Adéu a dos anys de tipus a l'1%
Trichet avisa amb una claredat inusual que a l'abril podria apujar el preu del dinerEl BCE corregeix a l'alça la previsió d'inflació per damunt del 2%
El president del Banc Central Europeu, Jean-Claude Trichet, va enviar ahir un missatge inusualment clar de la fi imminent de l'era dels tipus congelats a l'eurozona. “Una pujada dels tipus d'interès el mes vinent és possible, però no segura”, va dir Trichet, cosa que pels lectors del cervell del guardià de l'estabilitat monetària vol dir l'adéu al rècord històric a la baixa dels nivells actuals –en un 1%, des del maig del 2009– i a la política continuada de tipus baixos que ha marcat els últims dos anys del BCE.
El moviment de Trichet es preveia cap a la tardor. La situació s'ha precipitat i, malgrat que el BCE no és amic de “comprometre's” amb anuncis, va recordar Trichet, tot apunta a una decisió en la reunió del consell de l'abril. Trichet va sortir de la seva línia de críptics comentaris potser perquè les xifres de l'organisme impedien desviar-se del tema.
A més de deixar, com es preveia, els tipus de l'eurozona a l'1%, el BCE va difondre els nous pronòstics per al creixement i la inflació. En tots dos casos, eren correccions cap amunt, però les conseqüències són diametralment diferents. El comportament de l'economia global permet pronosticar un creixement de l'1,7%, com a mitjana, a l'àmbit de la zona euro, en lloc de l'1,4% previst al desembre.
L'altra cara de la moneda és que no només s'accentua el creixement –qüestió que remet a la locomotora alemanya–, sinó també la inflació, que ara es preveu fins a mig punt per damunt del 2% “desitjat” pel BCE. L'impuls econòmic ve d'Alemanya –i no està exempt de perill d'alentiment, perquè depèn de les exportacions–, mentre que la repuntada inflacionista remet al preu dels carburants i, per extensió, a un món àrab convuls, que ni economistes ni experts en geopolítica gosen dir on conduirà.
Trichet encara pot canviar el seu preavís. Hi ha qui diu que la seva sobtada claredat pot tenir caràcter de globus sonda –l'euro es va disparar fins a vorejar els 1,4 dòlars després que parlés Trichet–. Ara per ara, tot apunta a una fidelitat a l'ortodòxia, amb les conseqüències que se'n derivaran a l'eurozona més endeutada. És a dir, l'Estat espanyol, entre d'altres, i els seus hipotecats ciutadans.