Rajoy evita reclamar a Merkel un objectiu més contingut de dèficit
La cancellera avala la reforma laboral i l'ajust del president
Montoro insinua que rebrà el vistiplau de la UE a un augment de la flexibilitat en els criteris
La reunió a la cancelleria estava envoltada de gran desplegament mediàtic espanyol i aire de rutina alemany. Era el primer viatge important –més que al Marroc i Portugal– de Rajoy i al país dominant de l'esfera europea i global. A la cancellera ja no se l'anomena la “dona”, sinó la “persona” més poderosa del món, com sosté el presentador de l'informatiu de la televisió pública ZDF, Claus Kleber, referit a l'obertura de Davos.
La doctrina del no
L'obstinació amb què Merkel defensa el no a augmentar el paraigua de rescat europeu com vol l'altra dona dominant, la directora gerent de l'FMI, Christine Lagarde, és fruit de la convicció de la cancellera que Berlín no ha d'aportar més, perquè fer-ho equival a posar en perill el bon moment de l'economia alemanya. I si Alemanya no rutlla tampoc no podrà salvar l'eurozona. Merkel és referent global insensible a pressions de l'FMI o demandes de l'Estat espanyol, Itàlia, Grècia... Això sí, avala els seus líders en l'avantsala de la cimera de dilluns a Brussel·les.
A Madrid, el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, alimentava abans la sospita que rebrà l'aval a una contenció del dèficit més suau que del 8% al 4,4%. “Quin seria un objectiu de dèficit realista per al 2012?”, se li va preguntar literalment als passadissos del Congrés. “El que ens vagi marcant Europa, i és evident que la Comissió Europea farà una actualització d'aquestes previsions econòmiques per a la zona euro i també per a Espanya”, va dir. Al·ludia, doncs, a la suavització del dèficit. Hores més tard, una nota d'Hisenda aclaria que es referia al creixement i no al dèficit.