La creu alemanya
Gemma C. Serra
Al bon soldat el valor se li pre-suposa i la recompensa és l'honor d'haver complert amb el deure. Això no vol dir, però, que les medalles no existeixen. Tots els exèrcits del món en reparteixen i a ningú no li fa fàstics. Ningú? Bé, a Alemanya, com acostuma a passar, la qüestió dóna peu a la seva reflexió. Després de dos anys de debat, a l'exèrcit i al Parlament, la canceller Angela Merkel va repartir ara les quatre primeres Creus d'Honor al Valor des de la Segona Guerra Mundial. Van anar a a parar a quatre soldats, per una arriscada intervenció a Afganistan en un atac dels talibans contra companys de tropa.
La Creu del Valor de Merkel no és la de ferro que va malversar Hitler, la guerra d'Afganistan no és una guerra, malgrat que s'hi lluita i s'hi lluiti i s'hi mori com si ho fos. Davant controvèrsies i debats, la revista satírica alemanya „Titanic“ en va treure punta i va penjar a la pàgina de subastes per internet „e-bay“ un fals anunci, teòricament d'un dels condecorats, oferint la seva Creu. L'anunci anava signat per un tal „jackjackjackjack99“ i el text, premeditadament escrit amb alguna falta d'ortografia i col.locant Merkel en el càrrec de presidenta, no de cancellera, deia: „La Medalla la vaig rebre ahir personalment de Merkel pel Valor en relació a un atac suIcida prop de Kundus, al nord d'Afganistán, on efectivament hi va haver-hi morts“. A la guerra que oficialment no és una guerra hi ha morts, no „caiguts“, com prefereix d'anomenar.los Jung.