El fideu de la felicitat
Gemma Casadevall
En temps de crisi, fideus. Un plat econòmic, que atipa i agrada més o menys tothom. El fideu ha tornat a l’actualitat a Alemanya. L’altre dia se’n va veu un d’enganxat a la galta de Luzia Braun, la presentadora del programa cultural „Aspekte“, de la televisió pública ZDF. No és el que hagin tallat els pressupostos fins al punt que hi ha no quedi servei de maquillatge. És que el fideu està moda i és oportú. La crisi no apreta a Alemanya tant com a altres llocs, però presentadors, humoristes i rostres populars se’l pengen de la cara per retre homenatge a Loriot. L’home que va convertir el fideu en un tresor humorístic, que agermana a grans i menuts, burgesos i marginals, iaies i punks. La Braun es penja un fideu de la galta i tothom sap de què va la història: de Loriot
Vicco von Bülow, membre d’una família aristocràtica de les més „clàssiques“, és el nom civil de Loriot, que ha complert aquest novembre 85 anys.
Es l’humorista més emblemàtic del país des de fa generacions i la Filmoteca ho ha celebrat amb una d’aquelles exposicions globals on hi ha de tot: fetitxes privats i monitors que recullen acudits televisius llegendaris, caricatures, dibuixos i pel.lícules. Recullen tot allò que Loriot ha practicat des que es va estrenar com ésser vingut al món per fer riure els altres, diu ell que immediatament després de néixer.
I així, mentre els turistes fan cua davant el Museu del Pèrgamo, visiten el que queda de Mur, busquen el bust de la Nefertiti, se’n van a trepitjar Bauhaus o es fan fotos en els pilons de formigó del monument a les víctimes de l’Holocaust, els berlinesos de tota edat i condició se’n van al Museu del Cine a riure. El turista que entri a l’edifici modern entre la Potsdamer Platz i el Sony Center veurà alemanys rient. Es trobarà matrimonis i altres tipus de parelles, o individus sols, repartits en les tres plantes que ocupa l’exposició, asseguts davant dels monitors i rient. Com si acabessin de descobrir Loriot i el seu fideu.
Quin Loriot, quin fideu? es demanarà qualsevol no-alemany. Doncs el fideu que li corre a un dels seus personatges, un pobre i estirat cap de departament que es vol declarat a una subalterna. De la barbeta a sota el nas, del nas al front, del front a la galta, de la galta al café. La declaració d’amor impossible, en una parella que es l’antídot de l’erotisme. Un acudit televisiu que qualsevol alemany haurà vist un munt de cops a la seva vida i que el continua transportant a la felicitat.
Loriot és un fenòmen i, per tant, difícil d’encabir en una columneta. Més fàcil: se’l troba a You Tube, si es busca „Loriot“ i „Nudel“ –„pasta“-. O copiant el link http://de.youtube.com/watch?v=nVKCGRz-Qfs.
El fideu és només un dels prodigis Loriot. L’exposició recorre el seu univers poblat d’homes compartint banyera, matrimonis ensopits i un munt d’escenes aparentment desfassades, de gent corrent, avorrida, conservadora i rància. Un ben patrimonial de tot un país.
El món per la finestra. Suplement de Cultura, Avui