Merkel veu Europa en el pitjor moment des del 1945
La cancellera alerta que la crisi del deute ha abocat l'economia europea a la situació més difícil des de la Segona Guerra Mundial
La mandatària alemanya pensa que el seu lideratge no trontolla
La cancellera Angela Merkel no se sent en perill, ni malgrat reconèixer que Europa passa el pitjor moment des de la Segona Guerra Mundial com a conseqüència de la crisi del deute. Alemanya, des que va tornar al poder la seva Unió Cristianodemòcrata (CDU), l'any 2005, s'ha tret del damunt el pes de l'atur rècord que va tenir en temps del seu antecessor, el socialdemòcrata Gerhard Schröder, i ha recuperat la posició de motor d'estabilitat, va afirmar davant les bases en el congrés de la CDU a Leipzig. Res no impedeix, doncs, que es torni a presentar a la reelecció, a les generals previstes per al 2013, tal com va dir el cap de setmana passat, en un missatge via vídeo al país.
Ningú no dubta que ho intentarà, no només perquè cada cop que se li pregunta respon que la feina que fa encara li agrada, sinó també perquè ha recuperat popularitat, malgrat les ensopegades en les derrotes en sèrie d'aquest any en les eleccions regionals.
Impertèrrita
Altres col·legues europeus trontollen o han deixat el càrrec, arrossegats per la crisi. Merkel no té l'aspecte de patir-ne les conseqüències, per molt que l'economia alemanya també hagi vist alentit el ritme de creixement, en bona part perquè ja no pot exportar com ho feia als seus clients preferits, els desgastats socis europeus.
“Els problemes irlandesos són problemes eslovacs, els problemes grecs són problemes holandesos i els problemes espanyols són els nostres problemes. La nostra responsabilitat no acaba en les nostres fronteres”, va afirmar la cancellera. A Merkel se la veia pletòrica, malgrat que la crisi i el futur d'Europa eren els temes pesants del seu congrés a Leipzig.
“Els problemes irlandesos són problemes eslovacs, els problemes grecs són problemes holandesos i els problemes espanyols són els nostres problemes. La nostra responsabilitat no acaba en les nostres fronteres”, va afirmar la cancellera. A Merkel se la veia pletòrica, malgrat que la crisi i el futur d'Europa eren els temes pesants del seu congrés a Leipzig.
“Vergonya” per la trama neonazi assassina
Alemanya ha passat de parlar de “brots” i grupuscles ultradretans a fer-ho en termes de terrorisme. La il·lusió de tenir més o menys sota control els prop de 10.000 neonazis violents que se suposa que hi ha al país es va ensorrar a finals de la setmana passada, quan es va descobrir que els presumptes atracadors suïcides trobats morts en una caravana, a Zwickau (a l'est del país), eren els assassins de nou immigrants (vuit turcs i un grec) i d'una agent de la policia, entre el 2000 i el 2007.
La cancellera Angela Merkel reconeixia ahir la “vergonya” que per a tot Alemanya suposa aquest descobriment tardà. No només per les conseqüències i sospites d'ineficàcia o connivència –ja sigui policial o dels serveis secrets– amb un grapat de neonazis, sinó perquè es tem el que en pugui sortir. La magnitud del cas ha provocat que la cancellera es proposi impulsar un nou procés per mirar de prohibir l'ultradretà Partit Nacional Democràtic (NPD), com ja es va fer l'any 2000, tot i que la proposta va ser aturada pel Tribunal Constitucional per una qüestió de forma. De cop i volta, a Alemanya es parla de terrorisme ultradretà, equiparable al d'extrema esquerra de l'Exèrcit Roig d'Andreas Baader i Ulrike Meinhof. Alemanya es creia blindada contra el neonazisme gràcies als serveis secrets. Ara es troba amb un grup anomenat Clandestinitat Nacionalsocialista, que mai no havia estat “observat”. L'espionatge va badar o, pitjor encara, es creia que els tenia sota control, potser com a infiltrats en els ambients radicals. Les sospites van en totes direccions i la vergonya s'escampa.
La cancellera Angela Merkel reconeixia ahir la “vergonya” que per a tot Alemanya suposa aquest descobriment tardà. No només per les conseqüències i sospites d'ineficàcia o connivència –ja sigui policial o dels serveis secrets– amb un grapat de neonazis, sinó perquè es tem el que en pugui sortir. La magnitud del cas ha provocat que la cancellera es proposi impulsar un nou procés per mirar de prohibir l'ultradretà Partit Nacional Democràtic (NPD), com ja es va fer l'any 2000, tot i que la proposta va ser aturada pel Tribunal Constitucional per una qüestió de forma. De cop i volta, a Alemanya es parla de terrorisme ultradretà, equiparable al d'extrema esquerra de l'Exèrcit Roig d'Andreas Baader i Ulrike Meinhof. Alemanya es creia blindada contra el neonazisme gràcies als serveis secrets. Ara es troba amb un grup anomenat Clandestinitat Nacionalsocialista, que mai no havia estat “observat”. L'espionatge va badar o, pitjor encara, es creia que els tenia sota control, potser com a infiltrats en els ambients radicals. Les sospites van en totes direccions i la vergonya s'escampa.