Karzai aconsegueix una altra dècada d'ajuda internacional
El president afganès se'n va amb les mans quasi buides de la conferencia sobre el futur del país celebrada a Bonn
Alemanya i els Estats Units exigeixen al mandatari reformes democràtiques a canvi d'ajuda financera
Hamid Karzai va tornar a la ciutat d'on va sortir catapultat a la presidència de l'Afganistan posttaliban decidit a jugar al pòquer amb la comunitat internacional. Aquest cop, però, se'n va tornar amb les mans gairebé buides. Bonn, l'antiga capital federal alemanya, seu el 2001 de la primera conferència internacional –aleshores, sota el paraigua de l'ONU– disposada a redibuixar l'Afganistan sense talibans, va rebre de nou l'home de Kabul. Les diferències entre totes dues cites –més enllà del coincident 5 de desembre– són prou paleses.
La comunitat internacional, i en especial els països “donants” (de diners o de tropes), no estan ja per enviar soldats enlloc, sinó per replegar-los. Dels prepotents països donants s'ha passat a la situació de potències amb goteres financeres. I a Karzai, l'elegant senyor que Occident va col·locar a Kabul, se li han detectat massa “dèficits democràtics” per guanyar-se el suport incondicional i vitalici.
Fins al 2024
Karzai va tornar a Bonn decidit a reclamar dels 85 països aplegats a aquesta tranquil·la ciutat alemanya un aval per deu anys més. És a dir, fins al 2024, deu anys després del calendari oficial per a la retirada total de les tropes internacionals, el 2014. La comunitat internacional, i més concretament els Estats Units i Alemanya, li van contestar sense xifres i, a més, condicionant-les al seu comportament.
Tot un toc d'atenció a un president que vol eternitzar-se al poder –segons el popularíssim Bild, vol la tercera reelecció, el 2014– i que ha avergonyit els seus avaladors occidentals cada vegada que hi hagut eleccions al país, amb irregularitats clamoroses.
La jugada de pòquer va començar un cop arribat a Bonn, divendres. Tot just trepitjar Alemanya es va estrenar a demanar ajut. Primer, sense xifres; després, 5.000 milions de dòlars anuals fins al 2024, com deia en una entrevista a Der Spiegel. Una petitesa, si es compara amb el que costa l'actual intervenció militar, 100.000 milions de dòlars l'any, segons la delegació afganesa. Una petitesa? No pas en el món dels sobreendeutats.
Gens de sensibilització
Ni la cancellera Angela Merkel, amb un peu a Bonn i un altre a París; ni la secretària d'Estat dels EUA, Hillary Clinton, amb els tres minuts d'intervenció a què tenia dret, no es van sensibilitzar amb Karzai. Ajut, sí; però sense xifres. I condicionat, entre altres coses, a l'obertura d'un procés negociador “integrador” de tots els estaments del poble afganès. Merkel hi vol els “talibans moderats”. Una mena de preavís que s'està entrant en l'era post-Karzai, igual que deu anys enrere es va entrar, teòricament, en l'era posttalibans.
L'únic que es va concretar a Bonn va ser el desbloqueig de 700 milions de dòlars nord-americans, ara congelats en les partides d'ajut al desenvolupament.