L'exguerriller ‘light' de Bogotà
El nou alcalde de la capital colombiana s'enfronta a la corrupció i el narcotràfic
La llei impedeix que sigui candidat a president el 2014 si no deixa l'alcaldia un any abans
Gustavo Petro, exguerriller de l'extint M19 colombià, va convertir-se diumenge en alcalde electe de Bogotà en uns comicis regionals marcats per les irregularitats en les àrees rurals però “netes” pel que fa a la capital. Es presenta com a imatge d'una nova Colòmbia, lluny de l'uribisme (de l'expresident Álvaro Uribe) i busca la reconciliació en un país encara sotmès a la violència i la corrupció. “Petro va ser un guerriller light, intel·lectual, que va deixar les armes fa anys i ha emprès el combat contra els corruptes, un mal nacional més greu que les FARC, la parapolítica i el narcotràfic”, sintetitza Santiago Camargo, director de l'Observatori per la Pau a Barrancabermeja (a l'est de Colòmbia).
Barrancabermeja, una ciutat on hi ha la refineria de petroli més gran del país i on es van viure les pitjors matances de Colòmbia, entre 1995 i 1997, quan els paramilitars van entrar-hi a prendre el control a les FARC, està encara lluny d'aquest camí. “Fora de la capital no hi ha eleccions netes, sinó compra massiva de vots, clientelisme i màfies”, diu Camargo. L'esperança és, afegeix, que el pas de Petro per l'alcaldia sigui transitori i que busqui la presidència.
No serà tan fàcil que ho aconsegueixi, adverteix Felipe Botero, politòleg de la Universitat de los Andes. La llei electoral impedeix a Petro ser candidat a les properes presidencials, l'any 2014, si no és que deixa l'alcaldia un any abans. “No se l'ha escollit per al càrrec perquè exerceixi de precandidat, sinó perquè resolgui els problemes d'una capital de vuit milions d'habitants, on l'escissió social és radical.” A la meitat nord de la ciutat viuen unes classes mitjana i alta amb unes infraestructures –inclòs el factor seguretat– d'estàndards europeus. En alguns barris de la meitat sud no entren ni els taxis i els nivells de pobresa i perillositat social superen els paràmetres d'altres capitals llatinoamericanes amb problemes semblants.
Una nova Colòmbia, no un nou Bogotà
El repte immediat de Petro, de 51 anys, és gestionar la capital, després de ser elegit amb un 32,6 % dels vots com a candidat independent, al capdavant del moviment de centreesquerra anomenat Progressistes. Tothom el veu camí a la presidència, no només perquè a les eleccions de 2010 va lluitar per al càrrec –aleshores, com a candidat del Polo Democrático–, sinó perquè al seu discurs, després dels comicis de diumenge, parlava ja d'una “nova Colòmbia”, no d'un nou Bogotà.
“Petro és un home ferm, que sap el que és lluitar contra la violència de les altres guerrilles que no van deixar les armes i contra la parapolítica”, diu Camargo, qui s'anomena a si mateix, irònicament, el “comptable dels cadàvers” de Barrancabermeja i el departament de Magdalena Medio. A la seva regió, no hi actuen ja les FARC, la parapolítica teòricament tampoc, però la violència continua, fruit d'un nou híbrid entre les dues branques de la lluita armada tradicional, més el narcotràfic