany, una fórmula segons la qual l’Estat assumeix un 75% del sou dels empleats amenaçats d’acomiadament, a canvi que se’ls mantingui el lloc de treball. Gemma C. Serra (Copenhaguen
Pendents dels veïns alemanys i suecs

Dinamarca, amb uns cinc milions i mig de ciutadans, ja comença a preparar-se per tornar a la vida normal passat Setmana Santa, després d’haver estat entre els primers socis europeus a tancar escoles i reduir a mínims els contactes socials. Amb això, el seu govern intenta reduir els efectes econòmics en un país que, però, és massa petit per defensar-se sol. Ara per ara, i si s’aconsegueix aquesta normalització abans de l’estiu, tem una contracció del seu PIB d’un 5,4%. Si l’activitat es reprèn al país però els seus principals veïns i socis –Alemanya, sobretot, però també Suècia– continuen paralitzats, la recessió podria arribar al cap de l’any al 7%. De cara al ciutadà corrent, ha establert, d’acord amb el model alemany, una fórmula segons la qual l’Estat assumeix un 75% del sou dels empleats amenaçats d’acomiadament, a canvi que se’ls mantingui el lloc de treball. Gemma C. Serra (Copenhag
ALEMANYA 

Pla de xoc alemany sense precedents 

Ale manya ha posat en marxa un pla de xoc sense prece dents en temps de pau: 750.000 mil ions d’euros, l’equiv alent al 22% del PIB. Del dogma del dèficit zero s’ha pas sat a un nou en deu tament –o pres su post ad di cional– de 154.000 milions. Es vol garan tir, ja sigui en el cas de la gran indústria, l’autònom o el ciu tadà, que ningú quedarà fora del paraigua es tatal. No hi haurà desnon a ments –si bé això no ha de desvin cu lar el llo gater de l’obligació de pagar, ja que també es vol garan tir al propi etari que co brarà el que se li deu–, i les em p re ses par al itzades poden de m anar “Kurzarbeit”, o re ducció de jor nada, que vol dir que l’Estat con tinua pa gant dos terços del salari a canvi que no hi hagi aco mi ada ment. Merkel sap que això té un preu. Se’n diu recessió, que aquest any po dria ar ribar al 5,4%. És a dir, po dria superar la que es va reg is trar el 2009, en temps de crisi fi nancera global. Con fia, però, que sigui tem po ral i que l’any que ve el creix e ment del PIB es dis pari fins al 3,7%. 
Gemma C. Serra (Berlín)

DINAMARCA 

Pendents dels veïns alemanys i suecs


Di na marca, amb uns cinc mil ions i mig de ciutadans, ja comença a preparar-se per tornar a la vida nor mal pas sat Set mana Santa, després d’haver estat entre els primers socis eu ropeus a tan car es coles i re duir a mínims els con tactes socials. Amb això, el seu gov ern in tenta re duir els efectes econòmics en un país que, però, és massa petit per de fen sar-se sol. Ara per ara, i si s’aconsegueix aque sta nor mal ització abans de l’estiu, tem una con tracció del seu PIB d’un 5,4%. Si l’ac tiv i tat es reprèn al país però els seus prin cipals veïns i socis –Ale manya, so bre tot, però també Suècia– con tin uen par al itzats, la re cessió po dria ar ribar al cap de l’any al 7%. De cara al ciu tadà cor rent, ha es tablert, d’acord amb el model ale many, una fórmula segons la qual l’Estat as sumeix un 75% del sou dels em pleats amenaçats d’aco mi ada ment, a canvi que se’ls manti ngui el lloc de tre ball. Gemma C. Serra (Copenhaguen)

Alemanya

‘Coronabons’? “Nein, danke”


Gemma C. Serra

Espanya, soci lleial d’Alemanya sigui qui sigui qui mani, és ara un problema. La insistència de Pedro Sánchez i l’italià Giusseppe Conte a implantar una solució europea consistent a compartir el deute –coronabons– rep dia a dia el nein directe d’Angela Merkel o del seu equip econòmic. La cancellera ho va deixar clar després de la videoconferència de la UE, on Sánchez i Conte es van plantar. Els coronabons no són una opció, va dir des de la quarantena.
Solució europea vol dir, per a Berlín, recórrer al mecanisme europeu d’estabilitat (MEDE), creat després de la crisi global financera. Aleshores Berlín va sortir-se amb la seva i va bloquejar les exigències dels partidaris dels eurobons. Ara fins i tot acceptaria doblar els 410.000 milions en línia de crèdit previstos al MEDE a canvi d’impedir el deute compartit.

ALEMANYA
Pla de xoc alemany sense precedents
Alemanya ha posat en marxa un pla de xoc sense precedents en temps de pau: 750.000 milions d’euros, l’equivalent al 22% del PIB. Del dogma del dèficit zero s’ha passat a un nou endeutament –o pressupost addicional– de 154.000 milions. Es vol garantir, ja sigui en el cas de la gran indústria, l’autònom o el ciutadà, que ningú quedarà fora del paraigua estatal. No hi haurà desnonaments –si bé això no ha de desvincular el llogater de l’obligació de pagar, ja que també es vol garantir al propietari que cobrarà el que se li deu–, i les empreses paralitzades poden demanar “Kurzarbeit”, o reducció de jornada, que vol dir que l’Estat continua pagant dos terços del salari a canvi que no hi hagi acomiadament. Merkel sap que això té un preu. Se’n diu recessió, que aquest any podria arribar al 5,4%. És a dir, podria superar la que es va registrar el 2009, en temps de crisi financera global. Confia, però, que sigui temporal i que l’any que ve el creixement del PIB es dispari fins al 3,7%. Gemma C. Serra (Berlín)
DINAMARCA
Pendents dels veïns alemanys i suecs
Dinamarca, amb uns cinc milions i mig de ciutadans, ja comença a preparar-se per tornar a la vida normal passat Setmana Santa, després d’haver estat entre els primers socis europeus a tancar escoles i reduir a mínims els contactes socials. Amb això, el seu govern intenta reduir els efectes econòmics en un país que, però, és massa petit per defensar-se sol. Ara per ara, i si s’aconsegueix aquesta normalització abans de l’estiu, tem una contracció del seu PIB d’un 5,4%. Si l’activitat es reprèn al país però els seus principals veïns i socis –Alemanya, sobretot, però també Suècia– continuen paralitzats, la recessió podria arribar al cap de l’any al 7%. De cara al ciutadà corrent, ha establert, d’acord amb el model alemany, una fórmula segons la qual l’Estat assumeix un 75% del sou dels empleats amenaçats d’acomiadament, a canvi que se’ls mantingui el lloc de treball. Gemma C. Serra (Copenhaguen)
ALEMANYA
Pla de xoc alemany sense precedents
Alemanya ha posat en marxa un pla de xoc sense precedents en temps de pau: 750.000 milions d’euros, l’equivalent al 22% del PIB. Del dogma del dèficit zero s’ha passat a un nou endeutament –o pressupost addicional– de 154.000 milions. Es vol garantir, ja sigui en el cas de la gran indústria, l’autònom o el ciutadà, que ningú quedarà fora del paraigua estatal. No hi haurà desnonaments –si bé això no ha de desvincular el llogater de l’obligació de pagar, ja que també es vol garantir al propietari que cobrarà el que se li deu–, i les empreses paralitzades poden demanar “Kurzarbeit”, o reducció de jornada, que vol dir que l’Estat continua pagant dos terços del salari a canvi que no hi hagi acomiadament. Merkel sap que això té un preu. Se’n diu recessió, que aquest any podria arribar al 5,4%. És a dir, podria superar la que es va registrar el 2009, en temps de crisi financera global. Confia, però, que sigui temporal i que l’any que ve el creixement del PIB es dispari fins al 3,7%. Gemma C. Serra (Berlín)
DINAMARCA
Pendents dels veïns alemanys i suecs
Dinamarca, amb uns cinc milions i mig de ciutadans, ja comença a preparar-se per tornar a la vida normal passat Setmana Santa, després d’haver estat entre els primers socis europeus a tancar escoles i reduir a mínims els contactes socials. Amb això, el seu govern intenta reduir els efectes econòmics en un país que, però, és massa petit per defensar-se sol. Ara per ara, i si s’aconsegueix aquesta normalització abans de l’estiu, tem una contracció del seu PIB d’un 5,4%. Si l’activitat es reprèn al país però els seus principals veïns i socis –Alemanya, sobretot, però també Suècia– continuen paralitzats, la recessió podria arribar al cap de l’any al 7%. De cara al ciutadà corrent, ha establert, d’acord amb el model alemany, una fórmula segons la qual l’Estat assumeix un 75% del sou dels empleats amenaçats d’acomiadament, a canvi que se’ls mantingui el lloc de treball. Gemma C. Serra (Copenhaguen)
ALEMANYA
Pla de xoc alemany sense precedents
Alemanya ha posat en marxa un pla de xoc sense precedents en temps de pau: 750.000 milions d’euros, l’equivalent al 22% del PIB. Del dogma del dèficit zero s’ha passat a un nou endeutament –o pressupost addicional– de 154.000 milions. Es vol garantir, ja sigui en el cas de la gran indústria, l’autònom o el ciutadà, que ningú quedarà fora del paraigua estatal. No hi haurà desnonaments –si bé això no ha de desvincular el llogater de l’obligació de pagar, ja que també es vol garantir al propietari que cobrarà el que se li deu–, i les empreses paralitzades poden demanar “Kurzarbeit”, o reducció de jornada, que vol dir que l’Estat continua pagant dos terços del salari a canvi que no hi hagi acomiadament. Merkel sap que això té un preu. Se’n diu recessió, que aquest any podria arribar al 5,4%. És a dir, podria superar la que es va registrar el 2009, en temps de crisi financera global. Confia, però, que sigui temporal i que l’any que ve el creixement del PIB es dispari fins al 3,7%. Gemma C. Serra (Berlín)
DINAMARCA
Pendents dels veïns alemanys i suecs
Dinamarca, amb uns cinc milions i mig de ciutadans, ja comença a preparar-se per tornar a la vida normal passat Setmana Santa, després d’haver estat entre els primers socis europeus a tancar escoles i reduir a mínims els contactes socials. Amb això, el seu govern intenta reduir els efectes econòmics en un país que, però, és massa petit per defensar-se sol. Ara per ara, i si s’aconsegueix aquesta normalització abans de l’estiu, tem una contracció del seu PIB d’un 5,4%. Si l’activitat es reprèn al país però els seus principals veïns i socis –Alemanya, sobretot, però també Suècia– continuen paralitzats, la recessió podria arribar al cap de l’any al 7%. De cara al ciutadà corrent, ha establert, d’acord amb el model alemany, una fórmula segons la qual l’Estat assumeix un 75% del sou dels empleats amenaçats d’acomiadament, a canvi que se’ls mantingui el lloc de treball. Gemma C. Serra (Copenhaguen)

sábado, 4 de abril de 2020

Liderazgo en auge y no presencial



Merkel, relanzada ante un ciudadano confrontado al miedo al contagio

Gemma Casadevall

Berlín, 4 abr (EFE).- La crisis del coronavirus ha relanzado a la canciller alemana, Angela Merkel, ante sus compatriotas, que ven en su líder una suerte de escudo protector pese al aumento de contagios con el COVID-19 y sus efectos económicos globales.
Nunca en tiempos de paz el ciudadano alemán tuvo que asimilar recortes en su libertad de movimientos, contactos personales, vida familiar o ejercicio de su profesión como los actuales. Merkel ha pedido reiteradamente "paciencia" a sus conciudadanos, ante una situación "anómala en democracia" y que asegura será "temporal".
En paralelo ha articulado un plan de choque sin precedentes, a modo de paraguas tanto para la gran industria como el autónomo, el pequeño comerciante o el ciudadano corriente. De pronto, Alemania abandonó el dogma del déficit cero.
La mayoría entre sus 82 millones de compatriotas secunda a una líder a la que, cuando estalló la pandemia, se percibía en retirada -su plan es dejar el poder tras las elecciones previstas para 2021-.
Ha sido un liderazgo no presencial, ya que durante catorce días -hasta ayer viernes, que regresó a la Cancillería- practicó el teletrabajo, por haber estado en contacto con un médico contagiado.


LIDERAZGO DOMICILIARIO

El viernes, de regreso a la Cancillería, recuperó el formato de videomensaje para pedir de nuevo paciencia a sus compatriotas. En las dos semanas álgidas pasadas, solo se había dirigido al ciudadano y los medios a través de mensajes grabados o declaraciones telefónicas, en condiciones de precariedad técnica hasta insólita en lo que se espera de la potencia europea.
Desde esa posición dio un claro no a los coronabonos que reclaman España, Italia y otros socios como solución europea a la crisis. El mismo rechazo que mantuvo durante la crisis financiera para los eurobonos y que le mereció a escala europea el apodo de "Frau Nein".
Nada de eso parece haberla perjudicado. Su valoración como líder se ha disparado; el ciudadano ha encajado positivamente las restricciones acordadas entre la canciller y los poderes regionales, encargados de ejecutarlas en cada "Land".
Un 93 % acepta las restricciones a los contactos personales vigentes desde el 22 de marzo, según un sondeo de la televisión pública ARD. Ello incluye la prohibición de salir a la calle más de dos personas (ampliable, en caso de quienes conviven entre sí).
Alemania es el cuarto país del mundo en número de contagios -91.159 infectados, según cifras del sábado de la universidad estadounidense Johns Hopkins-. Sin embargo, apenas un 51 % de los alemanes teme acabar contagiado, mientras que para un 75 % los efectos económicos de la pandemia es la principal preocupación.

LA GRAN COALICIÓN SE RECUPERA


La gran coalición entre el bloque conservador de Merkel y los socialdemócratas, aquejada de debilidad desde su creación, en 2017, cobró de pronto solidez.
Un 63 % de los ciudadanos se dice satisfecho con el trabajo del gobierno, un ascenso de 28 puntos respecto al mes anterior. El grado de aprecio hacia la gestión ante la pandemia sube incluso al 72 %.
Y, en lo que respecta al trabajo de Merkel, tras 14 años en el poder, un 60 % de los ciudadanos se dice satisfecho o muy satisfecho con su liderazgo.
La estimación hacia la canciller, que pese a los problemas de su coalición seguía obteniendo la mejor valoración entre los políticos del país, se disparó 11 puntos y se sitúa en 66. Le sigue el vicecanciller y ministro de Finanzas, el socialdemócrata Olaf Scholz, que gana 17 puntos y se coloca en 63.
Notable es el ascenso de Scholz, quien hace unos meses sufrió una bofetada al verse derrotado en su aspiración a presidir el Partido Socialdemócrata (SPD) por dos candidatos marginales, Norbert Walter-Borjans y Saskia Eskens. Scholz representó a Merkel estos días de cuarentena ante el Bundestag y comparte con la canciller la defensa del no alemán a los coronabonos.
De acuerdo con la ARD y otros sondeos coincidentes, el bloque conservador de Merkel obtendría ahora, de celebrarse elecciones anticipadas, un 34 %, siete puntos más de lo estimado hace un mes.
Los Verdes, durante meses en alza, siguen en segunda posición pero muy rezagados respecto a los primeros, con un 22 %. Los socios socialdemócratas detuvieron su tendencia a la caída libre en intención de voto y se mantienen ahora en un 16 %.
La ultraderechista Alternativa para Alemania (AfD), actualmente la tercera fuerza del Bundestag (Parlamento federal) tras conservadores y socialdemócratas, ya no es la fuerza emergente de los últimos meses: cedió dos puntos y se sitúa en un 10 %. EFE
gc/jam/ah

jueves, 2 de abril de 2020

Pulso entre el Koch y la Hopkins


La curva de contagios pone a prueba la robustez de la sanidad alemana


Gemma Casadevall

Covid-19 - Reproduktionszahl springt laut RKI auf 1,79 - 601 neue ...


Berlín, 2 abr (EFE).- La dinámica de contagios con la COVID-19 pone a prueba la robustez de la sanidad pública de Alemania, país que afronta la pandemia como un desafío nacional, pero con variaciones en la forma de combatirla entre sus 16 "Länder".
Por primera vez se superaron este jueves los 6.000 contagios en un solo día -6.156, según datos del Instituto Robert Koch (RKI), competente en la materia-. La cifra de víctimas mortales verificadas en las últimas 24 horas se situó en 140.
En total son 73.522 contagios los certificados por el RKI, mientras que el número de muertos asciende a 872. La universidad estadounidense Johns Hopkins, con un método de compilación de datos más dinámico, eleva los contagios a 77.981 y los muertos en 931.
La buena noticia es que hay 19.175 pacientes recuperados. Y que la curva parece estar aplanándose un poco, aunque desde el RKI se insiste en que esa señal es aún demasiado leve y hay que esperar a una tendencia positiva estable.
El RKI prioriza la cautela sobre la rapidez. Lo que le ha valido críticas y hasta desconfianza sobre su metodología. Lo cierto es que la dinámica que apuntan sus cifras es la misma -pese a su cierta lentitud- respecto a las del Johns Hopkins.
La leve ralentización no es suficiente para aliviar las medidas de cierre parcial de la vida pública acordadas el pasado 22 de marzo por la canciller Angela Merkel y los líderes de los estados federados. Se optó por el modelo de restricción de los contactos, fuera del ámbito familiar u otras formas de convivencia.
El miércoles acordó el Gobierno central y los poderes regionales prorrogar esa situación hasta el 19 de abril, coincidiendo con el fin de las vacaciones de Semana Santa en casi todo el país.
El calendario escolar no es un unitario, sino que varía en cada "Land". Lo mismo ocurre con las medidas frente a la pandemia.
En Baviera, el "Land" más afectado, el cierre de la vida pública es casi total; en Berlín u otros estados, se permiten los paseos, incluido en bicicleta, o el deporte individual al aire libre.


FEDERALISMO EN CASCADA, ACORDE A LOS CONTAGIOS


El federalismo alemán se ha reflejado en esta pandemia en implementaciones en cascada de las decisiones acordadas con el Ejecutivo federal. Baviera (sur), con 13 millones de habitantes y 18.496 contagios, aplicó desde el principio las medidas más severas; Renania del Norte-Westfalia (oeste), con 18 millones de ciudadanos y 15.427 infectados, opta por un modelo similar al berlinés.
Distinto es el panorama en el este del país, más despoblado que el resto de Alemania, donde el número de contagios es menor. La ciudad de Jena, en Turingia, ha sido sin embargo la primera en dictar la obligatoriedad de llevar mascarilla para ir a la compra.

DESAFÍO SANITARIO


Alemania, con 82 millones de habitantes, es el quinto país con más contagiados del mundo, tras Estados Unidos (215.417), Italia (110.574), España (104.118) y China (82.381), según la Johns Hopkins.
Está entre los países mejor equipados para una situación como la presente. Tenía ya antes de la pandemia 28.000 camas para cuidados intensivos, ampliadas ahora a 40.000 entre reestructuraciones hospitalarias y nuevas instalaciones.
En Berlín se ha empezado a habilitar los pabellones de su recinto ferial para alojar 1.000 camas más. En los prósperos "Länder" del sur, Baviera y Baden Württemberg (el tercero más afectado, con 14.662 contagios), asoman los primeros síntomas de saturación.
El hospital Helios Klinikum de Múnich suspendió su actividad normal debido al elevado número de infectados entre sus pacientes y personal. Dejó de aceptar nuevos pacientes y de dar el alta a los recuperados, a la espera de que se pueda verificar su situación.


ALARMA EN LAS RESIDENCIAS DE ANCIANOS


La prohibición de las visitas a residencias de ancianos estuvo entre las primeras medidas adoptadas en Alemania para proteger a las personas más vulnerables. No obstante, tanto en Baviera como otras partes del país se registraron cifras inusualmente altas de muertes.
Solo en un centro de Wolfsburgo (Baja Sajonia) se han verificado 22 víctimas mortales en una residencia. Ello supone la mitad del total de muertes por COVID-19 en ese "Land" del centro del país.
La Fiscalía del distrito judicial investiga lo ocurrido en ese centro, regentado por la Obra Diaconal de la ciudad. Según el diario "Wolfsburger Allgemeine Zeitung", el propio personal del centro había denunciado negligencia y una "situación higiénica catastrófica". EFE
gc/jam/fpa
(foto)