Westerwelle, el maldecap de la cancellera Merkel
DISCÒRDIA · El ministre d'Exteriors alemany agreuja la tensió dins la coalició de govern amb els seus atacs als aturats crònics IMATGE · Els crítics li retreuen tics populistes de dreta a l'estil de l'austríac Jörg Haider LLAST · El culpen del pobre balanç de l'executiu
Gemma C. Serra
Tradicionalment, a Alemanya el vicecanceller i ministre d'Exteriors és el polític més popular del país. Així va ser en temps del verd Joschka Fischer (1998-2005) i del seu successor, el socialdemòcrata Frank-Walter Steinmeier (2005- 2009), que, tot i perdre algun puntet, mantenia un bon nivell. Però, de cop, el liberal Guido Westerwelle és vist com un factor distorsionador de la coalició. Segons les enquestes, és el principal responsable de les males notes que treu el govern en aquests tres mesos llargs en què ha actuat de segon de Merkel. Un 64% dels alemanys el veuen com un "alterador de l'ordre", segons una enquesta de l'Institut Emnid. Només un 11% culpen la cancellera del mal balanç de l'executiu, mentre que un 10% en responsabilitzen Horst Seehofer, el líder de la CSU bavaresa, aliada de la CDU de Merkel.Què li passa a en Guido? Merkel, la dona que busca l'entesa amb tothom, capaç de lligar consensos impossibles a la UE i d'apaivagar fins i tot el veí polonès, el president Lech Kaczynski, rebel de mena, no aconsegueix dominar el seu vicecanceller. Els temps de l'harmonia entre la CDU i el soci liberal que va conèixer Helmut Kohl amb els ministres Hans-Dietrich Genscher i Klaus Kinkel han quedat enrere. A Westerwelle se li veu una vena populista de dretes que recorda a l'austríac Jörg Haider, cosa que topa amb la imatge dels liberals alemanys, fins ara identificats amb la dreta civilitzada.
Westerwelle ha convertit en ideari polític la proclama que molts conciutadans consideren, en principi, legítima -"treballar ha de ser rendible; no pot ser que qui no treballa visqui millor que qui ho fa"-, però repetir-la tant té un efecte sospitós, fins i tot per a Merkel. Westerwelle ho diu gairebé cada dia, mentre encara ressonen les seves paraules en què comparava amb una mena de "decadència romana" l'abús que, segons ell, fan de l'Estat social els aturats crònics.
Merkel se n'ha distanciat i ha qualificat aquestes comparacions de "supèrflues", mentre la seva ministra preferida, Ursula von der Leyen (Treball i Afers Socials), defensava la dignitat dels aturats dient que no es pot posar al mateix sac els que busquen feina i no en troben i la minoria de ganduls que no en volen. Amb quatre milions d'aturats, no es pot entrar en generalitzacions perilloses.
Fa una setmana Westerwelle insistia que les relacions amb Merkel són "intenses i regulars". "Ens enviem SMS, i això ens manté al dia", va dir en una conferència de premsa multitudinària en què el gruix de les preguntes s'adreçaven a la mala maror entre els socis de coalició, més que no pas al que acabava d'aprovar el Bundestag -l'ampliació del contingent alemany a l'Afganistan-. Westerwelle va rebatre les comparacions amb Haider i va insistir que té el suport del poble quan parla d'abusos a l'Estat social.
Westerwelle va assumir Exteriors d'acord amb el tradicional repartiment alemany, segons el qual aquest càrrec correspon al líder del soci petit de la coalició. Ja aleshores hi havia cert escepticisme, perquè el seu àmbit sempre havien estat les finances. Fins ara no ha sabut capgirar la situació. És considerat el representant dels lobbies, i corroboren aquesta impressió els donatius al seu partit procedents d'hotelers i els honoraris percebuts com a conferenciant convidat a fòrums dels poderosos.
Merkel ha estat com una tieta per a Westerwelle: la presentació en societat d'ell i el seu company, el 2004, va coincidir amb el 50 aniversari de Merkel, en una mena de sortida de l'armari d'un polític que mai no va amagar, però tampoc va proclamar, la seva homosexualitat.
Angela i Guido eren amics abans que socis, però ara ell no es comporta com un aliat lleial. Les proclames contra els aturats no afectaran la seva clientela liberal -el partit dels sous alts, com l'anomenen-, però sí la credibilitat de la CDU de Merkel. I al maig hi ha eleccions al land de Rin del Nord-Westfàlia, el més poblat del país, on el premier Jürgen Rüttgers, que governa amb els liberals, tremola cada cop que Westerwelle obre la boca. Enmig de tot aquest guirigall, diumenge passat la cancellera va donar un cop de puny a la taula i va cridar a l'ordre la coalició de govern.
Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 12. Dissabte, 6 de març del 2010