Trichet frena l'alça dels tipus per donar aire a la recuperació
El BCE manté inalterable el preu del diner com a mínim fins al juliol, però avisa de la seva actitud “vigilant” per l'alta inflació
El petroli s'ensorra 10 dòlars en un sol dia pels nous signes de feblesa de l'economia mundial
D'aquesta manera va calmar una mica els ànims desfermats el mes passat, quan va pujar per primer cop en gairebé dos anys els tipus, un 0,25%, i al damunt va insinuar –el que en termes de Trichet vol dir pràcticament anunciar o, fins i tot, “amenaçar”– que no seria l'única pujada de l'any.
El perill inflacionista no només ha cedit, sinó que es va col·locar a l'abril a una mitjana del 2,8% al conjunt de l'eurozona. És a dir, prou lluny del límit del 2% “desitjat” pel BCE i per cinquè mes consecutiu. Així les coses, entre els experts s'entenia la decisió d'ahir a Hèlsinki com un respir a la recuperació econòmica, fins a la propera pujada dels tipus, que tot indica que es produirà a la reunió del juliol vinent.
La reunió del consell a Hèlsinki aplegava molts simbolismes. D'una banda, es tractava de donar imatge de solidesa enfront de les pors desfermades per l'empenta a les eleccions finlandeses dels “euroenemics” ultradretans, que van fer campanya apuntalats en el rescat a Portugal i la resta de socis amb problemes. Els populistes Finlandesos Autèntics van passar a les eleccions d'abril passat de ser residuals a tercera força política, amb un missatge combatiu en contra del rescat de l'euro. Encara no un mes després, el rescat a Portugal ja era una realitat, com ho són les repuntades inflacionistes. “Prendrem la decisió [d'apujar els tipus] quan ho considerem necessari per mantenir l'estabilitat dels preus”, va dir Trichet respecte a la persistent pressió sobre els preus, derivada sobretot de l'increment dels carburants.
El perill inflacionista no només ha cedit, sinó que es va col·locar a l'abril a una mitjana del 2,8% al conjunt de l'eurozona. És a dir, prou lluny del límit del 2% “desitjat” pel BCE i per cinquè mes consecutiu. Així les coses, entre els experts s'entenia la decisió d'ahir a Hèlsinki com un respir a la recuperació econòmica, fins a la propera pujada dels tipus, que tot indica que es produirà a la reunió del juliol vinent.
La reunió del consell a Hèlsinki aplegava molts simbolismes. D'una banda, es tractava de donar imatge de solidesa enfront de les pors desfermades per l'empenta a les eleccions finlandeses dels “euroenemics” ultradretans, que van fer campanya apuntalats en el rescat a Portugal i la resta de socis amb problemes. Els populistes Finlandesos Autèntics van passar a les eleccions d'abril passat de ser residuals a tercera força política, amb un missatge combatiu en contra del rescat de l'euro. Encara no un mes després, el rescat a Portugal ja era una realitat, com ho són les repuntades inflacionistes. “Prendrem la decisió [d'apujar els tipus] quan ho considerem necessari per mantenir l'estabilitat dels preus”, va dir Trichet respecte a la persistent pressió sobre els preus, derivada sobretot de l'increment dels carburants.
Ensurt als mercats
Els mercats també van respondre a les paraules de Trichet i l'euro va caure per sota dels 1,45 dòlars. Però l'ensurt més important va ser pel petroli Brent, que va cedir 10,39 dòlars i es va col·locar en 110,80 dòlars el barril. El cru va reaccionar així a causa de les males dades d'atur als Estats Units, que podrien revelar una desacceleració en el creixement econòmic i un possible descens de la demanda d'energia. També hi va influir la depreciació del dòlar propiciada per les paraules de Trichet.