Berlín aprova una “apagada nuclear a la carta
Recupera el calendari del seu antecessor Schröder en plena caiguda de popularitat
El pla de tancament preveu l'adéu definitiu a l'energia atòmica el 2022
Serà una “apagada a la carta”, la qual fa recular el pla de la seva coalició amb els liberals de perllongar la vida dels reactors. Merkel, doctora en físiques, va veure el llum del perill atòmic amb la catàstrofe de la central japonesa, i ara sembla que busca, amb aquest calendari reeditat, el final del túnel de la impopularitat persistent de la seva coalició. L'any 2021 era el límit pactat i segellat l'any 2000 pel govern de socialdemòcrates i els Verds del canceller Gerhard Schröder per a l'adéu nuclear. Merkel es va subjectar a aquest calendari en la seva primera legislatura no pas per convicció, sinó perquè els seus socis d'aleshores –els mateixos socialdemòcrates– així ho havien fixat en el pacte de coalició. Amb la reelecció, el 2009, amb els liberals com a socis, va reprendre el vell propòsit de tirar per terra aquest calendari. Amb èxit, és clar, perquè si una cosa estaven delerosos de fer els liberals era atendre les exigències del lobby energètic per perllongar la vida dels disset reactors dels país. Va ser un èxit efímer, que se'n va anar per terra amb Fukushima. Merkel va dir aleshores que la catàstrofe nuclear en un país altament desenvolupat obligava a reconsiderar la seguretat arreu del món. Allò que la doctora en físiques no havia vist 25 anys enrere amb Txernòbil –just l'any en què es va doctorar–, va fer-se de cop realitat als seus ulls.Les derrotes en sèrie de la coalició de Merkel aquest 2011 han precipitat aquesta metamorfosi. La cancellera es veu abocada a prendre una decisió marcadament pragmàtica –o oportunista, segons els crítics–, però sense alternativa, ja que no fer-ho deixa en greu perill la seva supervivència política.
Queda per veure ara com tranquil·litzarà els consorcis. Els colossos industrials que es van adaptar als plans de Schröder i els socis dels Verds es queixen de les pèrdues multimilionàries que els costaran les anades i vingudes posteriors de Merkel.
Els liberals, mentrestant, s'enfonsen més i més en el descrèdit, ja no només per l'elector corrent, sinó també segons els aliats tradicionals de la gran indústria. Merkel busca la supervivència amb un pla a la carta, mentre que els seus socis no veuen, ni de bon tros, el llum al final del túnel.
LA XIFRA
3 mesos després de la catàstrofe de Fukushima el govern alemany anuncia l'apagada de les seves centrals.
LA FRASE
Tot el que no sigui una apagada ràpida crearà un tsunami de protestes a tot el país. Rainer Wendt
president del sindicat de la policia
Una decisió sota sospita, dins i fora de casa
La decisió anunciada ahir a la coalició de la cancellera, Angela Merkel, després d'una d'aquelles sessions que es perllonguen dramàticament fins a la matinada, porta el segell de l'oportunisme i deixa obertes moltes incògnites, dins i fora de casa. Se suposa que la cancellera trobarà el consens parlamentari per tirar-la endavant, malgrat les pressions dels Verds per un adéu més accelerat d'aquesta font d'energia, tal com reclamen al carrer centenars de milers de ciutadans de totes les edats.
Entre els socis europeus, però, la mesura s'ha encaixat com una prova més de la vulnerabilitat del govern alemany, sotmès al que diuen les urnes. No queda clar ni d'on traurà Merkel els fons necessaris per al desenvolupament accelerat de les energies renovables –cosa que podria hipotecar altres partides europees– ni tampoc en quina mesura recorreran els consorcis alemanys a les nuclear dels veïns. Alguns consorcis ja han fet plans per invertit en nuclears a Polònia i Holanda, digui el que digui el govern de Merkel. La consigna fundacional dels Verds, “Atomkraft? Nein, Danke” (energia nuclear? No, gràcies), serà així una veritat a mitges i a escala domèstica.
Entre els socis europeus, però, la mesura s'ha encaixat com una prova més de la vulnerabilitat del govern alemany, sotmès al que diuen les urnes. No queda clar ni d'on traurà Merkel els fons necessaris per al desenvolupament accelerat de les energies renovables –cosa que podria hipotecar altres partides europees– ni tampoc en quina mesura recorreran els consorcis alemanys a les nuclear dels veïns. Alguns consorcis ja han fet plans per invertit en nuclears a Polònia i Holanda, digui el que digui el govern de Merkel. La consigna fundacional dels Verds, “Atomkraft? Nein, Danke” (energia nuclear? No, gràcies), serà així una veritat a mitges i a escala domèstica.