Merkel avala el candidat presidencial de l'oposició
La designació del pastor protestant Joachim Gauck divideix la coalició de govern a Alemanya
La cancellera s'ha hagut d'empassar una doble imposició, dels seus socis i dels socialdemòcrates
Aparentment, Angela Merkel hauria d'estar contenta d'haver trobat una solució tan ràpida a la dimissió de Christian Wulff com a president d'Alemanya, divendres passat, després de dos mesos d'escàndol continuat de corrupció. A Joachim Gauck, designat nou cap d'estat, sembla que tothom l'estima. És el preferit del poble, dels socis de coalició –el Partit Liberal– i també de l'oposició.
Tothom sembla entusiasmat que, dos anys després d'haver estat derrotat per Wulff, aquest pastor protestant de 72 anys s'hagi de convertir, en la votació a l'Assemblea Federal del 18 de març, en el nou president, amb el consens de la coalició del govern i dels dos principals partits de l'oposició –socialdemòcrates i verds.
Però Merkel no ho està. La designació, consensuada amb l'oposició aquest diumenge, té uns aires de Waterloo a què la cancellera no està acostumada. En primer lloc, pel fet evident que, malgrat ser independent, arribarà a la presidència perquè dos anys abans els socialdemòcrates el van presentar com a candidat, malgrat no tenir la majoria a l'Assemblea Federal, convençuts que era el “millor home” per al càrrec. El temps i les sospites de corrupció han tret del càrrec Wulff, l'home imposat el juny de 2010 per Merkel amb la força dels seus escons.La cancellera, pragmàtica, podria passar per alt aquest detall i destacar les moltes coincidències biogràfiques entre ella i Gauck (tots dos crescuts a l'Alemanya comunista, tots dos arribats a la política després de la reunificació, com a fillols de Helmut Kohl). Però, al marge d'aquestes coincidències del passat, hi ha un problema del present que li amarga el somriure: Gauck va prosperar com a candidat de consens perquè els seus socis de govern, els liberals, s'hi van obstinar.
Bona part de la Unió Cristianodemòcrata de Merkel –i la mateixa cancellera– es va passar tot dissabte i pràcticament tot diumenge bloquejant la candidatura de Gauck. No per convicció, sinó pel toc de claudicació que comportava. Els liberals, però, es van entossudir a donar suport a l'excandidat de l'oposició. El resultat va ser, diumenge, la fumata bianca anomenada Joachim Gauck.
És el primer cop de força que ha sortit bé al soci petit de Merkel, condemnat per les enquestes a quedar degradat a l'extraparlamentarisme en les generals de 2013. Mentre a la CDU encara es pensaven alternatives, els liberals es van posar al costat de l'oposició. Des del govern s'insistia ahir que no hi ha crisi de coalició, però l'executiu de Merkel ha estat en crisi des que es va crear i, a més, el líder liberal i vicecanceller, Philipp Rösler, feia ostentació del seu triomf com si Gauck fos el seu militant número u. També es veia la maniobra liberal com un senyal d'acostament a l'oposició, en cas que arribin a obtenir escons en els comicis de l'any vinent.
El perfil: un altre talent de la factoria Kohl
Joachim Gauck, teòleg de 72 anys, ni casat ni ajuntat amb la seva actual parella, perquè tots dos defensen la seva independència, segurament mai no hauria entrat en l'alta política si Helmut Kohl no l'hagués posat, el 1991, al capdavant de la tutela de les actes de l'Stasi, la policia política comunista, que va fer la vida impossible a ell –fill d'un dissident– i a mig país. Era i és independent, també quant a filiació política. Nascut a Rostock (est d'Alemanya) i amb el carisma que s'atorga al càrrec de president –una autoritat moral que quan convé estira les orelles als polítics i als conciutadans–, serà el primer home de l'antiga RDA que arriba a la presidència.