Merkel esdevé la ‘dominanz' contra la sobirania francesa

La cancellera busca la recepta perfecta per disfressar com a semiautomàtiques les sancions automàtiques

Berlín té dos partits fora de casa, a París i Marsella, amb final a Brussel·les

04/12/11 02:00 - Berlín - Gemma C. Serra

Les dones són capaces de fer dues coses alhora i els homes necessiten concentrar-se en una. Sembla que aquest cop el tòpic casolà coincideix amb la realitat de l'escenari triat per aquest dilluns, clau per a la zona euro. Per a Angela Merkel, el dia començarà inaugurant a Bonn la conferència internacional de l'Afganistan, amb el president Hamid Karzai i més de 60 ministres d'Afers Estrangers d'arreu.

Després volarà a París a retallar els serrells que quedin al pacte francoalemany. Mentre parli del futur de l'Afganistan, el seu cap estarà en la darrera conversa amb Nicolas Sarkozy, abans de presentar al món la darrera versió del que l'eix Berlín-París vol. El president francès, en canvi, s'haurà pogut concentrar per mirar de d'abatre la dominanz alemanya, si més no fins a deixar-la a límits acceptables per a tots dos.
El tòpic casolà, però, no inclou l'equip d'assessors de Merkel ja que tot el cap de setmana, fins dilluns, estaran buscant amb els homòlegs francesos la combinatòria perfecta entre tot allò que els separa. És a dir, com ho faran perquè les sancions automàtiques que la cancellera vol imposar als països infractors quant al dèficit, a través dels canvis en el Tractat de la Unió Europea (UE), s'assemblin al terme “més automàtiques” –o semiautomàtiques– que només estan disposat a acceptar a París. O bé com fer-ho perquè, efectivament, La Grande Nation es resigni al dictat alemany de cedir competències sobre el control dels pressupostos nacionals a Brussel·les, sense que sembli un atemptat a la sobirania. O com cal fer empassar al francès això que, en cas d'infracció, portin els pecadors al Tribunal Europeu en comptes de retre'n comptes, si cal, als òrgans nacionals.
En definitiva, com s'ho faran perquè la disciplina que Merkel vol imposar no sembli tan estricta com ho seria si triomfés la dominanz alemanya. La cancellera ja ha demostrat que el seu fort no són les grans escenografies, sinó la perseverança i la sang freda.
El seu discurs al Parlament, divendres, va ser qualificat de rutinari, senzillament perquè no va aportar cap sorpresa que sortís del guió. És la seva doctrina i la manera que, per molt que s'acabi sortint amb la seva, pugui assegurar que no hi ha cap intenció de sotmetre Europa a la “dominanz”, sinó de rescatar plegats la zona euro, incloent-hi la dels infractors. Ja prou delicat que resulta no desfermar les pors a un dictat de l'eix París-Berlín sobre la resta dels socis perquè, a més, sembli que qui ha guanyat la partida és l'eix Berlín-Berlín i sempre Berlín.

Una veu discordant alemanya està a favor dels eurobons

G.C.S.

Merkel diu que de cap manera; el seu ministre de Finances, Wolfgang Schäuble, rebutja els eurobons encara amb més determinació que la cancellera. Un altre alemany, però, i de la Unió Cristianodemòcrata (CDU) que Merkel presideix, hi deixa la porta oberta. “Pot ser que siguin necessaris”, deia el comissari d'Energia, Günther Oettinger, al Die Welt.

Negociació

Ningú no juga a cartes vistes en encetar una negociació, hi afegia el polític conservador, un dels dos comissaris alemanys a la CE. “Poden ser una peça fonamental, un cop aprovats els canvis que calgui als tractats de Lisboa”, afegia Oettinger.

El bomber

No se sap, ara per ara, si es tracta d'una opinió aïllada dins la CDU o l'inici d'un canvi de posició. Schäuble, l'home fort dins l'equip de Merkel, va dir fa uns dies, en una reunió amb la premsa estrangera: “De vegades em sento com un bomber, a qui els piròmans esbronquen perquè no apaga de cop el foc que ells han calat.” Ahir insistia encara en el no rotund als eurobons, en un diari regional. Hi va afegir: “Tot serà diferent quan tinguem una Unió fiscal harmonitzada i estable.”