“Durant mesos hem parlat tots de la batalla de Bogotà, perquè es preveia un empat. Petro se'ls ha menjat, amb una eloqüència imbatible. Però la guerra de debò no és a la capital, sinó als pobles, a la muntanya i al litoral”, continua Coronel, tot prenent el seu tinto –cafè sol– a la cafeteria Juan Valdez, del centre cultural Gabriel García Márquez, al barri de la Candelaria.
Aquest diumenge s'escullen els governadors de 32 departaments i els alcaldes de 1.102 municipis. Un de cada tres d'aquests municipis estan amenaçats. Sigui per un dels dos actors armats il·legals tradicionals de la política colombiana –les guerrilles o la parapolítica–, sigui per altres formes de violència de cacic, sigui per les irregularitats electorals ja detectades.
“Hi ha un rebrot de violència clar. Han mort assassinats en campanya 41 candidats i 21 militars, en aquest cas a mans de les FARC, especialment fortes a Arauca [sud-oest]. Fora d'això tan terrible, el problema més estès són les amenaces d'irregularitats massives”, diu Alejandra Barrios, directora de MOE Colombia, una ONG que lluita per la transparència política i que desplegarà observadors a tots els departaments.
Als seus observadors locals s'ajunten els 103 d'internacionals, tots voluntaris. En determinades zones rurals la compra del vot és barata –uns 20.000 pesos per vot, menys de deu euros– i la modalitat de pagament va dels diners comptants a promeses de favors o fins i tot la reforma del lavabo de casa. “El clientelisme és un fenomen tradicional colombià i el control sobre el votant comprat és extremadament fàcil”, diu Barrios. Per a la directora de MOE, la resposta ha de venir de la societat civil. Per a en Fernando, un taxista sense placa de Bogotà, el problema ve d'Uribe –“que va combatre les FARC, sí, però no els paramilitars”, diu–. L'expresident colombià ha estat omnipresent a la campanya, diu en Fernando, un any i mig després de la victòria electoral del seu successor, Juan Manuel Santos.
“Hi ha un rebrot de violència clar. Han mort assassinats en campanya 41 candidats i 21 militars, en aquest cas a mans de les FARC, especialment fortes a Arauca [sud-oest]. Fora d'això tan terrible, el problema més estès són les amenaces d'irregularitats massives”, diu Alejandra Barrios, directora de MOE Colombia, una ONG que lluita per la transparència política i que desplegarà observadors a tots els departaments.
Als seus observadors locals s'ajunten els 103 d'internacionals, tots voluntaris. En determinades zones rurals la compra del vot és barata –uns 20.000 pesos per vot, menys de deu euros– i la modalitat de pagament va dels diners comptants a promeses de favors o fins i tot la reforma del lavabo de casa. “El clientelisme és un fenomen tradicional colombià i el control sobre el votant comprat és extremadament fàcil”, diu Barrios. Per a la directora de MOE, la resposta ha de venir de la societat civil. Per a en Fernando, un taxista sense placa de Bogotà, el problema ve d'Uribe –“que va combatre les FARC, sí, però no els paramilitars”, diu–. L'expresident colombià ha estat omnipresent a la campanya, diu en Fernando, un any i mig després de la victòria electoral del seu successor, Juan Manuel Santos.
