Pobrets ultradretans alemanys
Gemma C. Serra
No totes les notícies relacionades amb les paraules crisi i financera són dolentes. L’amenaça d’anar a la insolvència afecta molts, bons i dolents, i en alguns casos excepcionals els efectes poden ser profitosos. La més forta entre les formacions de la ultradreta alemanya, el Partit Nacional Democràtic (NPD) veu en perill la seva subsistència, segons ha admés el seu president, Udo Voigt. La raó són les retallades al fons públics que el partit rebia en virtud de la vintena d’escons que té a dues cambres regionals –Saxònia i Mecklenburg-Antepomerània, totes dues a l’est del país. La seva principal font d’ingressos, ara en situació precària per irregularitats detectades en la seva comptabilitat, que poden comportar-los a més de la suspensió d’algunes partides una multa de 1,9 milions d’euros.
Sense els fons públics el partit, la bèstia negra de l’àmbit polític alemany, no pot ni pagar els sous dels seus funcionaris ni tampoc les campanyes de reclutament de militància. I, al damunt, Voigt està a punt de ser defenestrat per un enemic intern, Udo Pastör, un líder més incendiari encara que el president del NPD, que demana el cap de l’amo per mala gestió financera.
Sense aquests fons públics el partit no podrà subsistir, deia Voigt. I el govern d’Angela Merkel, que ni tan sols no està convençut de si ha d’ajudar consorcis de què depenen milers de llocs de feina, com Opel, no tindrà ni un gest de misericòrdia cap al NPD.
„El millor que li pot passar a la democràcia és que el NPD s’autoliquidi“, comentava l’expert en Interior de la Unió Cristianodemòcrata de Merkel, Wolfgang Bosbach. Cinc anys enrera va fracassar, per problemes formals, la demanda d’il.legalització davant el Tribunal Constitucional presentada pel govern i el Parlament. Ara podria ser que el NPD quedés senzillament neutralitzat per manca de recursos.
Sense els fons públics el partit, la bèstia negra de l’àmbit polític alemany, no pot ni pagar els sous dels seus funcionaris ni tampoc les campanyes de reclutament de militància. I, al damunt, Voigt està a punt de ser defenestrat per un enemic intern, Udo Pastör, un líder més incendiari encara que el president del NPD, que demana el cap de l’amo per mala gestió financera.
Crisi financera, guerra interna i cap perspectiva, diuen els sondeigs, d’aconseguir escons al Parlament a les eleccions generals del 27 de setembre. El NPD mai no ha tingut diputats al Bundestag, la cambra federal. La seva perillositat neix de l’acció a les zones més socialment deprimides del país, sigui a les cambres regionals o als ajuntaments. A escala federal és inexistent. El que no vol dir que no siguin igualment perillosos, com ho demostren les estadístiques del delictes atribuỉts a l’ultradreta, sigui o no organitzada a les files del NPD: l’any passat, entre gener i octubre, la xifra de casos computats va disparar-se fins als 11.928, uns quaranta per dia, el que suposa un augment del 30 per cent respecte a 2007. Res no garanteix que, si realment mor el gos, quedi automàticament erradicada la ràbia.