Merkel i Sarkozy se centren a salvar la banca i deixen pendent la incògnita grega
“Farem el que calgui” per recapitalitzar el sector financer, van assegurar els dos líders
Alemanya i França desmenteixen que hi hagi diferències en el com
La cancellera alemanya Angela Merkel i el president francès Nicolas Sarkozy van oferir ahir un altre recital de complicitat entre Berlín i París, aquest cop centrat en el salvament de la banca i amb un cert aire de resignació respecte a Grècia. “Farem el que calgui per donar suport a la recapitalizació de la banca, perquè és el fonament d'una sortida sòlida i duradora de la crisi”, va dir Merkel poc després de rebre a la Cancelleria el president francès en l'enèsima trobada d'urgència dels líders de l'eix europeu en la situació de crisi permanent de l'eurozona.
Esperant la “troica”
Ni la cancellera alemanya ni el president francès no van invertir gaire temps a mostrar-se confiats que Grècia se'n sortirà. Sembla que finalment l'eix francoalemany s'ha saltat aquesta part del guió –a mesura que creixen els rumors d'una insolvència més o menys ordenada– i que ja apunta al salvament, que és el que realment preocupa els països respectius: els seus bancs. No té sentit jugar a fer pronòstics sinó que cal esperar l'avaluació de la “troica” –Banc Central Europeu, Comissió Europea i Fons Monetari Internacional– per saber què passarà amb el següent tram del rescat grec, van dir.
LA FRASE
La capitalització de la banca és el fonament d'una sortida sòlida i duradora de la crisi
Angela Merkel, Cancellera Alemanya
La cita clau és a Cannes, però amb molts deures per fer
Ni Merkel ni Sarkozy no volen continuar jugant al “qui dia passa, any empeny”. És a dir, a mirar de resoldre peces d'una crisi que ja dura massa, sinó que ara van a totes: “Volem presentar un paquet complet per resoldre la crisi, de manera duradora i sòlida, abans de final d'octubre”, deia Merkel. Caldrà fer “reformes significatives” dels tractats de la UE, admeten. El resultat serà “una nova visió d'Europa”, segons Sarkozy.
El primer pas és veure ratificada la reforma del Fons Europeu d'Estabilitat Financera per tots els països implicats. Després vindrà l'informe de la “troica”, previsiblement, el 24 d'octubre. Sigui el que sigui el que passi amb Grècia, s'ha de presentar aquest paquet global a la cimera del G-20, a Cannes, el 3 i 4 de novembre. És a dir, ja no serà cosa de l'eurozona o la UE, sinó de tots els actors de l'economia global: les potències, incloent-hi les que cada cop són menys potents, i els indefugibles emergents.
El primer pas és veure ratificada la reforma del Fons Europeu d'Estabilitat Financera per tots els països implicats. Després vindrà l'informe de la “troica”, previsiblement, el 24 d'octubre. Sigui el que sigui el que passi amb Grècia, s'ha de presentar aquest paquet global a la cimera del G-20, a Cannes, el 3 i 4 de novembre. És a dir, ja no serà cosa de l'eurozona o la UE, sinó de tots els actors de l'economia global: les potències, incloent-hi les que cada cop són menys potents, i els indefugibles emergents.