Divorci a la socialdemocràcia alemanya
Gemma C. Serra
Els Sarkozy no són els únics divorciats de la setmana. La
família socialdemócrata alemanya es presentarà al seu congrés federal, a finals
de setmana, a Hamburg amb dos acabats de separar. D’una banda, Kurt Beck, el
president del partit; de l’altra Franz Müntefering, el vicecanceller i ministre
del Treball de la conservadora Angela Merkel.
Com a molts divorcis, hi ha un guanyador i un perdedor. A
Beck, fins ara un líder gens carismàtic, li ha tocat el paper de vencedor,
mentre que a Münte el de derrotat. Com també acostuma a passar, però, en
un divorci tothom hi perd una mica. En aquest cas, la família socialdemòcrata rep tots els cops.El detonant del divorci sembla de detall: Beck es va imposar sobre Münte en la pretensió de proposar al congrés una modificació de la política socio-laboral aprovada en temps de Gerhard Schröder a la cancelleria. Aleshores es va decidir apretar els aturats dits crònics i retallar-los els subsidis. Ara, vist que l’atur ha baixat, Beck vol donar marxa enrera, si més no als aturats més grans de 50 anys, a qui es donaria mig anyet més de subsidi –dos anys, en comptes dels 18 mesos actuals-.
Münte va dir no: aquí no es toca res. Si l’atur ha baixat és gràcies a aquelles mesures. Beck va dir: prou, s’acabat de fer sacrificis. Després de setmanes de lluita gairebé tan pública com la dels Sarkozy, la cúpula socialdemócrata va dir que s’anava al congrés tal com diu el líder, Beck. Münte continuava entossudit amb la seva defensa de l´anomenada Agenda 2010, però es va quedar sol. Tan sol que Schröder va recordar, des de la seva tranquil.la reraguarda política, que l’Agenda 2010 no són els Deu Manaments que Moisés va rebre de mans de Déu.
Beck va al congrés com a guanyador, Münte ho farà amb la dignitat del perdedor que acata el partit.
Rera aquest conflicte hi ha la por al SPD a una Merkel massa “social”. L’hipotètic soci igualitari, quant a nombre ministres, dins la gran coalició ha perdut perfil de formació d’arrels esquerranes, mentre Merkel és cada cop més “social”. Beck vol recuperar terreny, conscient que s’aboquen a una desfeta històrica la propera vegada que vagin a les urnes, sigui als “länder”, l’any vinent, sigui a les generals, previstes per 2009.
La Merkel “social” fa tremolar el SPD, mentre que la Merkel “ecologista”, contra el canvi climàtic, fa tremolar els Verds. Tanta polivalència de la canceller amenaça el repartiment de papers a les forces democràtiques.