Merkel i Sarkozy dissenyen una reforma exprés de la UE
Els mandataris d'Alemanya i França volen canviar el tractat per evitar interminables processos de ratificació d'acords
La mesura mira d'obrir la via de pactes bilaterals i debilitar les opinions divergents
27/11/11 02:00 - Berlín - Gemma C. Serra
Els rumors de dissonàncies irreparables en l'eix francoalemany desfermats aquesta setmana passada, per culpa dels eurobons, amaguen un pacte entre la cancellera Angela Merkel i el president Nicolas Sarkozy per impulsar una reforma exprés dels tractats de la Unió Europea –a aplicar si fos possible a partir de l'any vinent– i destinat a obviar les opinions divergents. Això és el que revelava ahir el Bild, el diari més llegit d'Europa, sinònim de la premsa popular alemanya i conducte habitual dels globus sonda que vol difondre el govern. D'acord amb aquest diari, Merkel i Sarkozy, també coneguts com a eix Merkozy, no volen perdre més temps a buscar fórmules de supervisió estricta de les regles d'estabilitat. Per aconseguir-ho estan disposats a transgredir la norma actual, segons la qual tot acord ha de ser aprovat pels 27 socis, i possibilitar la via dels acords bilaterals entre els estats membres.
És a dir, ometre els vots en contra, si cal, dels socis reticents a les normes majoritàries. Es tracta, afirma aquest diari –que es remet a fonts diplomàtiques–, de maniobrar amb més fluïdesa i sense que cada un dels acords hagi de ser sotmès a processos interminables de ratificació.
La idea de Merkel i Sarkozy és presentar aquesta iniciativa conjunta en la propera cimera, a principi de desembre, de manera que l'any que ve s'avanci cap a la modificació dels tractats de la UE.
Que els dos líders volen efectivament presentar, el 9 de desembre, una línia conjunta als seus col·legues és el que s'està avançant des de fa setmanes i tots dos ho van refermar aquesta setmana, a Estrasburg, en la minicimera amb Mario Monti. Allà, però, més que de bona sintonia entre la cancellera alemanya i el president francès, es va parlar de posicions irreconciliables per culpa del rebuig tancat de Merkel als eurobons. Ha estat una setmana rica en rumors, inclòs el que va sortir divendres, també de la premsa alemanya –en aquest cas, el seriós Süddeutsche Zeitung–, en què es parlava d'un altre pacte bilateral, però aquest cop entre Roma i París.
De l'eix Merkozy s'havia passat a una nova entesa Montizy, destinada a replantejar el dictat de la cancellera pel que fa al paraigua de rescat. Monti i Sarkozy volen evitar la participació de la banca privada en el futur mecanisme de rescat permanent –ESM, en la sigla anglesa–. És a dir, contravenir la condició sine qua non imposada per Merkel als seus socis, en la cimera de juliol, d'implicar els creditors privats en el rescat.
Un rumor mata el següent, en la castigada zona euro. El nou eix Roma-París era tot just un nadó i Bild ressuscita la idea del pacte entre els grans per neutralitzar els petits.
G.C.S
Les pressions polítiques sobre el Banc Central Europeu (BCE) són enormes, adverteix des del dominical de Frankfurter Allgemeine –prototip de la premsa més assenyada– Jürgen Stark, l'economista cap del BCE, que fa uns mesos va anunciar que deixava el càrrec precisament fart dels atacs a la independència de la institució reguladora.
En la línia de Merkel
Aleshores, la seva decisió es va atribuir a les divergències persistents respecte a la línia de Merkel. Ara, sembla que tant Stark com la cancellera defensen el mateix: el rebuig que s'ampliïn les competències del BCE fins a convertir-lo en una màquina de comprar massivament deute dels països amb problemes.
L'opinió de Páramo
“El BCE no és un institut de crèdit per als Estats”, recordava un altre membre del comitè executiu, José Manuel González-Páramo, en un discurs des del Regne Unit. Si més no en aquest punt, Merkel i el BCE van en consonància. La cancellera s'apuntala com a defensora de la independència, amb la mateixa vehemència amb què rebutja els eurobons en qualsevol versió que li doni José Manuel Durão Barroso.