lunes, 10 de octubre de 2011

Merkozy, apóstoles de la banca

 

Merkel i Sarkozy se centren a salvar la banca i deixen pendent la incògnita grega

“Farem el que calgui” per recapitalitzar el sector financer, van assegurar els dos líders

Alemanya i França desmenteixen que hi hagi diferències en el com


La cancellera alemanya Angela Merkel i el president francès Nicolas Sarkozy van oferir ahir un altre recital de complicitat entre Berlín i París, aquest cop centrat en el salvament de la banca i amb un cert aire de resignació respecte a Grècia. “Farem el que calgui per donar suport a la recapitalizació de la banca, perquè és el fonament d'una sortida sòlida i duradora de la crisi”, va dir Merkel poc després de rebre a la Cancelleria el president francès en l'enèsima trobada d'urgència dels líders de l'eix europeu en la situació de crisi permanent de l'eurozona.
Els detalls de com serà aquesta operació de rescat, aquest cop aplicada a la banca, no es van ni perfilar perquè, segons Merkel, s'hi treballarà a partir de la propera setmana. Tots dos líders van insistir que actuaran “de comú acord i en estreta col·laboració” i que no hi ha diferències entre ells sobre com han de ser les injeccions financeres que la banca rebrà. Al darrere d'aquesta afirmació hi ha els recels de la cancellera perquè el fons de rescat europeu ampliat esdevingui un mecanisme de transferències automàtiques, una qüestió que una part de les seves files rebutja. Angela Merkel vol que quedi clar que són els bancs, en primera instància, els que s'han de mirar de salvar pels seus propis mitjans. Nicolas Sarkozy es vol saltar tràmits, ja que la banca francesa seria la més afectada en el cas d'insolvència grega.
Esperant la “troica”
Ni la cancellera alemanya ni el president francès no van invertir gaire temps a mostrar-se confiats que Grècia se'n sortirà. Sembla que finalment l'eix francoalemany s'ha saltat aquesta part del guió –a mesura que creixen els rumors d'una insolvència més o menys ordenada– i que ja apunta al salvament, que és el que realment preocupa els països respectius: els seus bancs. No té sentit jugar a fer pronòstics sinó que cal esperar l'avaluació de la “troica” –Banc Central Europeu, Comissió Europea i Fons Monetari Internacional– per saber què passarà amb el següent tram del rescat grec, van dir.

LA FRASE


La capitalització de la banca és el fonament d'una sortida sòlida i duradora de la crisi
Angela Merkel, Cancellera Alemanya

La cita clau és a Cannes, però amb molts deures per fer


Ni Merkel ni Sarkozy no volen continuar jugant al “qui dia passa, any empeny”. És a dir, a mirar de resoldre peces d'una crisi que ja dura massa, sinó que ara van a totes: “Volem presentar un paquet complet per resoldre la crisi, de manera duradora i sòlida, abans de final d'octubre”, deia Merkel. Caldrà fer “reformes significatives” dels tractats de la UE, admeten. El resultat serà “una nova visió d'Europa”, segons Sarkozy.
El primer pas és veure ratificada la reforma del Fons Europeu d'Estabilitat Financera per tots els països implicats. Després vindrà l'informe de la “troica”, previsiblement, el 24 d'octubre. Sigui el que sigui el que passi amb Grècia, s'ha de presentar aquest paquet global a la cimera del G-20, a Cannes, el 3 i 4 de novembre. És a dir, ja no serà cosa de l'eurozona o la UE, sinó de tots els actors de l'economia global: les potències, incloent-hi les que cada cop són menys potents, i els indefugibles emergents.