La
guerra importada al „Petit Estambul“
Gemma
C. Serra
A cap altre lloc d’Europa no hi conviuen tants
turcs i kurds com a Berlín. 250.000 persones de totes dues ètnies viuen a la
capital alemanya, entre el prop de tres milions d’habitants turcs o persones d’origen
turc que hi ha a tot el país. Es tracta d’una convivència majoritàriament
pacífica, com ho és la gran part d’aquesta immigració de segona o tercera
generació. El que no vol dir que cada cop que hi ha un nou esclat de violència
relacionat amb el Kurdistán no se’n sentin els efectes al „petit Estambul“, com
s’anomena la barriada de Kreuzberg, principal aglutinant de tots dos col.lectius
a Berlín.
El primers aldarulls es van produir l’últim
cap de setmana d’octubre, en què durant hores i hores la poderosa policia
alemanya es va veure desbordada pels enfrontaments entre uns quants centenars
de manifestants turcs contra grups de kurds. Grups d’ultranacionalistes turcs
van voler assaltar un centre cultural kurd, poc després d’una manifestació en
protesta contra l’ofensiva que prepara Ankara al nord d’Irak. L’acció va
derivar en una batalla campal entre manifestants violents, mentre la policia
demanava reforços per a contenir-los.Tots dos bàndols tenen noms i cognoms: d’un cantó, Kongra Gel, l’organització sorgida després de la prohibició a Alemanya del Partit del Treballadors del Kurdistan, el PKK, l’any 1993; de l’altra, els ultranacionalistes turcs dels „Llops Grisos“. Els serveis d’espionatge alemanys calculen que hi ha a la capital uns 1.000 seguidors de l’organització kurda, per uns 300 de la turca. Una minoria, però, amb prou capacitat de violència com per posar potes enlaire la barriada de Kreuzberg o d’altres llocs del país on també es concentra aquest col.lectiu, com ara el populós estat de Renània del Nord-Westfàlia.
Els responsables d’Interior alemany segueixen amb preocupació creixent el desenvolupament al nord d’Irak i a Ankara. El govern turc encara és a temps d’aturar la gran ofensiva que fa uns dies es perfilava, entre altres coses perquè al seu soci més important a la OTAN, EEUU, no li interessa una altra guerra a la regió. Però això no vol dir que els carrers del „Petit Estambul“ estiguin tranquils. El primer cap de setmana de guerra importada va deixar un balanç d’una dotzena de policies ferits. Res comparable, encara, amb els aldarulls i protestes viscuts el febrer del 1999, quan es va detenir el líder del PKK, Abdullah Ocalan. Aleshores, la guerra importada es va escampar per tota Europa. Ara, Berlín tem ser de nou l’apèndix europeu d’un conflicte que no s’aturarà mentre no es doni resposta a la reclamació d’aquest gran poble sense Estat que formen els kurds.