Trichet s'acomiada sense cedir a les pressions de l'FMI
El regulador europeu manté els tipus d'interès en un 1,5% però admet que tenia marge per rebaixar-los
El president del BCE se'n va amb promeses de ‘barra lliure' de liquiditat a la banca
Jean-Claude Trichet va donar ahir la seva última conferència de premsa mensual com a president del Banc Central Europeu (BCE) sense abaratir el preu del diner, però amb el compromís d'injectar liquiditat als bancs, en una mena de barra lliure. El BCE reactiva el seu programa de compra de deute a la banca, per un volum de 40.000 milions d'euros, sigui de manera directa en el mercat primari —les mateixes entitats— o bé en el mercat secundari, un cop emesos els bons. L'anunci va ser ràpidament etiquetat com a barra lliure, no sols pel volum del programa, sinó també per la seva durada: un any, a partir de novembre.
Aquesta “cascada de liquiditat”, com la definien els mitjans alemanys, no va anar acompanyada d'una rebaixa dels tipus d'interès rectors per a la zona euro. Trichet els deixa en un 1,5%, d'acord amb una de les màximes defensades per l'ortodòxia que representa el president sortint del BCE: la inflació és massa alta per pensar ara a rebaixar la taxa.
Si fa uns dies es parlava d'un possible “regal” de comiat del president, abans de tancar els seus vuit anys de mandat i passar el relleu a l'italià Mario Draghi, ahir, a Berlín, va deixar clar que ignorava les pressions —tant dels mercats com de l'FMI, cada cop més insistents—, decidit a deixar la seva empremta a la casa i que sigui el seu successor el que apliqui la rebaixa, mesura que considera possible.El comiat de Trichet va anar envoltat d'una atmosfera de cimera internacional. La reunió de l'últim consell del BCE amb la presidència del francès se celebrava a Berlín i coincidia amb la reunió a la cancelleria d'Angela Merkel dels principals actors de l'economia i el món financer global, preparatòria de la pròxima cimera del G-20.
Primeres espases
A més de Trichet, es van aplegar a la seu de la cancellera la directora gerent de l'FMI, Christine Lagarde; el president del Banc Mundial, Robert Zoellick, i el secretari general de l'OCDE, Ángel Gurría, així com els ministres de Finances alemany, francès i mexicà (com a representant del G-20). El desplegament de poderosos de l'economia global no va afectar Trichet.
Merkel va insistir en el que havia dit el dia abans, a Brussel·les, amb el president de la Comissió Europea, José Manuel Durão Barroso, i va recalcar que Alemanya està preparada per recapitalitzar la banca si convé i “sense dubtar”, sempre, però, que els bancs no se'n surtin amb “els seus propis mitjans”.
El veredicte de la troica se sabrà el dia 24 d'octubre
El sí o el no al sisè tram del rescat a Grècia té ja una cita visible: el 24 d'octubre, segons va anunciar ahir, també a Berlín, el primer ministre de Luxemburg i cap de l'eurogrup, Jean-Claude Juncker. Per aquest dia està previst que la troica internacional —BCE, FMI i CE— presenti el seu informe sobre Grècia, és a dir, veure si ha fet les retallades que se li exigeixen a canvi que es doni llum verd als 8.000 milions d'euros que precisa per no caure en la insolvència el mateix novembre. I, va afegir Juncker, el més probable és que aquest informe sigui positiu.
El cap de l'eurogrup va insistir un cop més en el que ha esdevingut una mena de consigna d'Estat, d'abast global, amb relació a Grècia: s'ha d'evitar com sigui que entri en la insolvència, perquè això arrossegaria tota l'eurozona. El primer candidat a contagi seria, segons Juncker, Itàlia. És a dir, el país de procedència del pròxim president del BCE, Mario Draghi.
El cap de l'eurogrup va insistir un cop més en el que ha esdevingut una mena de consigna d'Estat, d'abast global, amb relació a Grècia: s'ha d'evitar com sigui que entri en la insolvència, perquè això arrossegaria tota l'eurozona. El primer candidat a contagi seria, segons Juncker, Itàlia. És a dir, el país de procedència del pròxim president del BCE, Mario Draghi.