Clam general en contra de la proposta d'una Europa de les dues velocitats
Merkel diu que Alemanya “només vol estabilitzar la zona euro”
Per la CE, l'escissió costaria un 50% del PIB
Juncker es declara “al·lèrgic” al trencament
La cancellera alemanya, Angela Merkel, va rebutjar ahir, com molts altres dirigents europeus, les especulacions sobre un pacte entre París i Berlín per rellançar la zona euro en petit format, amb un nucli de països –es parlava de nou països, inclòs l'Estat espanyol– complidors fidels dels criteris d'estabilitat. “Alemanya només té un objectiu: estabilitzar la zona euro, tal com ara la coneixem”, va sentenciar Merkel, després que dimecres s'escampessin els rumors en sentit contrari.
El fantasma de l'Europa a dues velocitats –un clàssic en la rumorologia de la UE que ressorgeix cada cop que hi ha problemes en un o més membres– va saltar, animat pels teòrics propòsits de Nicolas Sarkozy de tranquil·litzar els seus. El president francès tem ser el següent líder en l'actual constel·lació de mandataris de la zona a perdre el càrrec, arrossegat per la crisi, i estaria interessat a presentar aquesta solució.
Merkel, que no té la pressió d'una campanya electoral imminent, es va esforçar amb les seves frases a donar per morta la iniciativa d'escissió.
Mentrestant, el diari econòmic Financial Times Deutschland treia a la llum una fórmula en estudi entre el conjunt de dirigents de la Unió Cristianodemòcrata (CDU), que presideix Merkel, per a l'“exclusió voluntària” de la zona euro dels països amb problemes persistents, sense per això veure's obligats a deixar la UE.
Segons aquest diari, generalment ben informat, els alts càrrecs de la CDU volen presentar una moció en aquest sentit al congrés del partit que comença diumenge vinent. L'objectiu és possibilitar que deixin el vaixell de l'euro aquells països que, senzillament, es veuen abocats a la situació de “pecadors reincidents” quant a dèficit. Una possibilitat ara per ara no establerta en els tractats de la UE.
Més crisi i més atur
A aquesta negació es van afegir les crítiques d'altres altes instàncies europees. El president de la Comissió Europea, José Manuel Durão Barroso, va atacar el tema pel cantó econòmic. Per Barroso, una escissió de la UE tindria un cost del 50% del PIB europeu. Alemanya, va dir, “es contrauria un 3% i perdria un milió de llocs de treball” si es confirmés l'Europa dividida.
“És molt important no acceptar divisions en el si de la Unió, fins i tot si la zona euro ha d'avançar amb una integració més profunda”, va assegurar la portaveu de Barroso, Pia Ahrenkilde, que va recordar que el president de la Comissió rebutja imposar condicions addicionals als membres que vulguin ser en el “nucli dur”. Senzillament: “No seria just.”
Per la seva banda, el primer ministre luxemburguès i president de l'eurogrup, Jean-Claude Juncker, es va declarar “al·lèrgic” a tot suggeriment sobre un eventual trencament de la zona euro, una idea que va qualificar d'“estúpida”. Segons va declarar en una cadena de televisió portuguesa, la hipòtesi de dividir la zona euro entre estats ortodoxos i indisciplinats la difonen “els que volen mostrar divisió en l'euro, que és un grup sòlid”.
A aquest clam es van afegir també el portaveu de la Generalitat, Francesc Homs; el secretari d'estat espanyol per a la UE, Diego López Garrido, i tots els partits polítics i sindicats, així com la mateixa Associació Espanyola de la Banca (AEB), el president de la qual, Miguel Martín, va reclamar més decisió al BCE a l'hora de comprar deute sobirà, ara que l'euro corre el perill de“ trencar-se”.
“És molt important no acceptar divisions en el si de la Unió, fins i tot si la zona euro ha d'avançar amb una integració més profunda”, va assegurar la portaveu de Barroso, Pia Ahrenkilde, que va recordar que el president de la Comissió rebutja imposar condicions addicionals als membres que vulguin ser en el “nucli dur”. Senzillament: “No seria just.”
Per la seva banda, el primer ministre luxemburguès i president de l'eurogrup, Jean-Claude Juncker, es va declarar “al·lèrgic” a tot suggeriment sobre un eventual trencament de la zona euro, una idea que va qualificar d'“estúpida”. Segons va declarar en una cadena de televisió portuguesa, la hipòtesi de dividir la zona euro entre estats ortodoxos i indisciplinats la difonen “els que volen mostrar divisió en l'euro, que és un grup sòlid”.
A aquest clam es van afegir també el portaveu de la Generalitat, Francesc Homs; el secretari d'estat espanyol per a la UE, Diego López Garrido, i tots els partits polítics i sindicats, així com la mateixa Associació Espanyola de la Banca (AEB), el president de la qual, Miguel Martín, va reclamar més decisió al BCE a l'hora de comprar deute sobirà, ara que l'euro corre el perill de“ trencar-se”.
Les pensions congelades no s'actualitzaran per l'IPC
Les pensions contributives congelades aquest any no rebran l'any vinent la paga compensatòria per desviament de la inflació, segons el que estableix el reial decret llei de mesures extraordinàries per a la reducció del dèficit públic. Com es deu recordar, el maig d'aquest any el govern estatal va decidir congelar les pensions contributives, uns vuit milions, per estalviar 1.500 milions d'euros. Fora de la mesura, però, van quedar les pensions contributives mínimes (tres milions de perceptors) i les no contributives (mig milió), per a les quals es va fixar una pujada de l'1% aquest any. Segons la llei general, les pensions s'han de revalorar si l'IPC supera el previst, i en general s'abona una paga al gener per compensar l'augment. Però el reial decret del maig anul·la l'actualització de les pensions contributives, mentre que les mínimes rebran una compensació si l'IPC de novembre a novembre supera l'1%.