Maathai ja té hereves

Tres dones que no són a la llista ‘Forbes' de les més poderoses del món

La nòmina dels Nobel de la Pau es va quedar òrfena fa quinze dies de l'única dona africana que fins ara havia rebut el premi, Wangari Maathai. L'activista i ecologista kenyana, guanyadora del premi el 2004, va morir el passat dia 26. Una dona a qui s'havia anomenat El somriure de l'Àfrica i un icona de la lluita ecologista.
Dues setmanes després dels missatges de condol de tot el món, Oslo torna a tenir dos somriures vius, africans i de dona. Com per deixar clar que amb aquell guardó no s'acaba el reconeixement al paper de les lluitadores del continent negre. La presidenta de Libèria, Ellen Johnson Sirleaf, i la seva compatriota, Leymah Gbowee, en són les hereves, en aquest premi compartit amb el tercer nom de dona arrencat del Tercer Món, la iemenita Tawakkul Karman. Dones potents, malgrat que no són ni seran a la llista Forbes de les més poderoses del món (que encapçala la cancellera alemanya Angela Merkel), senzillament perquè no pertanyen a l'àmbit en què es mesuren aquests rànquings, les potències econòmiques. Negres, com Obama, i amb càrrec presidencial, en el cas de Johnson Sirleaf, però igualment molt lluny de les coordenades on es mouen els fils del poder global i les decisions que afecten el planeta.
Són tres noms difícils de retenir –encara més de transcriure–, que probablement només acapararan portades ara, amb l'anunci, i probablement el 10 de desembre, a la cerimònia d'entrega dels Nobel a Oslo. Només la presidenta liberiana té possibilitats reals de tornar als titulars, per algun fet polític relacionat amb el seu país. Les altres dues quedaran en la línea d'anonimat discret que va tenir Maathai, fora del moment de glòria del Nobel o amb la notícia de la seva mort.
Això no treu rotunditat ni perspectives a l'homenatge d'Oslo. Al contrari, aquest anonimat discret pot fins i tot ajudar tant la seva lluita com la de tants d'altres que, des de Twitter i Facebook, com Karman, o al capdavant de moviments pacifistes, com Gbowee, necessiten impulsos positius, per no decaure enmig d'unes condicions de vida que els habitants del món civilitzat no ens arribem ni a imaginar.
En aquests temps en què Occident veu amenaçat el seu model de benestar per una crisi econòmica global, convé llegir-se les biografies de dones com les premiades per saber on és cadascú.