lunes, 4 de abril de 2011

Feierabend, Guido

S'agreuja la crisi dins el govern de coalició alemany

El vicecanceller plega com a cap dels liberals enmig de la tensió per la pèrdua de vots

És el ministre pitjor valorat

 1
Guido Westerwelle, ministre d'Afers Estrangers i vicecanceller d'Angela Merkel, va tirar ahir la tovallola i va renunciar a la presidència del Partit Liberal (FDP) per afavorir-ne “el recanvi generacional” després de mesos de tensions i en plena crisi postelectoral.
Des que va esdevenir soci de Merkel, el 2009, a Westerwelle se l'ha responsabilitzat de gairebé tot: de la mala maror continuada al govern –malgrat ser una aliança entre teòrics socis naturals– i de la caiguda d'electorat. La pèrdua del poderós land de Baden-Württemberg, fa una setmana, a més dels humiliants resultats a Renània-Palatinat, on l'FDP ha passat a ser extraparlamentari, van convertir en insostenible la seva posició. Ahir, acabat d'aterrar d'un viatge per la Xina i el Japó, Westerwelle va comparèixer amb rostre compungit per informar del que tot Alemanya donava per fet des de feia dies: que no es presentarà a la reelecció al congrés de l'FDP, al maig.
Westerwelle, de 49 anys i des del 2001 al capdavant del partit, era fins a les generals del 2009 la imatge del polític ambiciós i triomfador. L'FDP va recuperar amb ell l'antiga condició de “soci etern” de govern amb més del 14 % dels vots a les urnes –un resultat rècord– i la cancellera el va col·locar al capdavant d'Afers Estrangers tot i que el seu fort són les finances.
Continua a Afers Estrangers, malgrat que no ha guanyat en credibilitat en un càrrec que, tradicionalment, ha catapultat els seus antecessors a la categoria de polítics més ben vistos del país. Amb ell ha passat el contrari: és el més ministre menys popular. Amb aquesta renúncia cantada, a Berlín ahir no es donava ni de bon tros per tancada la crisis postelectoral.