Nein, Danke. Pero ahí seguimos

Afganistan? 'Nein, danke!'

COMBAT L'exèrcit de Merkel entra de ple en l'ofensiva antitalibana sense gosar parlar de 'guerra' REBUIG Dos terços dels alemanys volen la retirada immediata dels seus soldats

Gemma C. Serra

L'exèrcit alemany va participar la setmana passada en una ofensiva conjunta amb tropes de l'Afganistan a la regió de Qonduz, al nord del país. Era la primera vegada que els soldats alemanys prenien part en una operació d'atac amb blindats i suport aeri, cosa que implica perill de provocar víctimes civils. Des de principis d'any, a Qonduz, on hi ha la base central alemanya a la zona, s'han succeït els atemptats contra les tropes d'aquest país, inclosos els dos atacs en un sol dia, al maig, en ocasió d'un viatge sorpresa del ministre d'Exteriors, Frank-Walter Steinmeier.

Alemanya té desplegats 700 soldats a Qonduz, del total de 3.800 que formen el seu contingent a la ISAF, la força que l'OTAN dirigeix a l'Afganistan. La dada la converteix en la tercera potència estrangera implicada en la missió internacional després dels EUA i el Regne Unit. Malgrat la virulència creixent dels atacs, ningú al govern d'Angela Merkel vol parlar de guerra. Alemanya forma part d'una força d'estabilització, segons insisteix el ministre de Defensa, Franz Josef Jung, sense que cap company seu, coreligionari democristià o socialdemòcrata, gosi rebatre'l.

Les imatges són semblants a les que vénen d'altres "situacions de guerra" i la tropa pateix com en "condicions de guerra", això és el màxim que admet Jung. "No ens enfrontem a un exèrcit enemic combatent, sinó a terroristes no subjectes al dret internacional. Estem en un conflicte asimètric", explicava el general Wolfgang Schneiderhan en informar de la primera intervenció directa en l'ofensiva de Qonduz.

El tabú que ningú trenca

El que sembla un joc d'eufemismes per no parlar de guerra té molt a veure amb el tabú que ningú gosa trencar a Alemanya des del final de la Segona Guerra Mundial. En els últims quinze anys 260.000 soldats alemanys han participat en missions internacionals, oficialment inclosos en forces de pau o d'estabilització, però mai en operacions militars directes. El socialdemòcrata Gerhard Schröder va trencar un primer tabú el 1999 amb la intervenció en el conflicte de l'ex-Iugoslàvia, però d'aquí a parlar de guerra encara hi ha un bon tros.
Dos terços dels ciutadans alemanys volen la retirada immediata del seu contingent a l'Afganistan i el percentatge dels qui temen que realment Alemanya es trobi "en guerra" ja arriba al 35%, cinc punts més que un mes enrere. La qüestió, però, no és a l'agenda dels grans partits, la CDU de Merkel o l'SPD de Steinmeier. La participació a la ISAF es va aprovar per majoria més que àmplia al Parlament, i l'única força de l'oposició que aposta per la retirada immediata és l'Esquerra. Tot i el rebuig majoritari dels alemanys a la presència a l'Afganistan, el tema no surt en la campanya per a les eleccions del 27 de setembre, centrada en la crisi econòmica.
La situació és diferent a l'Afganistan, també en campanya electoral, on el president Hamid Karzai promet un "nou acord" amb les tropes internacionals per protegir millor la població civil, vist l'alt nombre de víctimes del foc de les forces d'estabilització, siguin dels EUA, el Regne Unit o Alemanya.

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 8. Dimecres, 29 de juliol del 2009