sábado, 30 de mayo de 2009

Abstencionistas de Europa, uníos

Miss Europa, el cor cansat

CLAU INTERNA · Els alemanys plantegen les eleccions europees com l'últim test abans de les generals de setembre PARTICIPACIÓ · L'abstenció es revela com una amenaça per a la potència en recessió
Gemma C. Serra
 
La cancellera Angela Merkel en un míting de les eleccions europeesCada país es busca una excusa per arrossegar un percentatge digne d'electors a aquest ens sense rostre que és el Parlament Europeu. A l'Alemanya en recessió, l'argument més mediàtic és la seva condició d'últim test electoral abans de les generals del 27 de setembre. La cancellera Angela Merkel, la dona més poderosa del continent, tindrà aleshores com a rival el seu segon al govern, el ministre d'Afers Estrangers Frank-Walter Steinmeier, candidat del Partit Socialdemòcrata. Fa una setmana, Merkel va guanyar una partida moral, amb la reelecció del seu coreligionari Horst Köhler a la presidència del país. Un càrrec representatiu, que no surt per l'elecció directa del poble sinó de l'Assemblea Federal, però que va donar l'oportunitat a la cancellera de repartir el primer ram de flors de la temporada a un company de files.
Les enquestes de les europees a Alemanya pronostiquen una nova victòria de l'abstenció, després que el 2004 la participació caigués al 43%. Es tem ara quedar per sota del 40%, una vergonya per a aquest país fundacional i tradicional motor econòmic de la UE, caigut en la pitjor recessió des de la Segona Guerra Mundial.
'Si tens un avi, envia'l a Europa'
A la Unió Cristianodemòcrata de Merkel i els seus aliats bavaresos (CDU-CSU) se'ls pronostica un 39% dels vots (gairebé cinc punts per sota del 44,5% del 2004), i als socialdemòcrates de Steinmeier, un 25% (3 puntets per sobre de la sagnia d'aleshores, amb un 21,5%). Si es compleixen els pronòstics, cadascuna de les formacions cantarà victòria: els uns perquè s'han mantingut primers i els altres perquè han pujat mentre els altres perden. Però per damunt de lectures interessades, haurà quedat clar que els alemanys, que no són precisament euroescèptics i tenen fama d'electors constants, tampoc no entenen el sentit de les institucions europees. Per què volem més funcionaris, si la nostra Miss Europa és qui mana a la UE?, seria la pregunta. Hast du einen Opa schick ihn nach Europa (Si tens un avi, envia'l a Europa) és la dita amb què a Alemanya s'il·lustra el poc pes polític que tenen els eurodiputats. La cambra d'Estrasburg és una mena de cementiri d'elefants on s'aparca els prejubilats, diuen les males llengües. L'avi que encapçala les llistes de la CDU de Merkel trenca aquest perfil, més enllà de la qüestió de l'edat: Hans-Gert Pöttering, el darrer president de l'Eurocambra, de 63 anys i eurodiputat des del 1979. Des del seu escó, ha vist passar quatre cancellers: Helmut Schmidt, Helmut Kohl, Gerhard Schröder i ara Merkel. Té fama de treballador, encara que molts dels seus compatriotes no saben ben bé qui és. La personificació menys agraïda de l'Eurocambra, que al marge del poc o molt que s'hi treballi pocs saben per a què serveix.
Els socialdemòcrates hi envien Martin Schulz, que també fa anys i panys que és a Estrasburg, on s'ha fet un nom com a enemic declarat de Berlusconi. I L'Esquerra, fusió de postcomunistes i exsocialdemòcrates, recorre al patriarca Lothar Bisky, de 67 anys, igualment treballador constant des de la refundació dels hereus de l'Alemanya comunista. Bisky s'estrena a Estrasburg perquè l'hi demana el partit després d'haver-se deixat la pell a la seva presidència, ara en mans dels carismàtics Oskar Lafontaine i Gregor Gysi.
Lectors fidels de la Bíblia
Compensa una mica el panorama de iaios la liberal Silvana Koch-Merin, rossa i germànica com una valquíria de Wagner. Els Verds, en canvi, hi envien l'expresident Rainer Bütikofer, un polític de rostre cansat que busca la jubilació d'or. El conjunt no és com per arrossegar les masses a les urnes. Posats a anar-hi, per què no fer-ho per l'ensalada russa dels minipartits exòtics que també hi concorren, des dels Lectors Fidels de la Bíblia a guerrilles urbanes. I la ultradreta? Les enquestes no en parlen, potser per allò que val més no esmentar el diable.