Merkel rep un dur revés al Rin del Nord-Westfàlia i perd la majoria al Senat
| La CDU baixa deu punts en els comicis de l'Estat més poblat d'Alemanya i empata amb l'SPD | Un exviceministre democristià exigeix la dimissió de la cancellera
Gemma C. Serra
En el seu primer test electoral després de formar coalició amb els liberals, ahir la cancellera Angela Merkel va tenir un doble disgust que ja es veia a venir: la Unió Cristianodemòcrata (CDU) va caure deu punts en les eleccions al Rin del Nord-Westfàlia i deixa l'aliança de centredreta sense majoria al Bundesrat, el Senat.
El resultat suposa alguna cosa més que un maldecap per a una cancellera en crisi permanent amb els seus socis liberals i europeus i ara, a sobre, amb la necessitat de recuperar la bona sintonia al Bundesrat amb els antics aliats socialdemòcrates, de qui es va divorciar en acabar la primera legislatura.
El land més poblat del país, amb 18 milions d'habitants, ha deixat les dues grans formacions empatades -34,3% per a la CDU i 34,5% per al Partit Socialdemòcrata-, fet que situa en fora de joc l'aliança de la CDU amb els liberals a la cambra de Düsseldorf i, de retruc, la majoria de Merkel al Bundesrat.Un empat que als socialdemòcrates els serveix per parlar de resurrecció i de retorn al poder en el que va ser el seu feu fins al 2005, i tot plegat de la mà d'una dona, Hannelore Kraft, a qui fa uns mesos ningú coneixia. Kraft, de 48 anys i vicepresidenta del partit des de fa sis mesos, provarà de fer coalició amb els Verds, si el repartiment final d'escons els ho permet.
Per a la CDU, aquest mateix empat és un cop que consolida la crisi permanent en què viu la coalició de Merkel des de la seva reelecció, al setembre. Parlar de desgast de poder set mesos després d'obrir legislatura sembla exagerat, però aquesta és la percepció que se'n té. Fins i tot un membre de la CDU, l'exviceministre de Defensa Willy Wimmer, va exigir ahir la "dimissió immediata" de Merkel, sense especificar, però, si com a cancellera o com a cap de la CDU.
La crisi grega
Les eleccions renanes eren més que un test. El dramatisme de la crisi grega i els rostres compungits dels líders de la UE buscant a la desesperada com evitar l'enfonsament de l'eurozona no és, precisament, l'ambient propici per a una coalició que des de l'inici acapara males notícies.
Tot això sense oblidar que també s'havia d'escoltar la veu de l'electorat d'un land que, a més de clavar un revés a la coalició de Berlín, havia de votar qui vol que mani els propers quatre anys a casa.
Queda el dubte de saber si els renans han votat egoistament, amb el cap fred i pensant en el que convé a aquesta antiga regió minera que cinc anys enrere va forçar la prejubilació de Gerhard Schröder.
Ara l'elector tenia el dilema de donar una lliçó a la coalició de la cancellera, i especialment al seu empipador soci liberal i ministre d'Exteriors Guido Westerwelle, o votar per la continuïtat de Jürgen Rüttgers, un dels primers ministres regionals més populars d'Alemanya.
Abans dels comicis, el president de l'SPD, Sigmar Gabriel, ironitzava dient que a Merkel li aniria bé una clatelladeta per abaixar els fums als liberals. També deia que la tragèdia grega li seria una excusa per desviar l'atenció cap a situacions internacionals.
El preu, però, és massa alt per a Merkel. Perdre el control de la cambra alta no convé a una cancellera a qui les coses li sortien millor quan governava amb els socialdemòcrates.